Els pa?sos que gaireb¨¦ ning¨² vol visitar busquen turistes

D'entrada molt pocs acceptarien anar de vacances a pa?sos que nom¨¦s surten als mitjans de comunicaci¨® per l'elevada pobresa dels seus ciutadans, perqu¨¨ al seu territori hi ha un conflicte, perqu¨¨ la delinq¨¹¨¨ncia ¨¦s el pa de cada dia... En alguns casos, s¨®n realitats palpables i, en d'altres, es tracta m¨¦s aviat d'una mala imatge derivada de problemes de temps passats que encara avui perjudiquen la seva reputaci¨®. Saben que l'opini¨® p¨²blica pesa i que la tenen en contra, per¨°, tot i aix¨ª, a?la Fira Internacional de Turisme de Madrid 2018 (Fitur), que es va fer entre el 17 i el 21 de gener, els visitants han trobat estands promocionals d'alguns d'aquests llocs en les quals han mostrat la seva millor cara i han reivindicat el seu valor com a destinaci¨® tur¨ªstica.

Alguns dels arguments que exposen ¨¦s que els viatgers poden ajudar a combatre la pobresa i contribuir al seu desenvolupament sostenible, a fomentar la pau, desbancar els t¨°pics i disminuir les tensions, a entendre millor la seva hist¨°ria i els seus problemes. I tots, argumenten, s¨®n m¨¦s segurs del que l'opini¨® p¨²blica es pensa.

Rep¨²blica Isl¨¤mica de l¡¯Iran

Pensar en l'Iran ¨¦s pensar, autom¨¤ticament, en el seu programa nuclear, en Khomeini i en la revoluci¨® religiosa que va liderar el 1979 i que va convertir el pa¨ªs en la Rep¨²blica Isl¨¤mica que ¨¦s avui. Es q¨¹estionen la censura i l'obligatorietat del vel femen¨ª, i les not¨ªcies que han arribat ¨²ltimament tenen a veure amb la intenci¨® del president dels Estats Units, Donald Trump, de sacrificar el pacte nuclear que mantenen tots dos pa?sos. O amb les revoltes a la ciutat de Meixad. Per¨° l'Iran ¨¦s considerat un pa¨ªs estable on cada vegada viatgen m¨¦s turistes, segons les dades de l'Organitzaci¨® Mundial del Turisme (OMT). I tamb¨¦ n'hi ha d'espanyols, que hi viatgen atrets pel seu magn¨ªfic llegat hist¨°ric, art¨ªstic i arquitect¨°nic, amb 17 llocs protegits per la Unesco. Tamb¨¦ per les seves ciutats situades en plena ruta de la seda, com Kasahn, la laber¨ªntica Yadz o Pers¨¨polis, l'antiga capital de l'imperi persa.

Maixa Zandi ¨¦s irani¨¤ i treballa com a guia per a grups de turistes espanyols des de fa deu anys. Segons el seu parer, ¨¦s un pa¨ªs molt segur, tot i que reconeix que entre els seus clients de vegades n'hi ha que tenen por perqu¨¨ el confonen amb l'Iraq o pensen en guerres. "Som un pa¨ªs religi¨®s i conservador i, per aix¨°, totes les dones han de portar mocador al cap i no se serveix alcohol als restaurants, per¨° aix¨° no vol dir que siguem un mal pa¨ªs", es defensa. "Els iranians som molt hospitalaris, al carrer tothom t'ajuda, ¨¦s un pa¨ªs segur: pots caminar i viatjar sola i no passa res".?

