¡°Hem de desaprendre moltes coses¡±

En una passarel¡¤la se sobreposen insults (puta, porca, guarra..., el pa de cada dia); divertid¨ªssims acudits masclistes; noms (de grans dones) que ni ens sonen; pel¡¤l¨ªcules de princeses (que, possiblement, de fet, acaben violades); can?ons cantades a tota velocitat (millor no pescar el missatge); tirallonga de casos documentats de viol¨¨ncia (una part ¨ªnfima de la realitat, ¨¦s clar). Tot aix¨° passa, a un ritme vertigin¨®s i amb una r¨¤bia desbordant, a Rebota, rebota y en tu cara explota, la creaci¨® d¡¯Agn¨¨s Mateus i Quim Tarrida que es pot veure a l¡¯Antic Teatre de Barcelona fins diumenge. L¡¯obra, que es va estrenar al Festival de Noves Tend¨¨ncies de Terrassa l¡¯any passat, est¨¤ coprodu?da pel mateix Festival TNT, l¡¯Antic Teatre i Konventzero, i ha rebut el suport de la Nau Ivanow, el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt i La Poderosa.

¡°La dona s¡¯exposa a les passarel¡¤les¡±, observa Agn¨¨s Mateus. ¡°Per¨° aquesta ¨¦s m¨¦s aviat fosca, est¨¤ lluny de les q¨¹estions absolutament superficials, est¨¨tiques i f¨ªsiques que manen a les altres¡±. Aquesta es troba al pol oposat. Mostra les mis¨¨ries, sovint tan assumides (¡°apreses¡±, matisa Tarrida), d¡¯una situaci¨® inc¨°moda i injusta.

L¡¯escenari est¨¤ gaireb¨¦ despullat: la catifa (ja hem dit que vermella no ¨¦s...), una taula, un carret¨®, uns penjadors¡­ Poca cosa m¨¦s. Mateus, sola pr¨¤cticament l¡¯hora que dura l¡¯espectacle, fa un mon¨°leg atrevit, agressiu i corrosiu cantant unes quantes veritats que impliquen tothom. ¡°Si a Hostiando a M. [l¡¯anterior espectacle de Mateus, al Grec 2017] el fil conductor era la viol¨¨ncia d¡¯un Estat policial, ara la viol¨¨ncia ¨¦s molt m¨¦s subtil i, per descomptat, est¨¤ molt m¨¦s estesa. Aqu¨ª tot ¨¦s m¨¦s inquietant i m¨¦s dur perqu¨¨ qualsevol se sent implicat i tocat¡±, diu l¡¯actriu.

¡°La cosa no ¨¦s tan senzilla com sembla¡±, reconeix Tarrida. ¡°Molts ens creiem que som equitatius, que respectem les dones, que lluitem contra qualsevol tipus d¡¯ab¨²s. I resulta que no: els homes hem de prendre consci¨¨ncia d¡¯un ab¨²s que est¨¤ molt m¨¦s est¨¨s del que pensem¡±. Comen?ant pels dos autors (tots dos, s¨ª: ell i ella). ¡°Hem fet un exercici d¡¯empatia brutal¡±, admet Mateus.

¡°Soluci¨®? Posar-nos a treballar, comen?ant per no retallar en Cultura ni en Ensenyament, perqu¨¨ s¨®n els pilars b¨¤sics per evitar qualsevol tipus de discriminaci¨® i d¡¯ab¨²s. Ens han ensenyat moltes coses que cal replantejar-se. Hem de desaprendre tantes coses¡­!¡±, diu el coautor de l¡¯obra. ¡°Cal redireccionar la nostra educaci¨®. Totes, absolutament totes, hem patit assetjament, des d¡¯una m¨¤ al metro, un comentari al bar o una mirada bavosa a la feina¡±, afegeix ella.

Amb un humor c¨¤ustic (¡°aix¨° ¨¦s com clavar-te una h¨°stia, per¨° rient¡±, diu ella) i un toc cabareter, Mateus ens fa pujar a una muntanya russa de sensacions, en la qual inquietants projeccions acompanyades per una deliciosa m¨²sica de violins, mudes (ning¨² hi parla, ning¨² no diu res¡­ a ning¨² li importa?), silencien la pot¨¨ncia de les accions de Mateu a l¡¯escenari, amplificades per una potent m¨²sica electr¨°nica, o fins i tot per algun repetitiu reggaeton hipercombustionat. ¡°Els v¨ªdeos, de naturaleses mortes, s¨®n pauses en les quals la imatge aporta una contraposici¨® estranya, una po¨¨tica dins de la trag¨¨dia¡±, explica Tarrida. ¡°?s un espai perqu¨¨ l¡¯espectador busqui en les seq¨¹¨¨ncies algun element que l¡¯ajudi a interpretar-les¡±.

No obstant aix¨°, Rebota, rebota... no pret¨¦n donar lli?ons. ¡°No es tracta de dictar sent¨¨ncia, no cal¡±, diu Mateus. ¡°Volem despertar l¡¯esperit cr¨ªtic dels espectadors, que tenen mil referents per arribar a les seves conclusions¡±. La protagonista arriba a les seves, que no han de ser necess¨¤riament les mateixes que les de cadasc¨². ¡°Jo no oblido ni perdono¡±, declara. ¡°Aquesta educaci¨® cristiana no va amb mi. Crec que no estic preparada per perdonar segons quines coses. Puc perdonar qui faci mal a la meva filla? No, ¨¦s clar que no¡±.