Els cl¨¤ssics no moren mai

Al planeta Netflix, on viu la pol¨ªtica espanyola orbitada per la catalana, aquesta setmana han em¨¨s Borgen. Aquesta s¨¨rie danesa descriu els avatars dels interessos p¨²blics, incloent-hi les mis¨¨ries, com ja havia fet El ala oeste abans que seq¨¹eles com House of cards es convertissin en un desprop¨°sit. Nom¨¦s que si all¨° succe?a a la Casa Blanca, aix¨° passa al Palau de Christianborg, conegut popularment com a Borgen, del pa¨ªs de Hamlet. All¨¤ on alguna cosa feia pudor de podrit, segons Shakespeare. All¨¤ on la protagonista assumeix el poder contra tot pron¨°stic compaginant les seves virtuts p¨²bliques amb els condicionants dels seus problemes personals. All¨¤ on tot tendeix a confondre¡¯s perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s la vida. All¨¤ on aquesta setmana Carles Puigdemont hi ha passat nom¨¦s un parell de dies, per¨° que han donat per a molt. De fet, han donat per a tant que el jutge espanyol que el mant¨¦ encausat no va facilitar la seva detenci¨® internacional, tal com pretenia la Fiscalia; que el Govern espanyol va haver de tornar-la a ballar intentant rebaixar la tensi¨® diplom¨¤tica i la il¡¤lusi¨® informativa sense aconseguir-ho, i que el mateix expresident es va veure obligat a enfrontar-se a la duresa d¡¯un interrogatori que, si s¡¯hagu¨¦s fet a Catalunya, les seves hosts haurien saltat a la jugular de la provocadora deixant-la als peus dels cavalls. ?s a dir, d¡¯ells mateixos.

Ignoro si el candidat proposat a renovar el c¨¤rrec a la Generalitat ha vist la s¨¨rie i si aix¨° li ha marcat el recorregut per l¡¯interior de la c¨²pula del poder dan¨¨s. Fins i tot si aix¨° va ser motiu de conversa amb els diputats que el van acollir. Del que s¨ª que estic segur ¨¦s que van compartir algunes ast¨²cies aplicades per seguir marcant la pauta a trav¨¦s dels seus missatges permanents i els seus titulars impactants. Perqu¨¨ el temps segueix demostrant que Puigdemont domina aquesta habilitat, ja definitivament negada a la maquin¨¤ria propagand¨ªstica de l¡¯Estat. Perqu¨¨ mentre el ridiculitzen, el menyspreen o l¡¯insulten segueixen parlant d¡¯ell, de les seves aventures i de les seves provocacions. Li van a la saga, tal com va aconseguir imposar durant el seu mandat. I tamb¨¦ ara, amb el que el temps i la dist¨¤ncia li permeten tramar i desplegar amb el suport dels seus contactes internacionals. Petits, per¨° prou efectius perqu¨¨ els mitjans el segueixin. Aquesta ¨¦s l¡¯estrat¨¨gia de la nova temporada de la s¨¨rie. Una q¨¹esti¨® diferent ¨¦s fins quan durar¨¤, com s¡¯acabar¨¤ i quin ser¨¤ el paper determinant del p¨²blic a qui li deu tant o tot. Perqu¨¨ aquest ciutad¨¤ motivat, primer, i activista, despr¨¦s, va deixar el seu missatge a les urnes i encara s¡¯ha de veure si ho interpreten adequadament tenint en compte el recent passat convuls.

¡°Sobretot hi va haver paraules: el relat que allunyava la pol¨ªtica catalana de la realitat, el relat que bona part de la societat catalana va preferir a la descripci¨® de la realitat. Un relat que flirtejava amb la postveritat i creava una falsa sensaci¨® de consens¡±. Jordi Amat a La conjura dels irresponsables remata el desengany ¨ªntim amb els pol¨ªtics catalans concloent que: ¡°Quan despr¨¦s d¡¯anys de relat ens despertem el dia que la puresa s¡¯havia concretat en una cosa tr¨¤gica, m¨¦s enll¨¤ de centenars de milers de persones compromeses, no hi havia res s¨°lid¡±. I, efectivament, no hi era all¨¤ on hauria correspost que hi fos, per¨° segueix avui existint en el leg¨ªtim anhel d¡¯aquesta part important de la ciutadania que va confirmar el seu prop¨°sit abans del Nadal.

La q¨¹esti¨® que ara queda per desxifrar ¨¦s si encara segueix existint pel leg¨ªtim anhel d¡¯una esperan?a infrangible o per la defensa gen¨¨rica del sentiment arrelat de pa¨ªs que segueix emparant-se en el fet diferencial convertit en actiu indestructible. I que s¡¯ha tradu?t en un advertiment a Rajoy i, per ampliaci¨®, als defensors del 155. Un gest, entre s¨°lid i ser¨¨, equivalent a un acte de resist¨¨ncia a trav¨¦s del vot. M¨¦s democr¨¤tic, impossible. No es tractava de decidir? Doncs han decidit. Lliurement. I han repartit la seva solidaritat entre presos i fugits, s¨ª, per¨° sobretot blindant l¡¯ess¨¨ncia del pa¨ªs que no mereix ni tant desprop¨°sit ni tanta confrontaci¨®. Un pa¨ªs avui en risc de convertir-se en el ring on s¡¯enfrontin els dos p¨²gils que ja escalfen de cara al seu combat per a les eleccions generals: el PP i Ciutadans. El seu repte ¨¦s la contund¨¨ncia. Seduir els electors espanyols a costa de Catalunya ¨¦s habitual, per¨° fins ara no s¡¯havia fet a les brases d¡¯un foc candent que t¨¦ els habitants del lloc tan dividits com dolguts, tant per les formes abruptes com per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯alternatives. I com cadasc¨² va per lliure, ressorgeixen els motius reals del sentit del sufragi. En qualsevol cas, ja fos per raons sentides o per emocions pensades aquestes es poden veure desbordades per interessos individuals o partidistes. Tots embolcallats amb la bandera del b¨¦ com¨². Per descomptat.