Palestina

"Gaza ¨¦s una altra cosa, per¨° la resta de Palestina, on hi ha Jerusalem, Belem, Nablus, Jeric¨®... Totes aquestes ciutats encara s¨®n palestines i s'hi ha d'anar perqu¨¨ tenen molta cultura i molta hist¨°ria ¨¤rab, cristiana, musulmana...", assegura Mara Amro, mig tunisiana i mig palestina, sobre el seu segon pa¨ªs. El que se sap de Palestina es redueix al conflicte que viu amb Israel per l'ocupaci¨® dels seus territoris des de fa 50 anys, que han provocat morts i atemptats amb onades de viol¨¨ncia cada cert temps. Una de les m¨¦s sagnants, l'operaci¨® Marge Protector, es va produir fa tot just tres anys. L'amena?a de Trump de retirar l'ajuda als palestins si no s'asseuen a la taula de negociacions, ¨¦s l'¨²ltima not¨ªcia que en donen ara els mitjans.

Amro defensa que la vida ¨¦s tranquil¡¤la i els seus habitants, acollidors i amables. Les dades diuen que els ¨²ltims anys el nombre de viatgers ha baixat, per¨° el 2016 encara van visitar la Terra Santa m¨¦s d'un mili¨® i mig de persones. "Els turistes poden anar de festa, sopar fora i visitar monuments sense cap problema", assegura la jove. Una de les raons que assenyala la noia per visitar Palestina ¨¦s con¨¨ixer millor el problema que estan vivint "i no nom¨¦s el que expliquen a la televisi¨®", una cosa que es va aconseguint, diu, gr¨¤cies en part a les xarxes socials. El turisme ¨¦s fonamental, opina, perqu¨¨ d'aquest sector viuen molts palestins. "Contribueix a l'economia, la pol¨ªtica... La imatge tur¨ªstica de Palestina millora la imatge del conflicte amb Israel". Diu que els viatgers que arriben a Palestina, encara que no els molesten gaire, s¨ª que poden entendre com l'ocupaci¨® israeliana afecta els palestins, ho veuen amb els seus propis ulls.

El caf¨¨ ¨¦s el que ens va salvar, no els acords de pau Anna Kaljuzni, guia tur¨ªstica a B¨°snia

B¨°snia i Hercegovina

Anna Kaljuzny va n¨¦ixer a Mostar, aquella ciutat bosniana que es va fer tristament famosa durant la guerra dels Balcans perqu¨¨ pr¨¤cticament va quedar arrasada. Pel seu magn¨ªfic pont destrossat i avui reconstru?t. Kaljuzny va passar tota la guerra al seu pa¨ªs i tampoc se'n va moure durant la postguerra, la reconstrucci¨® i la depressi¨® econ¨°mica de principis del segle XXI. B¨°snia va ser un dels vuit Estats creats despr¨¦s de la divisi¨® de l'antiga Iugosl¨¤via. El desmembrament, en qu¨¨ les confrontacions per motius religiosos van ser clau, va deixar cent mil morts i m¨¦s d'un mili¨® de despla?ats. Per¨° a?Kaljuzny el conflicte ja li queda tan lluny que no recorda ni per qu¨¨ va comen?ar, i el m¨¦s important per a ella ¨¦s mirar cap endavant. "Ara hi ha una bona conviv¨¨ncia entre la majoria de la gent".?

El punt fort de B¨°snia, un pa¨ªs que aquests ¨²ltims cinc anys ha vist cr¨¦ixer el nombre de visitants, ¨¦s la tradici¨®. "Vivim com als pa?sos europeus de fa 30 anys, conservant els vells costums de ve?natge". Un ¨¦s el caf¨¨, tant que?Kaljuzny defineix la societat com a "cafetalista". "Prenem sempre caf¨¨ asseguts, no a la barra, i xerrant. Llavors ¨¦s quan es pot parlar. El caf¨¨ ¨¦s el que ens va salvar, no els acords de pau. Poder prendre caf¨¨ amb alg¨² ¨¦s un bon punt de partida", assegura. Per aix¨° afirma que ha estat m¨¦s el car¨¤cter de la poblaci¨® que no pas el turisme el que ha ajudat el pa¨ªs, per¨° sense menysprear el sector. "El turisme hi ajuda bastant perqu¨¨ ve gent amb altres idees i els joves troben feina; el problema del pa¨ªs ¨¦s que no n'hi ha, no hi ha f¨¤briques. El turisme encara no dona feina a gaire gent, per¨° si es potencia, s¨ª que en donar¨¤".

