El poder de les v¨ªctimes

¡°La v¨ªctima ¨¦s l¡¯heroi del nostre temps. Ser v¨ªctima atorga prestigi, exigeix prestar atenci¨®, promet i fomenta reconeixement, activa un potent generador d¡¯identitat, de dret, d¡¯autoestima. Immunitza contra qualsevol cr¨ªtica, garanteix la innoc¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de qualsevol dubte raonable. Com podria la v¨ªctima ser culpable o responsable d¡¯alguna cosa? La v¨ªctima no ha fet, li han fet. No actua, pateix¡±. Amb aquesta descripci¨® comen?a Daniele Giglioli el seu assaig Cr¨ªtica de la v¨ªctima (Herder, 2017). Si Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa hagu¨¦s tingut en compte el poder del victimisme que descriu Giglioli, s¡¯ho hagu¨¦s repensat abans d¡¯anunciar el recurs per impedir la investidura de Carles Puigdemont. Cada vegada que l¡¯independentisme passa maldecaps, arriba el Govern central al rescat: com m¨¦s el persegueix, m¨¦s el refor?a, sobretot si ho fa amb mesures tan discutibles i pol¨¨miques.

Qualsevol mitologia victimista necessita una base real sobre la qual construir el relat. Per¨° un cop establert, juga amb cartes molt avantatjoses. La primera ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de cr¨ªtica. La condici¨® de v¨ªctima eximeix de qualsevol dubte intern. I a m¨¦s immunitza contra l¡¯extern. La segona ¨¦s que permet i encoratja una interpretaci¨® subjectiva de la realitat, ja siguin els patiments del passat, les ofenses del present o l¡¯anticipaci¨® de futurs greuges.

Per provocar identificaci¨® cal assenyalar un enemic del que declarar-se v¨ªctima: ¡°Un l¨ªder que es comporta com a v¨ªctima proposa als seus gregaris un pacte afectiu impl¨ªcit ¡ªi de vegades tamb¨¦ expl¨ªcit¡ª, una identificaci¨® basada en la potent palanca del ressentiment¡±, escriu Giglioli. Assenyalar i definir l¡¯enemic ¨¦s el que fa Carles Puigdemont quan, en la seva intervenci¨® a Dinamarca, presenta Espanya com un estat opressor que t¨¦ presos pol¨ªtics i ¡°que es diu democr¨¤tic i formalment ho ¨¦s, per¨° prohibeix pancartes amb la paraula Democr¨¤cia¡±.

Conscients que la pot¨¨ncia electoral de l¡¯independentisme radica en l¡¯¨¤mplia acceptaci¨® d¡¯aquest marc victimista, aquells que el combaten intenten ara, de vegades amb m¨¦s matusseria que encert, capgirar l¡¯equaci¨®. Proven de construir un victimisme anvers capa? de generar tamb¨¦ una identificaci¨® acr¨ªtica. Els secessionistes s¨®n l¡¯enemic interior que amena?a l¡¯economia, l¡¯estabilitat i la unitat de la p¨¤tria. I els seus l¨ªders, la personificaci¨® del mal: supremacistes, populistes, totalitaris. Per descomptat, no s¨®n presos pol¨ªtics, sin¨® delinq¨¹ents. Segons aquest relat, l¡¯ordre democr¨¤tic ¨¦s la v¨ªctima d¡¯un separatisme criminal que l¡¯amena?a des de dins.

El colof¨® del proc¨¦s d¡¯identificaci¨® de la v¨ªctima ¨¦s un bucle que es perpetua i del que ¨¦s molt dif¨ªcil sortir. V¨ªctimes i victimaris entren llavors en col¡¤lusi¨®. Es necessiten, es busquen i amb cada acte d¡¯hostilitat s¡¯afermen en les seves posicions a costa d¡¯alimentar el victimisme del contrari. La dissid¨¨ncia interna ¨¦s fero?ment combatuda. En cada part comen?a a operar el que Slavoj Zizek ha definit com segueix: ¡°La q¨¹esti¨® no ¨¦s ¡®sigues b¨¦ i dona¡¯m la ra¨®¡¯, sin¨® de ¡®dona¡¯m la ra¨® i ser¨¤s bo¡¯¡±.

Si la cr¨ªtica no ¨¦s efica? quan ve de l¡¯altre, menys encara la cr¨ªtica sarc¨¤stica. Per molt que s¡¯hagi presentat com un enginy¨®s revulsiu, l¡¯invent de Tab¨¤rnia no t¨¦ cap poder sobre l¡¯independentisme. Nom¨¦s serveix per gaudi d¡¯aquells que ja se senten tabarnis, ¨¦s a dir, v¨ªctimes de les v¨ªctimes. En aquests casos ¡°la s¨¤tira ¨¦s completament vana perqu¨¨, si cada s¨¤tira ¨¦s una inversi¨®, invertir la inversi¨® ¨¦s un joc de summa 0¡±, adverteix Giglioli. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s vigent per al programa Pol¨°nia de TV3.

Per¨° en l¡¯espiral del victimisme, encara es pot filar m¨¦s prim. Es produeix quan els qui temen la v¨ªctima proven de transposar el sentit de l¡¯ofensa per apropiar-se del seu poder. S¡¯atribueix a la l¨ªder israeliana Golda Meir aquesta frase: ¡°Oh ¨¤rabs, algun dia us podrem perdonar que h¨¤giu matat els nostres fills, per¨° no us perdonarem mai que ens h¨¤giu obligat a matar els vostres¡±. ?s el que alguns autors han descrit com ¡°el rancor victimista dels vencedors¡±. La condici¨® de v¨ªctima dels palestins arru?nava el capital de simpatia acumulat a causa de l¡¯Holocaust.

Quan Rajoy diu: ¡°Ens obligaran a fer el que no volem fer¡±, prova de capgirar el sentit de l¡¯ofensa. En aquests casos, la v¨ªctima es transforma en botx¨ª d¡¯ella mateixa. La seva conducta ¨¦s l¡¯¨²nica culpable de les seves tribulacions. Consisteix a sumar al dret del fort, el dret del feble. Com quan el jutge Llarena, necessitat de viol¨¨ncia per sustentar el delicte de rebel¡¤li¨®, imputa els qui pac¨ªficament volien votar l¡¯1 d¡¯octubre les c¨¤rregues policials per impedir el refer¨¨ndum. D¡¯aquest victimisme dels vencedors n¡¯hi ha molts exemples, sobretot en processos secessionistes. I Giglioli pregunta: ¡°Si han ven?ut i creuen que la hist¨°ria els dona la ra¨®, de qu¨¨ tenen por?¡±.