La construcci¨® d¡¯habitatges s¡¯atura a Lleida i Tarragona

¡°De Tarragona cap a baix, tot ¨¦s un forat¡±. Aix¨ª de cru ho resumeix ?ngel Aur¨¦, un constructor d¡¯Amposta (Montsi¨¤) que ha vist passar la crisi econ¨°mica i com s¡¯ha arribat al desert de la construcci¨® despr¨¦s d¡¯un oasi de maons i llic¨¨ncies. Amb la sortida de la crisi, el sector de la construcci¨® viu un t¨ªmid creixement en l¡¯obra nova i en la rehabilitaci¨®, per¨° segons el Col¡¤legi Oficial d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC), les zones de Lleida, Tarragona i les Terres de l¡¯Ebre s¡¯han despenjat d¡¯aquesta recuperaci¨®.

El creixement dels projectes en aquestes prov¨ªncies ¨¦s, segons el deg¨¤, Llu¨ªs Comer¨®n, ¡°imperceptible¡±, mentre que Barcelona i Girona lideren l¡¯increment del conjunt de Catalunya. Aix¨° ha portat arquitectes, constructors i immobili¨¤ries a alertar que els esfor?os s¨®n insuficients no nom¨¦s per garantir la superviv¨¨ncia de les empreses, sin¨® tamb¨¦ la salut d¡¯un parc de m¨¦s de quatre milions d¡¯habitatges.

Les ¨²ltimes dades de projectes visats pel COAC mostren que la superf¨ªcie visada a Catalunya el 2017 va ser de 3,9 milions de metres quadrats, un 9% m¨¦s que l¡¯any anterior. Aquest percentatge ¨¦s inferior al dels ¨²ltims dos anys, que rondaven el 20%. El 2017 es van visar 11.250 habitatges, mentre que l¡¯¨¨poca anterior a la crisi s¡¯arribava als 100.000 habitatges visats l¡¯any. Per tot aix¨°, en partir del pou en qu¨¨ es va caure el 2013 ¡ªaquell any es van visar a Catalunya nom¨¦s 2.888 habitatges¡ª, qualsevol percentatge de creixement sembla insuficient. El COAC considera que, perqu¨¨ el parc d¡¯habitatges es renovi, hauria d¡¯haver-hi cada any, com a m¨ªnim, 40.000 projectes.

Per¨° la recuperaci¨®, a m¨¦s de ser petita, no est¨¤ ben repartida pel territori. En els ¨²ltims anys, nom¨¦s les prov¨ªncies de Barcelona i Girona mostren un creixement constant, i tamb¨¦ s¨®n les ¨²niques en qu¨¨ es duen a terme, de manera regular, projectes d¡¯obra nova o rehabilitaci¨® de m¨¦s de 10.000 metres quadrats. Des del 2013, el creixement en la superf¨ªcie visada de la ciutat de Barcelona ha estat del 128%; en la resta de la prov¨ªncia de Barcelona, l¡¯increment ha estat del 101%, i a Girona ha estat del 69%. En comparaci¨®, l¡¯estancament de la resta de prov¨ªncies ¨¦s evident: a Lleida nom¨¦s es va cr¨¦ixer un 29%, a Tarragona, un 20%, i a les Terres de l¡¯Ebre, un 17%.

En aquesta ¨²ltima zona les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta aturada s¨®n molt evidents pels qui van viure els anys de bonan?a. ¡°Vam construir massa i ara paguem les conseq¨¹¨¨ncies¡±, admet Aur¨¦, que ara s¡¯ha centrat en la construcci¨® de parcs infantils. ¡°Si l¡¯empresa p¨²blica ¨¦s la m¨¦s gran, tenim un problema¡±, conclou.

El panorama que aquest constructor defineix com un forat ¨¦s m¨¦s aviat un escenari on encara queden molts dels habitatges que els bancs no han pogut vendre. Si a Espanya, segons les ¨²ltimes dades, encara queda gaireb¨¦ mig mili¨® de cases sense vendre, nom¨¦s a Tarragona ciutat, segons el COAC, n¡¯hi ha 10.000.

¡°Hi ha zones que encara tenen molt d¡¯estoc, i, on ja no n¡¯hi ha, el sector no s¡¯anima a invertir¡±, explica Joan Tous, president del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de la demarcaci¨® de Tarragona. ¡°El problema no nom¨¦s s¨®n els pisos que encara tenen els bancs, sin¨® tamb¨¦ els habitatges buits en qu¨¨ no s¡¯han fet les reformes necess¨¤ries: la rehabilitaci¨® ¨¦s una assignatura pendent¡±, recorda Tous. L¡¯any 2006, a la prov¨ªncia de Tarragona es van visar 4,3 milions de metres quadrats. El 2016, la xifra ¨¦s de 265.397 metres quadrats. ¡°Hi ha un creixement latent per¨° est¨¤ molt estancat¡±, explica el president de la demarcaci¨®, que considera que ara ¨¦s el moment d¡¯impulsar la inversi¨® a les zones on hi ha demanda, com a la ciutat de Tarragona. ¡°Una dada positiva ¨¦s que en els ¨²ltims anys han incrementat els projectes mitjans, cosa que dona m¨¦s estabilitat que els grans¡±, detalla.

Amb tot, hi ha qui veu llum al final del t¨²nel. A Lleida, els responsables de la immobili¨¤ria Finques Farr¨¦, que acapara el 80% de les promocions que s¡¯emprenen a la prov¨ªncia, creuen que aquest 2018 ser¨¤ l¡¯any que l¡¯ona de la recuperaci¨® tamb¨¦ arribar¨¤ a l¡¯interior de Catalunya. ¡°Hem estat set o vuit anys venent nom¨¦s les restes banc¨¤ries, per¨° l¡¯any passat ja vam comen?ar amb una mica d¡¯obra nova¡±, explica Jordi Piqu¨¦, director comercial de l¡¯empresa.

El 2006, la immobili¨¤ria gestionava al voltant de trenta-cinc grans promocions. Despr¨¦s d¡¯anys de sequera, el 2017 van tirar endavant quatre promocions i la previsi¨® pel 2018 ¨¦s de dotze projectes d¡¯habitatge. ¡°Ara hi ha molta demanda d¡¯obra nova, tot i que tornar a aquell moment no ¨¦s possible, no era l¨°gic ni ¨¨tic¡±, reconeix Piqu¨¦, que assenyala els bancs: ¡°En aquella ¨¨poca et donaven el 100% del finan?ament, nom¨¦s necessitaves una n¨°mina, aix¨ª que hi havia molta revenda. Ara el comprador ¨¦s el que viur¨¤ efectivament all¨¤. De tot all¨°, hem apr¨¨s a ser endre?ats i a assumir la demanda que tenim¡±, reflexiona.