Amb la promesa d'un caf¨¨ a qui visiti la seva ciutat, aquesta guia descriu la meravellosa decad¨¨ncia de Mostar, de Sarajevo, que en la seva ¨¨poca d'esplendor van batejar com "la C¨°rdova balc¨¤nica"; de Visegrad i el seu pont colossal ("tenim molts ponts perqu¨¨ tenim molts rius", puntualitza) o dels pelegrinatges cat¨°lics a Medugorje, el Lorda bosni¨¤. Reconeix que el principal problema per als turistes avui dia no t¨¦ a veure amb les bombes o les mines, sin¨® amb els carteristes. "?s un problema molt nou per a nosaltres, fins fa pocs anys no calia ni que tanquessis la porta de casa quan sorties, no hi estem acostumats".

Rep¨²blica ?rab de S¨ªria

L'any 2010, S¨ªria, bressol de civilitzacions, va rebre gaireb¨¦ 10 milions de visites. Despr¨¦s va venir una guerra que ja fa sis anys?que dura i ha obligat a sortir de les fronteres gaireb¨¦ sis milions de persones, i n'ha matat unes 200.000. A S¨ªria hi ha una crisi humanit¨¤ria sense precedents i el pa¨ªs que un dia va ser pot¨¨ncia tur¨ªstica avui ha quedat redu?t a runa. La destrucci¨® de Palmira o d'Alep s¨®n els exemples m¨¦s sonats d'un rosari d'atacs contra la poblaci¨® i contra el patrimoni del pa¨ªs.

Davant d'aquesta estampa de destrucci¨®, S¨ªria va assistir per primera vegada en sis anys a Fitur per deixar de ser invisible. Presumeix d'imatges de les platges de Latakia, de les quals el 2015 el Govern ja feia promoci¨®, o de diversos barris de Damasc. Aquests llocs han seguit rebent turistes, segons el Govern siri¨¤ (l'OMT no t¨¦ dades des del 2010): 1,3 milions el 2017. "No s¨®n su?cides; si no fos segur, no vindrien", insisteix Bassam Barsik, director de m¨¤rqueting i promocions del Ministeri de Turisme, que explica tamb¨¦ que el 90% del pa¨ªs est¨¤ controlat per l'Ex¨¨rcit i que les zones que no ho estan, s¨®n d'acc¨¦s prohibit. I on es pot anar? Els turistes van sobretot a Damasc, la capital m¨¦s antiga del m¨®n; a Maalula, l'¨²nica ciutat del m¨®n on es parla arameu; a Sednaia, la segona destinaci¨® del turisme religi¨®s despr¨¦s de Jerusalem; a la costa de Latakia o al Crack dels Cavallers, on hi ha el castell medieval m¨¦s gran del m¨®n; a Ugarit, on es pot trobar el primer alfabet fenici... .

"Tenim els vells mercats, basars, caravanserais, les ciutats m¨¦s antigues del m¨®n, el primer alfabet, la primera agricultura, la cuina siriana...", enumera Barsik. Reconeix que en aquesta fira de turisme no espera aconseguir gaires contractes amb tour operadors, per¨° insisteix en la necessitat de deixar-se veure, de dir que s¨®n aqu¨ª, perqu¨¨ pensa que el turisme ¨¦s?l'eina que ajudar¨¤ S¨ªria a recuperar-se quan s'acabi "la crisi" ¡ªno esmenta la paraula guerra en cap moment¡ª, potser al llarg del 2018. "Si alguna persona del m¨®n vol ser part de la reconstrucci¨® de S¨ªria i estima la cultura i la humanitat i la pau, hi pot venir com a turista i ser¨¤ part¨ªcip de la reconstrucci¨® de la nostra cultura i la nostra economia", assenyala.

