Toni Com¨ªn s¡¯aferra a l¡¯acta de diputat

L'extitular del Departament de Salut durant el Govern de Carles Puigdemont, Toni Com¨ªn (Barcelona, 1971), ¨¦s l'¨²nic exconseller fugit a B¨¨lgica que no ha renunciat a l'esc¨® (ERC). Envoltat de tradici¨® pol¨ªtica des del bressol, Com¨ªn ¨¦s fill de l'hist¨°ric l¨ªder del PSUC Alfons Carlos Com¨ªn. Abans d'abra?ar l'independentisme amb ERC, l'exconseller de Salut va ser militant del PSC entre el 2011 i el 2014 i diputat de la bancada socialista en dues legislatures (2003-2010).

Com¨ªn es va iniciar en la pol¨ªtica a trav¨¦s de la plataforma maragallista d'ideologia federal Ciutadans pel Canvi, que va entrar al Parlament en coalici¨® amb el PSC. Despr¨¦s de la seva dissoluci¨®, el desembre del 2011, el pol¨ªtic es va afiliar al PSC. No obstant aix¨°, no va trigar a mostrar les seves desavinences amb la direcci¨® del partit ¨Cen aquell moment en mans de Pere Navarro¨C, sobretot per la posici¨® sobiranista, fins al punt de fundar l'associaci¨® Socialisme, Catalunya i Llibertat, una plataforma que defensava, dins de l'¨°rbita socialista, el dret a decidir.

El 2014, Com¨ªn es va donar de baixa del PSC i va comen?ar a fer-se estimar per ERC, que fins i tot li va oferir el tercer lloc de la llista dels republicans a les eleccions europees. Al final el va rebutjar, per¨° fins i tot va participar en les negociacions del fam¨®s pla de xoc social que Junts pel S¨ª volia pactar amb la CUP per aconseguir el suport a la investidura del llavors candidat Artur Mas. El gener del 2016, Com¨ªn va entrar finalment al Govern de Carles Puigdemont com a responsable de la cartera de Salut.

Era la primera vegada que el conseller de Salut no era un metge, per¨° Com¨ªn hi restava import¨¤ncia i ho justificava assegurant que Catalunya necessitava "un pol¨ªtic" per "refer el consens" perdut en mat¨¨ria sanit¨¤ria despr¨¦s de les successives retallades de l'anterior Executiu de Mas. M¨¦s vehement que el seu antecessor ¨Cel conseller Boi Ruiz tenia un perfil m¨¦s t¨¨cnic i discret¨C, Com¨ªn va arribar al c¨¤rrec assegurant que amb la independ¨¨ncia es reduirien les llistes d'espera. ¡°Disposar d'un Estat independent ens permetria recuperar els 1.000 milions que necessitem per eliminar les llistes d'espera¡±, va dir llavors.

Com¨ªn va dedicar els primers mesos en el c¨¤rrec a desfer o reformar els projectes m¨¦s controvertits de l'anterior Govern i va donar un gir m¨¦s social a totes les seves mesures, imposant la lluita contra les desigualtats socials en gaireb¨¦ totes les seves pol¨ªtiques. Tamb¨¦ es va autoanomenar l'autor de "la principal desprivatitzaci¨® del sistema sanitari" en expulsar de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica un hospital amb afany de lucre.

Amic de l'enfrontament pol¨ªtic, Com¨ªn tamb¨¦ va tenir severes disputes dial¨¨ctiques amb l'oposici¨® i fins i tot amb diputats del seu propi grup parlamentari, com Montserrat Candini (PDeCAT), que va criticar les seves desprivatitzacions. El llavors conseller de Salut fins i tot li va exigir una rectificaci¨®.

Com¨ªn va desafiar el Govern central engegant l'Ag¨¨ncia Catalana del Medicament ¨Cuna de les estructures d'Estat pensades pel Govern de Puigdemont de cara a una eventual independ¨¨ncia¨C i la llei d'universalitzaci¨® sanit¨¤ria, que esquivava el decret estatal que va fulminar l'atenci¨® sanit¨¤ria gratu?ta universal a Espanya. Les relacions bilaterals van millorar, no obstant aix¨°, quan es va engegar la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l'Ag¨¨ncia Europea de Medicaments (EMA): Com¨ªn i la ministra Dolors Montserrat, amics en les dist¨¤ncies curtes, van signar un pacte de no agressi¨® durant la pugna europea per l'EMA. No obstant aix¨°, el pacte se'n va anar en orris despr¨¦s dels esdeveniments de la tardor i la p¨¨rdua d'opcions per aconseguir l'EMA.

Arran de l'aplicaci¨® del 155 i la destituci¨® del Govern, Com¨ªn va fugir a Brussel¡¤les, on, lluny de tenir un paper m¨¦s discret, es va convertir en un animal pol¨ªtic durant la campanya electoral, amb m¨ªtings a plens pulmons i titllant de "franquistes" els membres del Govern central en una manifestaci¨® d'?mnium i l'ANC a la capital belga.