Tornada a la normalitat a Catalunya?

Des que el Senat va aprovar la passada tardor la intervenci¨® de l'autonomia catalana pels poders de l'Estat ha estat un¨¤nime el clam que demana el retorn a la normalitat a l'antic Principat. Tant el Govern central i els partits que van aplaudir l'aplicaci¨® de l'article 155 com els l¨ªders independentistes, per no parlar de la nombrosa tropa de tertulians que assola els mitjans, han insistit que aquesta tornada al que cadasc¨² considera normal es produir¨¤ com a conseq¨¹¨¨ncia del resultat de les eleccions, la primera derivada de les quals ha de ser la imminent constituci¨® del Parlament sortit de les urnes. Si per normalitat s'ent¨¦n ajustar-se a la norma, que ¨¦s la llei a l'Estat de dret, les decisions judicials i l'aplicaci¨® de la Constituci¨® ho garanteixen. Per¨° la fractura social i pol¨ªtica que viu Catalunya, i la que s'aprecia entre aquesta i la resta d'Espanya, trigar¨¤ anys a soldar-se en el millor dels casos, per la qual cosa ¨¦s dif¨ªcil imaginar-se res semblant a un retorn immediat a la normalitat en la pol¨ªtica espanyola, v¨ªctima de ferides que podrien ser letals si no es prenen les mesures adequades.

Pacificats en part els ¨¤nims, encara que nom¨¦s sigui en virtut de l'aplicaci¨® de l'ordre, no s¨®n pocs els l¨ªders que insisteixen que del que cal parlar ara ¨¦s del que preocupa els ciutadans: el futur de les pensions, la generaci¨® d'ocupaci¨®, la lluita contra la corrupci¨®, etc¨¨tera. Tot i que aix¨° ¨¦s absolutament cert, la majoria d'aquests problemes es deuen a fracassos del sistema, i cal revisar-ne, doncs, el funcionament. La democr¨¤cia ¨¦s, primer de tot, un m¨¨tode, una formalitat que garanteix, entre altres coses, que la finalitat no justifica els mitjans. I si els seus reglaments no serveixen per solucionar els problemes de fons cal reformar-los. Ara com ara, diversos milions de ciutadans espanyols, gaireb¨¦ un ter? del cens, atorguen el seu vot a formacions pol¨ªtiques obertament bel¡¤ligerants contra aquest sistema, que consideren culpable de les desigualtats i injust¨ªcies, de l'agressi¨® a les identitats de tot g¨¨nere i de la privaci¨® de drets (alguns arriben fins i tot a parlar de llibertats) a ¨¤mplies capes de la poblaci¨®. ?s la revoluci¨® dels indignats que serveix tant per sostenir Trump a la Casa Blanca, treure el Regne Unit d'Europa, entronitzar l'extrema dreta a Pol¨°nia i Hongria o deixar els interessos i els somnis d'un grapat de plut¨°crates catalans en mans del moviment okupa. En definitiva, les dificultats es refereixen a la crisi institucional de la democr¨¤cia representativa, que a Espanya adquireix perfils singulars, per¨° no tant que no puguin aplicar-se receptes i solucions d'¨¤mbit gaireb¨¦ universal.

Tenim un pa¨ªs governat per un partit en minoria, i la seva t¨¤ctica principal a curt termini ha estat destruir tot el que pugui del seu principal soci al Govern, del qual dep¨¨n de manera gaireb¨¦ absoluta per a la governan?a efectiva; amb una esquerra fragmentada i desorientada, que fa servir esl¨°gans en comptes d'idees i fac¨²ndia abans que projectes; un calendari judicial que fa previsible la propera entrada a la pres¨® per robatori a l'erari p¨²blic d'un cunyat del Rei, mentre un exvicepresident i diversos exministres dels Governs de l'actual partit governant han estat o poden ser condemnats a pres¨® per corrupci¨®. Hi ha tamb¨¦ cinc membres de l'anterior Govern catal¨¤ fugits per eludir l'acci¨® de la just¨ªcia alhora que uns altres podrien ser investits amb el poder pol¨ªtic, per¨° es veurien obligats a exercir-lo des de les seves cel¡¤les. I de tots els honorables nacionalistes que han assegut els seus reials al tron de Berenguer durant l'actual democr¨¤cia nom¨¦s el breu i inoblidable Tarradellas ha evitat compar¨¨ixer davant dels tribunals. O sigui, que despr¨¦s del que ha passat amb Jordi Pujol, que de protagonista de la Transici¨® s'ha convertit en una cosa semblant a un capo mafi¨®s, o amb Puigdemont, un buf¨® a la presid¨¨ncia de la seva Barataria particular, parlar de tornar a la normalitat a Catalunya suposa una obstinaci¨® lloable i una assignatura obligat¨°ria, per¨° l'aprovat final ens pot exigir una d¨¨cada d'esfor?os i avaluacions permanents.