Nicaragua

No ¨¦s un conflicte el que perjudica Nicaragua, ja que el pa¨ªs va posar punt i final a la seva guerra civil pels volts del 1990. Per¨° en aquest petit Estat centreameric¨¤ hi ha un problema: retrocedeixen en desenvolupament. Ho demostra l'¨ªndex de desenvolupament hum¨¤ que elabora anualment l'ONU. De 136 pa?sos, Nicaragua ocupava el 112¨¨ el 2006 i ara es troba en el 124¨¨. La desigualtat, la pobresa i l'acc¨¦s a l'educaci¨® s¨®n els aspectes que m¨¦s han empitjorat. Malgrat tot, ¨¦s el segon pa¨ªs de la regi¨® que m¨¦s ha crescut, segons el Banc Mundial. En aquest context, el turisme es revela com un motor que podria impulsar l'economia i la millora de les condicions de vida. Carlos Plata, gerent d'una cadena d'hotels de luxe, anima a visitar el pa¨ªs: "El turisme ¨¦s summament necessari, som un pa¨ªs que ara s'est¨¤ obrint al m¨®n i aquesta ¨¦s la manera de donar-nos a con¨¨ixer. Els turistes hi ajuden perqu¨¨ al darrere venen els inversors".

Plata assegura que Nicaragua est¨¤ encara totalment verge i destaca les seves grans apostes per als viatgers: "Tenim platges i ciutats magn¨ªfiques, entre les quals hi ha?la m¨¦s antiga del m¨®n, Granada", enumera. "Tenim una magn¨ªfica arquitectura hisp¨¤nica i nou volcans actius, turisme de natura, de platja...". Cal assenyalar que Nicaragua ha estat l'¨²ltim pa¨ªs que ha signat l'Acord de Par¨ªs contra el canvi clim¨¤tic. I no per no voler acatar-lo, sin¨® perqu¨¨ el Govern el va considerar en un primer moment insuficient.

N¨ªger

Per qu¨¨ un turista hauria d'anar a N¨ªger? El que gaireb¨¦ sempre s'explica d'aquest pa¨ªs afric¨¤ ¨¦s que fins a l'any passat va ocupar l'¨²ltima posici¨® en l'¨ªndex de desenvolupament hum¨¤ (ara ¨¦s el pen¨²ltim, ja que la Rep¨²blica Centreafricana l'ha substitu?t) i que les seves fronteres amb Mali, Nig¨¨ria i L¨ªbia al nord s¨®n terreny f¨¨rtil de terroristes i xarxes de tr¨¤fic d'immigrants. "Per¨° N¨ªger ¨¦s un pa¨ªs magn¨ªfic!", exclama Boulou Akano, director general del Centre de Promoci¨® Tur¨ªstica de N¨ªger, un organisme que dep¨¨n del ministeri del ram. "T¨¦ sabana, reserves d'animals, el gran desert del Tener¨¦... ?s un pa¨ªs de moltes ¨¨tnies, cultures... El turisme ho ha de descobrir i con¨¨ixer la manera de viure de la poblaci¨® nigerina, que ¨¦s molt acollidora i tracta molt b¨¦ els estrangers", sost¨¦.

Segons Akano, el turisme pot fer molt pel desenvolupament d'un pa¨ªs que ¨¦s molt pobre. "Les activitats tur¨ªstiques permeten alimentar molta gent, gent que treballa en hotels, en ag¨¨ncies... Els treballadors d'aquest sector tenen un sou i aix¨° repercuteix en les comunitats locals", defensa.

El Sudan

"Visita'ns i et convencer¨¤s. ?s molt diferent el que sents i el que despr¨¦s veus". S¨®n paraules de Baldreldin Abbas Elamas, portaveu del Ministeri de Turisme del Sudan, que no ¨¦s el mateix que el?Sudan del Sud. Aquest ¨²ltim est¨¤ en guerra, per¨° el primer no. Aquest Sudan, pa¨ªs gaireb¨¦ en pau (el conflicte de Darfur afecta la regi¨® occidental), encara pobre, per¨° amb m¨¦s de 700.0000 turistes el 2016, t¨¦ punts que s¨®n Patrimoni Mundial de la Unesco i aspira a arribar a cinc milions de visitants el 2019. Els seus grans actius s¨®n una arquitectura ¨²nica ¡ªcom les seves m¨¦s de 200 pir¨¤mides, entre les quals hi ha les de Meroe¡ª, i el fet que la poca aflu¨¨ncia de turistes encara fa possible gaudir del pa¨ªs sense aglomeracions. Els reptes principals?s¨®n?millorar les infraestructures per poder moure's dins del pa¨ªs i facilitar els tr¨¤mits burocr¨¤tics.?

