Sant Cugat, la capital del 3%

Converg¨¨ncia (CDC) i Sant Cugat del Vall¨¨s mantenen des de fa tres d¨¨cades un idil¡¤li a prova de canvis hist¨°rics. Ni la fi del pujolisme, ni l¡¯auge independentista, ni tan sols la refundaci¨® del partit han minat el poder dels nacionalistes en una pla?a que van arrabassar per sempre als socialistes el 1987. La ciutat de major renda de Catalunya ha estat des de llavors el far amb el qual CDC ha volgut projectar-se a la resta de l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona i tamb¨¦ el seu refugi en temps dif¨ªcils, com la travessia pel desert en qu¨¨ va entrar despr¨¦s de perdre la Generalitat el 2003.

Com altres relacions, no obstant aix¨°, la de CDC (avui PDeCAT) i Sant Cugat tamb¨¦ amaga secrets inconfessables. En aquest cas no es tracta de tra?cions ni d¡¯infidelitats, sin¨® del protagonisme de la ciutat en les trames de corrupci¨® que en els ¨²ltims temps han dut al partit a la pitjor crisi de la seva hist¨°ria.

Sant Cugat ¨¦s l¡¯¨²nic Ajuntament incl¨°s en la sent¨¨ncia del cas Palau per una obra (un pavell¨® esportiu) per la qual la constructora Ferrovial va pagar una comissi¨® il¡¤legal. Sant Cugat tamb¨¦ est¨¤ en el centre de les investigacions del cas 3%, l¡¯altra gran trama de finan?ament il¡¤legal de CDC. I Sant Cugat ¨¦s igualment un dels escenaris del cas ITV, la hist¨°ria de favors pol¨ªtics i comissions opaques que va acabar amb la carrera d¡¯Oriol Pujol.

¡°Tot aix¨° ¨¦s el resultat de 30 anys seguits d¡¯alcaldes de Converg¨¨ncia, m¨¦s temps del que Pujol pare va presidir la Generalitat¡±, afirma Ferran de Juan, comerciant i membre de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Can Mag¨ª. ¡°En el fons, la hist¨°ria de Sant Cugat ¨¦s una mica la hist¨°ria del partit, tant per les coses bones com per les dolentes. I la corrupci¨® n¡¯¨¦s una part¡±, afegeix.

El pes de la ciutat en el partit, i a la inversa, ¨¦s evident. L¡¯alcaldessa, Merc¨¨ Conesa ¡ªen el c¨¤rrec des del 2011 i responsable d¡¯Urbanisme els vuit anys anteriors¡ª, ¨¦s tamb¨¦ presidenta de la Diputaci¨® de Barcelona. El seu antecessor, Llu¨ªs Recoder, va ser l¡¯home triat per Artur Mas en el seu primer Govern per a la cartera de Territori, que gestiona tota l¡¯obra p¨²blica de la Generalitat. I l¨ªders de l¡¯actual PDeCAT, com Jordi Turull, han crescut pol¨ªticament entre els despatxos de l¡¯Ajuntament del que va ser gerent entre 1999 i 2003.

L¡¯error del cas Palau il¡¤lustra amb Turull els estrets vincles entre CDC i Sant Cugat. L¡¯espifiada destaca la seva pres¨¨ncia el 2002 en la taula de contractaci¨® del poliesportiu del cas Palau i en relata la traject¨°ria pol¨ªtica com a ¡°regidor des del 1991 en una altra localitat propera, membre de la Diputaci¨® de Barcelona des del mateix any i diputat del Parlament des del 2003¡±. ¡°La vinculaci¨® entre la taula de contractaci¨® i [...] CDC apareix di¨¤fana¡±.

El cas 3% va posar el focus sobre Sant Cugat gaireb¨¦ des del principi de les investigacions, quan tot Catalunya es va assabentar de l¡¯episodi de corrupci¨® local a Torredembarra, despr¨¦s del rastre de les adjudicacions de la constructora Teyco. Va ser l¡¯agost del 2015 que la Gu¨¤rdia Civil va irrompre a l¡¯Ajuntament per buscar l¡¯expedient d¡¯una obra ¡ªun edifici d¡¯habitatges socials¡ª adjudicat el mar? del 2009.

Una funcion¨¤ria local, sense milit¨¤ncia pol¨ªtica i que demana l¡¯anonimat, recorda ¡°l¡¯estat de xoc¡± en qu¨¨ va quedar el personal municipal. ¡°Est¨¤vem assabentats del cas Palau, per¨° tots vol¨ªem creure que era una cosa puntual. Aquell dia molts vam assumir que aqu¨ª hi havia d¡¯haver alguna cosa m¨¦s¡±, explica. ¡°Hi havia un rum-rum¡±, admet Mireia Gallego, activista del barri del Monestir que coordina un grup de Facebook amb m¨¦s de 1.000 ve?ns. ¡°Ara ja s¨®n fets demostrats i la pregunta ¨¦s si hi ha m¨¦s casos i fins on arriba la corrupci¨®¡±, es q¨¹estiona.