El nostre model de conviv¨¨ncia es veu ara amena?at per un corrent de nou centralisme

Les enquestes posen de relleu que la preocupaci¨® ciutadana pel proc¨¦s catal¨¤ est¨¤ en declivi i, sens dubte, ¨¦s v¨ªctima del desgast que provoca en l'opini¨® p¨²blica. Aquesta ha ent¨¨s que la unitat d'Espanya no est¨¤ en perill, at¨¨s que el poder de l'Estat la garanteix, per¨° potser no ¨¦s conscient de l'amena?a que s'inicia sobre el model de conviv¨¨ncia emanat de la Constituci¨® del 1978. Se'ns omple la boca i la mem¨°ria en recordar que gr¨¤cies a ella el nostre pa¨ªs ha conegut una etapa sense precedents des de fa segles en el creixement econ¨°mic, el gaudi de la llibertat i la projecci¨® i influ¨¨ncia a la resta del m¨®n. Per¨° el nostre model de conviv¨¨ncia es veu ara amena?at per un corrent de nou centralisme, com a acte reflex davant de les revoltes populars animades pels l¨ªders de la sedici¨® a Catalunya. Els ¨¨xits de la nostra democr¨¤cia es deuen a l'exist¨¨ncia de l'Estat de les autonomies i cal insistir que els errors o excessos comesos s¨®n culpa en gran part de la ren¨²ncia dels Governs de Madrid a l'hora de complir la seva obligaci¨®, a canvi d'eventuals suports parlamentaris dels qui despr¨¦s han decidit sortir de la legalitat. En una paraula, a l'abs¨¨ncia d'un poder federal que garanteixi la solidaritat i lleialtat m¨²tues entre els diversos components d'aquest Estat.

Fa m¨¦s de cinc anys, Artur Mas va visitar Madrid un dia de setembre per pronunciar una confer¨¨ncia a l'Hotel Ritz i entrevistar-se amb Rajoy, al qual va sol¡¤licitar sobirania fiscal per a Catalunya. Vaig tenir l'oportunitat d'esmorzar en privat amb ell despr¨¦s de la seva visita a la Moncloa i vaig ser testimoni de la seva convicci¨® a l'hora d'engegar el que despr¨¦s es convertiria en el proc¨¦s, at¨¨s que se sentia acompanyat per la pressi¨® del carrer en les manifestacions de la Diada. El vaig advertir llavors sobre la reacci¨® extrema que la seva actitud podria provocar en l'anomenada Espanya profunda, representant d'un sentiment nacionalista tant o m¨¦s exacerbat que el dels independentistes catalans. Va menysprear els meus comentaris sobre el despertar d'aquest lle¨® adormit, i va dir que ja n'havia sentit els rugits, ja que els confonia amb algunes opinions editorials de diaris de la dreta, i va insistir que seria una desra¨® l'eventual suspensi¨® de l'autonomia catalana, que no creia que es pogu¨¦s arribar a produir. Li vaig insistir llavors que els nacionalistes catalans acusen amb freq¨¹¨¨ncia els observadors forans de no entendre b¨¦ el que passa al seu pa¨ªs, i potser tenen ra¨® moltes vegades. Per¨° no haurien d'ignorar els qui els adverteixen que ells tampoc entenen ni saben calibrar el sentiment i actitud pol¨ªtica de la resta dels catalans ni de la majoria dels espanyols. A les proves em remeto.

Cal enfortir l'Estat de les autonomies reconeixent-li el seu car¨¤cter federal

El retorn a la normalitat en la pol¨ªtica catalana i en l'espanyola exigeix per tot aix¨° canvis estructurals, en contra del que la passivitat del president del Govern central pressuposa i de la par¨¤lisi d'iniciatives dels principals l¨ªders de l'arc parlamentari. La reforma de la Constituci¨® no ¨¦s una de les opcions possibles, sin¨®, contra el que opina el partit del Govern, la necessitat primera que permeti consolidar el futur del r¨¨gim del 78. Els professors Mu?oz Machado i Aja van posar sobre la taula ja fa mesos una proposta que mereix m¨¦s atenci¨® i estudi que la que hem vist. Cal enfortir l'Estat de les autonomies reconeixent-li el seu car¨¤cter federal i proporcionant-li les fortaleses i els instruments que garanteixin la solidaritat i l'efic¨¤cia de la seva acci¨®. Una revisi¨® del t¨ªtol VIII, una refundaci¨® del Senat, que paradoxalment ha tingut com a principal contribuci¨® la suspensi¨® d'una de les autonomies, i una eliminaci¨® de la protecci¨® constitucional a la prov¨ªncia com a circumscripci¨® electoral s¨®n algunes de les transformacions necess¨¤ries per revitalitzar la nostra vida pol¨ªtica i poder fer front als anomenats problemes reals, com si la ruptura de la conviv¨¨ncia entre la gent, la fugida d'empreses i professionals, el deteriorament del turisme i la inversi¨® no ho fossin. Tot aix¨° permetria en un futur no lluny¨¤ la revisi¨® de l'Estatut de Catalunya i d'alguns altres si aix¨ª ho volguessin, i la convocat¨°ria en un refer¨¨ndum legal als ciutadans a fi que poguessin expressar el seu suport al model de relaci¨® amb la resta d'Espanya.

El millor dels arguments que se li ha sentit a Mariano Rajoy per oposar-se a aquestes iniciatives, o si m¨¦s no retardar-les tant com pugui, ¨¦s que ¡°tot aix¨° ¨¦s un embolic¡±. Doncs l'embolic de veritat ¨¦s aquest on ens trobem ara per no haver iniciat les reformes en el seu moment i caminar sempre mirant cap a una altra banda.

Juan Luis Cebri¨¢n ¨¦s president d'EL PA?S i membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyola.