Un mat¨ª a la pres¨®

?s un diumenge assolellat d¡¯aquest gener ressec i vent¨®s. Quan arribem al carrer Enten?a, davant de la porta principal de la pres¨® espera una bona cua de gent. Ens hi sumem. No ens agraden les files, les solem evitar i ens hem perdut certes coses al llarg dels anys per no voler fer tanda si la cua es mou tan lenta com aquesta. Avui s¨ª, avui ens esperarem. M¨¦s d¡¯una hora. ?s dia de portes obertes i aix¨ª ser¨¤ durant uns mesos, abans que l¡¯Ajuntament i els ve?ns decideixin qu¨¨ en fan. Per¨° el meu amic, que no havia aconseguit entrar-hi quan la pres¨® es va tancar i es van esgotar r¨¤pidament per internet les entrades per visitar-la, no vol trigar m¨¦s. I aix¨ª ¨¦s com finalment torna a entrar a la Model. Hi havia estat pres, fa molt.

Potser tots els que han estat reclusos senten aquelles hores com ell, desdibuixades. Tal vegada cal passar molt de temps en una pres¨® perqu¨¨ els records es compactin i es fixin, o potser la superviv¨¨ncia exigeix esborrar certes coses. Moments, viv¨¨ncies i sentiments perduts als n¨²vols del teu propi oblit que ara potser formen part dels records del teu company de cel¡¤la o de pati, per¨° no dels teus. El meu amic recorda un ¨²nic company de cel¡¤la, un dia, llatinoameric¨¤, sense m¨¦s precisi¨®. El seu silenci sobre la pres¨® no dep¨¨n de la seva voluntat ni tampoc afirma, ni nega, que la Model hagi estat un trauma greu. ?s com si fos una viv¨¨ncia que no es pot explicar ni contar en detall. No recorda si hi va passar dues, tres nits, o si en van ser m¨¦s.

Est¨¤ pendent del que veu ara, en aquesta Model buida. Tot ¨¦s higi¨¨nic, vetust per¨° sobretot net, sense grafitis, resumeix. Insisteix molt en els v¨¤ters sense porta, en la latrina dins de la cel¡¤la. Tenia disset anys.

El van detenir en una facultat amb una bossa d¡¯octavilles, la temible ¡°propaganda il¡¤legal¡± de l¡¯¨¨poca. Pel que sembla la policia el seguia des de feia dies. Era l¡¯any 1970 i amb aix¨° n¡¯hi havia prou per anar a la garjola. En va sortir al cap de tres o quatre dies, amb una fian?a onerosa per a l¡¯economia familiar. El TOP, el Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic, el va condemnar a sis mesos, que no va complir perqu¨¨ era menor, i li van retirar el passaport. El van jutjar a Madrid. Va trigar anys a tornar a la ciutat. Quan finalment va visitar el Prado s¡¯hauria quedat una setmana sense sortir de les sales del museu, per¨° li havia costat anys anar-hi. Repeteix que no pot recordar quants dies va ser a la Model. Ho s¨¦. Torna a dir-ho mentre fa fotos amb el m¨°bil de les dues galeries visitables, la quarta i la cinquena.

Es va lliurar d¡¯estar m¨¦s temps a la pres¨® per l¡¯edat. Per¨° no una amiga, empresonada tot un mes per assistir a una manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre. Tamb¨¦ et podia passar que haguessis de tornar a pagar la matr¨ªcula de la universitat per haver fet vaga. Aix¨ª ho va decretar el rector Garc¨ªa Valdecasas en el curs 1966-1967, el seg¨¹ent a la Caputxinada i la formaci¨® del sindicat d¡¯estudiants. Si no et retractaves, et tocava tornar a pagar. Era una altra forma de sent¨¨ncia, una mena de fian?a sense pres¨®. La fam¨ªlia que conec va decidir pagar. Aix¨ª reconeixia la vaga, no la negava, com hauria estat el cas si el noi deia que no l¡¯havia seguit.

Fa fred a la pres¨®, fins i tot en aquest diumenge assolellat d¡¯un gener massa primaveral. La humitat ho penetra tot. Des de l¡¯alta c¨²pula, el pan¨°ptic, es filtra una llum que no arriba a terra ni tampoc escalfa. El sol toca un rac¨® del pati. Un altre visitant ens pregunta per la galeria on es van amotinar els presos comuns el 1977 exigint amnistia despr¨¦s de la mort del dictador, com els presos pol¨ªtics, per tantes raons. El mot¨ª de la COPEL, la Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita, nom que avui evoca temps diferents, quan fins i tot els presos s¡¯associaven. Consultem el senyor Google i s¨ª, va ser a la galeria n¨²mero 4. Vells records i escenes s¡¯abraonen, de nou. El meu amic ho vol veure tot encara que estigui tan endre?at. Aqu¨ª van executar Puig Antich, aqu¨ª es guardava la metadona. M¡¯aturo al davant de la porta de la biblioteca, li faig una foto. ?s una cel¡¤la m¨¦s, amb pocs llibres. Em pensava que seria m¨¦s gran, ja veus tu. Una vegada vam anar un grup d¡¯escriptors a la Model per animar uns reclusos que publicaven una revista i celebrar-ho, i vaig deixar un llibre signat per a la biblioteca. Aqu¨ª no hi ha cap tra?a dels lectors ni de la revista, tampoc del que s¡¯escrivia als diaris d¡¯una pres¨® que s¨®n les seves parets.

Deixem enrere el fred que pela i sortim al sol. Els ulls del meu amic brillen, recarregada la seva bateria de records.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.