Els set anys que separen l¡¯adjudicaci¨® del cas Palau de la del cas 3% (del 2002 al 2009) il¡¤lustren b¨¦ la cr¨°nica de corrupci¨® del partit. CDC va perdre la Generalitat, van arribar els Governs tripartits (2004-2010) i l¡¯expresident Pasqual Maragall (PSC) va alertar del ¡°problema del 3%¡± al Parlament, per¨° els ¡°lampistes¡± convergents continuaven ocupats en la discreta feina de cobrar comissions il¡¤legals, segons han revelat ara les investigacions. Eren anys en qu¨¨ a les arques de CDC encara arribaven diners per les ¨²ltimes grans obres de l¡¯era Pujol ¡ªCiutat de la Just¨ªcia i L¨ªnia 9 del Metro¡ª, per¨° durant els quals les comissions per adjudicacions dels municipis governats pel partit van anar guanyant pes.

Les fundacions

Les donacions a CatDem i F¨°rum Barcelona a partir del 2008 ¡ªamb prou feines ha transcendit documentaci¨® anterior¡ª ofereixen moltes claus. En el cas de Sant Cugat, es fa palesa una repetici¨® de molts noms entre la llista de contractistes i la de donants al partit. I es produeix un viu efecte relleu pel qual algunes constructores interrompen les seves donacions en acabar les obres en el municipi i s¨®n substitu?des per noves adjudicat¨¤ries.

Una investigaci¨® d¡¯EL PA?S revela que ¨¦s durant aquests anys ¡ªamb CDC a l¡¯oposici¨® a la Generalitat¡ª quan es repeteixen a Sant Cugat els casos de donacions sorprenentment properes al 3% de les adjudicacions , moltes vegades dividides entre pagaments en diverses dates i les dues donacions del partit.

Per¨° no tots els casos s¨®n iguals. Hi ha empreses ¡ªper exemple Teyco i Grup Soler, ambdues investigades en el cas 3%¡ª que abonen ¨ªntegrament les seves donacions despr¨¦s de l¡¯adjudicaci¨® del contracte.

?s el cas de Teyco i del Grup Soler, ja investigades en el cas 3% i conegudes per la proximitat dels seus administradors a Converg¨¨ncia. D¡¯altres, en canvi, comencen a pagar molt abans, quan el concurs surt a licitaci¨® o s¡¯est¨¤ iniciant. En els dos casos observats ¡ªTau Icesa i Construcciones Pai¡ª, l¡¯import coincideix: 25.000 euros. Un constructor amb una llarga traject¨°ria en l¡¯obra p¨²blica, recorda que, ¡°de vegades, quan una empresa volia entrar en un nou municipi, havia de fer coses que no feien les que ja porten temps treballant-hi¡±. ¡°Aquest pagament anticipat podia ser la forma d¡¯entrar en la roda i agafar una mica d¡¯avantatge davant d¡¯empreses que coneixien molt millor la casa¡±, assegura.

La sent¨¨ncia del cas Palau no ha provat gens b¨¦ a l¡¯Ajuntament de Sant Cugat, que fins i tot ha acusat els seus companys de CDC d¡¯embrutar la imatge del municipi. El Consistori defensa la seva gesti¨® com ¡°un model de transpar¨¨ncia i efici¨¨ncia¡±, una afirmaci¨® que ¡ªm¨¦s enll¨¤ de l¡¯autoelogi¡ª no est¨¤ tan allunyada de la percepci¨® que tenen diversos prove?dors municipals consultats. ¡°Sant Cugat ¨¦s un dels ajuntaments m¨¦s seriosos amb els quals es pot treballar¡±, afirma un d¡¯ells. Amb tot, aix¨° ¨¦s tant cert com la incomoditat que mostren els mateixos responsables municipals en con¨¨ixer els resultats de la investigaci¨® que ha realitzat aquest diari.

Tot i que l¡¯error del cas Palau ¨¦s molt recent i el cas 3% encara s¡¯est¨¤ investigant, les not¨ªcies de corrupci¨® fa gaireb¨¦ una d¨¨cada que planegen sobre Sant Cugat. I, ara per ara, el cost electoral ha estat nul. Juan Rodr¨ªguez Teruel, investigador de la Universitat de Val¨¨ncia, sost¨¦ que ¡°la toler¨¤ncia amb la corrupci¨® ¨¦s alta si els fets reporten alguna cosa per als ve?ns: els votants veuen primer el poliesportiu i nom¨¦s despr¨¦s tenen en compte les irregularitats¡±. Teruel alerta tamb¨¦ de ¡°la gran dist¨¤ncia temporal entre els fets i el desentrellat judicial, la qual cosa permet diluir la responsabilitat dels partits¡±.

Elena Costas, de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, afegeix que hi ha motius relacionats amb la situaci¨® pol¨ªtica que viu Catalunya: ¡°El debat identitari i la gran polaritzaci¨® compliquen la resoluci¨® del conflicte. Per fer-ho, cal que hi hagi una alternativa, la qual cosa ¨¦s dif¨ªcil en aquestes circumst¨¤ncies, i per a un votant mobilitzat el cost emocional d¡¯abstenir-se ¨¦s molt alt¡±.

Tampoc els ve?ns que hem consultat creuen que la corrupci¨® hagi de canviar molt les coses. ¡°A Sant Cugat es viu b¨¦. La renda ¨¦s alta i l¡¯Ajuntament t¨¦ mitjans per oferir uns serveis que no s¨®n dolents, tot i que sempre es poden millorar. Aix¨° la gent ho viu cada dia, mentre la corrupci¨® ¨¦s un aspecte m¨¦s dif¨²s¡±, opina Ferran de Juan.

A la ciutat, el feu municipal de CDC m¨¦s gran en les tres ¨²ltimes d¨¨cades, convergeixen tots els casos de corrupci¨® del partit i s¡¯est¨¦n l¡¯ombra de les comissions il¡¤legals