Espanya t¨¦ dos milions de problemes

El passat 21 de desembre es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, convocades pel president del Govern espanyol. En aquestes eleccions 2.063.000 catalans van votar per la independ¨¨ncia de Catalunya, mentre que 2.262.000 catalans van votar per altres opcions pol¨ªtiques que no tenien com a prioritat la independ¨¨ncia. ?s a dir, la meitat de la poblaci¨® est¨¤ a favor de la independ¨¨ncia i l¡¯altra meitat no la t¨¦ com a prioritat o hi est¨¤ en contra. La societat catalana est¨¤, doncs, for?a fraccionada per aquest tema. La situaci¨® ¨¦s molt complexa, ja que tots dos sectors estan fortament consolidats i aquesta greu fractura no s¡¯aborda com un problema pol¨ªtic, que ¨¦s el que s¡¯hauria de fer.

La meitat dels votants de Catalunya manifesten obertament la seva voluntat d¡¯independ¨¨ncia i de rebuig a l¡¯Estat mitjan?ant les successives i massives manifestacions de l¡¯11 de setembre; la participaci¨® en el refer¨¨ndum, declarat il¡¤legal, de l¡¯1 d¡¯octubre; la campanya, amb lla?os grocs, a favor dels pol¨ªtics empresonats o fugits a Brussel¡¤les; el rebuig del Rei com a cap de l¡¯Estat, i la substituci¨® de la senyera per l¡¯estelada, entre altres mostres. Per als independentistes moltes de les actuacions de l¡¯Estat perjudiquen directament Catalunya i aix¨° t¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia la progressiva consolidaci¨® de la desafecci¨® d¡¯aquesta part de la poblaci¨® catalana respecte a l¡¯Estat, pel principi d¡¯acci¨®-reacci¨®. Mentre que per als sectors independentistes la culpa de la majoria dels d¨¨ficits de Catalunya la t¨¦ l¡¯Estat, aquest es limita a aplicar una visi¨® determinada de la llei, com la repressi¨® policial desproporcionada d¡¯aquells que van anar a votar l¡¯1 d¡¯octubre, sense aconseguir, paradoxalment, paralitzar la votaci¨®; l¡¯empresonament provisional, desproporcionat a criteri de nombrosos juristes, de determinats pol¨ªtics i dirigents d¡¯organitzacions socials, entre altres actuacions, cosa que ocasiona m¨¦s i m¨¦s greuges.

D¡¯altra banda, tot aix¨° emmascara i evita que es tractin els problemes greus que afecten la societat, com l¡¯atur, la corrupci¨® sist¨¨mica que hi ha a Espanya, la p¨¨rdua del poder adquisitiu dels salaris i de les pensions en relaci¨® amb l¡¯increment del cost de la vida, etc.

Recentment, deu catedr¨¤tics de dret constitucional i administratiu d¡¯universitats de Catalunya, del Pa¨ªs Basc, de Madrid i d¡¯Andalusia han elaborat un document que proposa la reforma de la Constituci¨® en diversos aspectes. Aquest podria ser un dels documents per plantejar seriosament la reforma de la Constituci¨®, norma que ens ha perm¨¨s ser una democr¨¤cia occidental homologada, amb diversos d¨¨ficits, des del 1978 fins avui. Sorpr¨¨n que des de determinades posicions pol¨ªtiques es negui que avui Espanya sigui una democr¨¤cia. Seria interessant que aquests sectors indiquessin quin Estat consideren una democr¨¤cia, per saber quin model de refer¨¨ncia tenen¡­

La reforma de la Constituci¨® hauria d¡¯incorporar, entre altres aspectes, una disposici¨® addicional espec¨ªfica per preservar la identitat i la llengua catalana; la reforma del Senat per convertir-lo en una Cambra en qu¨¨ les comunitats aut¨°nomes estiguessin ben representades, de manera an¨¤loga a com els l?nder estan representats al Bundesrat alemany; la reforma del sistema de finan?ament, establint, entre altres par¨¤metres, el principi d¡¯ordinalitat per evitar que aquelles comunitats aut¨°nomes que m¨¦s contribueixen a l¡¯Estat acabin percebent menys recursos, i la clarificaci¨® del sistema de repartiment de compet¨¨ncies per evitar les constants pugnes davant del Tribunal Constitucional. Certament, la reforma de la Constituci¨® ¨¦s molt dif¨ªcil de dur a terme perqu¨¨ en alguns dels aspectes esmentats no estan d¡¯acord ni el Partit Popular, ni Ciutadans, ni una part important del PSOE, per¨° ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil d¡¯aconseguir la independ¨¨ncia si els qui la tenen com a prioritat no arriben a la meitat dels electors i al davant hi ha l¡¯Estat, amb els mitjans que t¨¦ per oposar-s¡¯hi, i la prova ¨¦s la regressi¨® auton¨°mica en la qual est¨¤ submergida Catalunya actualment.

La situaci¨® actual ¨¦s la manifestaci¨® d¡¯un greu problema pol¨ªtic, per¨° no jur¨ªdic, i cal que els nostres representants, amb urg¨¨ncia, negoci?n una sortida pol¨ªtica a la cr¨ªtica situaci¨® actual.

Francesc Pau i Vall ¨¦s professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la UPF.