El petroli ha estat tradicionalment el recurs principal del Sudan, per¨° com que no ¨¦s etern, el pa¨ªs aposta pel turisme sostenible, com tants altres, per diversificar l'economia. "El turisme ens permet crear m¨¦s ocupaci¨® i generar riquesa. Aix¨° ¨¦s important per a les comunitats i zones rurals; per exemple, al nord de Khartum i a la frontera amb Egipte. L'artesania, l'hostaleria i el transport s¨®n activitats que pot dur a terme la poblaci¨® local, i aix¨° repercuteix en la seva qualitat de vida", sentencia Elamas.

El Salvador

"El Salvador ¨¦s un pa¨ªs que ha demostrat que t¨¦ pebrots. Ha demostrat que ¨¦s un pa¨ªs amb una gent treballadora que estima la pau i que ha fet la pau". Aquest ¨¦s el parer de Jos¨¦ Napole¨®n Duarte, ministre de Turisme d'El Salvador. El Salvador es troba a la cua en l'¨ªndex de seguretat i protecci¨® de l'Informe Mundial de Competitivitat en Viatges i Turisme del F¨°rum Econ¨°mic Internacional i tampoc surt gaire ben parat pel que fa als nivells de pobresa i desenvolupament. Per¨° les dades diuen que, malgrat tot, els viatgers miren amb bons ulls aquesta naci¨® centreamericana. S'hi viatja segur? "Fa nou anys que soc ministre. L'arribada de turistes ha crescut un 5% en els ¨²ltims vuit anys, per¨° el 2017 aquest augment va ser del 9,5%", diu Duarte, que parla del sector des de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia. "El turista est¨¤ arribant a El Salvador, s'est¨¤ parlant i s'est¨¤ escrivint de nosaltres: una cosa que em sorpr¨¨n ¨¦s que el 2017 han sortit m¨¦s de 9.500 publicacions sobre turisme al meu pa¨ªs", afegeix. El sector ja representa un 5% del PIB nacional i al Govern li interessa seguir potenciant-lo. Per aix¨° han aprovat un pla de 400 milions de d¨°lars amb aquesta finalitat.

Cada turista que arriba o cada negoci que neix se celebra Jos¨¦ Napole¨®n Duarte, ministre de Turisme d'El Salvador

Duarte est¨¤ content perqu¨¨ la carpa promocional del seu pa¨ªs com a destinaci¨® vacacional ha estat premiada a Fitur. "Per a mi, el missatge de Fitur ¨¦s que els salvadorencs han aconseguit l'impossible. Amb els seus negocis, els seus esfor?os... Cada turista que arriba o cada negoci que neix se celebra", afirma amb entusiasme. El ministre va ser el responsable del naixement de Pueblos Vivos, un programa tur¨ªstic per revitalitzar i donar a con¨¨ixer zones rurals que va comen?ar amb 35 municipis i avui ja en s¨®n 262. Assegura que estan tractant "el problema de la viol¨¨ncia" molt seriosament, i que en part ¨¦s l¨°gic que n'hi hagi: "Despr¨¦s d'una guerra que va durar tant de temps, han quedat buits i les postguerres mai s¨®n curtes, s¨®n de llarg proc¨¦s", sentencia. Malgrat tot, el ministre insisteix que han tingut molt pocs problemes amb les rutes tur¨ªstiques i els hotels.?

Vene?uela

La carpa de Vene?uela a Fitur ¨¦s gran i lluminosa, i aqu¨ª hi trobem Franklin A. Rangel, director de cooperaci¨® i integraci¨® internacional del Ministeri del Poder Popular per al Turisme. Rangel adverteix que no respondr¨¤ a preguntes sobre pol¨ªtica durant l'entrevista. No hi ha dia que el pa¨ªs no surti als mitjans de comunicaci¨®: per la seva profunda crisi econ¨°mica i social. L'¨²ltima not¨ªcia l'ha donat Unicef, que va informar la setmana passada?de l'augment del nombre de nens amb malnutrici¨®. Viol¨¨ncia, augment de la criminalitat, escassetat de productes b¨¤sics i exiliats que es compten per milions solen acaparar els titulars relacionats amb el pa¨ªs. El nombre de turistes baixa any rere any, per¨° encara n'hi ha que s'animen a con¨¨ixer m¨¦s enll¨¤ de l'actualitat pol¨ªtica: 680.000 l'any passat segons l'OMT.

"Per l'ingr¨¦s petrolier, no vam tenir el boom hoteler que van tenir d'altres durant els anys vuitanta", assenyala Rangel. "A Vene?uela pots estar en contacte amb la natura i les comunitats ind¨ªgenes, que s¨®n les que gestionen el turisme, i veure com ¨¦s el desenvolupament sostenible per a ells. Tens el Salto del ?ngel, que ¨¦s el salt d'aigua m¨¦s gran el m¨®n, d'un quil¨°metre; el Parc Nacional de Canaima; poblacions pesqueres on pots nedar al mar i veure dofins. Tenim M¨¦rida i els Andes vene?olans, amb el telef¨¨ric m¨¦s llarg i alt del m¨®n", descriu.

"No hem tingut incidents amb turistes. Si n'hi hagu¨¦s, imagina't com serien les not¨ªcies, no?, argumenta el vene?ol¨¤. Al seu parer, la imatge que transmeten els mitjans de "vandalisme i inseguretat" tira enrere els potencials viatgers. "Els mitjans exageren. No tothom viu la mateixa experi¨¨ncia, ¨¦s com quan expliquen que t'operaran de la columna i et diuen que si a un primer li va passar tal cosa, que un altre va quedar paral¨ªtic, que no s¨¦ qu¨¨...". Rangel treu import¨¤ncia al fet que el pa¨ªs es trobi entre els m¨¦s perillosos del m¨®n. "Qui dona els avisos de perillositat? Qui els representa? Quan hi va haver l'atemptat terrorista de la sala Bataclan de Par¨ªs, els diaris seguien dient que Fran?a era el millor lloc per visitar. A Turquia igual. Et puc assegurar que qui vagi a Vene?uela a gaudir del turisme se sentir¨¤ b¨¦. I els robatoris? "?s clar que pot passar, i passa, per¨° no ¨¦s el dia a dia, aix¨° ¨¦s fals", assegura el diplom¨¤tic, que afegeix que ell surt per la capital habitualment amb la seva c¨¤mera perqu¨¨ li agrada molt la fotografia.

Despr¨¦s de la caiguda dels beneficis del petroli, Vene?uela ha decidit impulsar el turisme sostenible i per aix¨° tot projecte ha de venir amb la certificaci¨® ambiental del dany que es far¨¤, comenta Rangel. El Govern de Maduro t¨¦ una agenda de desenvolupament en la qual aquest sector ¨¦s un dels motors principals. "Les pol¨ªtiques tenen un enfocament de sostenibilitat. Per exemple, en l'ajuda final als inversors: Si hi vas a fer un ecoturisme, t'abaixen la taxa d'inter¨¨s. I tot projecte tur¨ªstic ha de portar una inversi¨® cap a la comunitat i la seva capacitaci¨®; aquesta ha de ser part del desenvolupament que est¨¤s fent. ?s una mesura de seguretat perqu¨¨, quan els ciutadans senten que els turistes els porten beneficis, aquests mateixos ciutadans vigilaran que als turistes no els passi res".