El Goya es va fer ¡®gegant¡¯ i m¨¦s femen¨ª

¡°Deixa la nena que llegeixi que d'alguna cosa li servir¨¤¡±. Aix¨° li deia la mare d'Isabel Coixet al pare de la directora, quan ell li recriminava per no feia ni brot en les tasques de casa. Ho va explicar aquest dissabte la cineasta, en pres¨¨ncia de la seva mare. I per alguna cosa li va servir. Ahir a la nit, quan semblava que el titular de la 32a edici¨® de la cerim¨°nia dels Premis Goya seria alguna cosa com? Euskaraz hitz egiten Goya¡­ (Els Goya parlen en basc), el principal guard¨®, el de la millor pel¡¤l¨ªcula, va ser per a La librer¨ªa, d'Isabel Coixet, que tamb¨¦ es va emportar un segon guard¨® a la millor direcci¨® i un altre per al gui¨® adaptat. D'aquesta manera, Coixet s'ha convertit en la cineasta amb m¨¦s goyas de la hist¨°ria, amb set.

Aquesta vegada l'ha guanyat en angl¨¨s, perqu¨¨ aix¨ª li demanava la seva hist¨°ria, un film d'amor als llibres, una aposta per la gent que lluita pels seus ideals en situacions dif¨ªcils. Coixet mai ha volgut que el seu drama contingui un joc de miralls amb la situaci¨® actual a Catalunya, sin¨® que ¨¦s un drama universal que passa a Irlanda.

?s la tercera ocasi¨® en qu¨¨ una pel¡¤l¨ªcula dirigida per una dona guanya el premi principal, i la segona que ho aconsegueix Coixet, despr¨¦s de La vida secreta de las palabras, el m¨¤xim gest feminista dels acad¨¨mics. La cineasta ha viscut en un hurac¨¤ els ¨²ltims mesos, i com va dir fa uns dies en un col¡¤loqui a EL PA?S: ¡°El millor de parlar del feminisme ¨¦s que ja no em pregunten per Catalunya¡±.

Si hi ha una imatge poderosa per a qualsevol nena que estigu¨¦s veient la gala, per a qualsevol noia estudiant, que suposen el 65% de l'alumnat de les escoles de cinema, va ser la de Coixet amb els seus trofeus. Els tres que va obtenir el seu treball van portar el seu premi.

En euskera

La basca Handia, rodada en basc i que explica la hist¨°ria d'un gegant, es va emportar 10 premis, els denominats t¨¨cnics, on gaireb¨¦ va fer el ple (li va faltar el so, que el va guanyar Ver¨®nica). De la resta, tampoc va haver-hi grans? sorpreses. No va haver-hi una guanyadora nascuda al segle XXI, com hagu¨¦s passat si Sandra Escacena guanyava amb Ver¨®nica: el premi finalment va ser per a Bruna Cus¨ª, la mare/tieta d'Estiu 1993, rodada en catal¨¤, i la seva parella a la pantalla, David Verdaguer, tamb¨¦ va tenir premi com a actor secundari.

El que en la catifa vermella va comen?ar a mig gas (no van apar¨¨ixer els ventalls vermells que va repartir CIMA, l'associaci¨® de dones audiovisuals, fins a dos quarts de nou, molt tard per a l'entrada i el primer en mans de l'actriu anglesa Emily Mortimer) i es va escalfar amb molts directors i cineastes demanant quotes com a Su¨¨cia, on es va instaurar un sistema que va fer que del 2012 al 2015 el percentatge de directores pass¨¦s del 26% al 50%, va acabar no obstant aix¨° amb una cerim¨°nia descafe?nada, a la qual li faltava una velocitat, en la qual probablement el millor moment c¨°mic va ser el del cr¨ªtic de cinema Carlos Boyero imitant a Carlos Boyero amb un gui¨® chanante. Joaqu¨ªn Reyes i Ernesto Sevilla van tenir moments a la seva al?ada, el de creadors surrealistes, per¨° moments, no ritme. I tampoc va funcionar la realitzaci¨®, amb una gala que es va allargar tres hores i quart.

Per a la posteritat quedaran el crit de llibertat art¨ªstica llan?at per Baladre Calvo (¡°les dones al cinema tenim moltes hist¨°ries boniques a explicar; tant de bo actors i actrius puguem treballar en igualtat); la frase de Leticia Dolera (¡°us est¨¤ quedant un camp de naps feminista preci¨®s¡±), o la dedicat¨°ria, meravellosa, emotiva, de Carla Sim¨®n, amb el seu Goya a millor direcci¨® novella per Estiu 1993, quan va recordar els seus pares biol¨°gics, morts per la sida com els personatges de la seva pel¡¤l¨ªcula, i a tots els que viuen amb el VIH, ¡°perqu¨¨ se segueix tractant com un estigma¡±. I que Dolera i Paula Ortiz recordessin, a trav¨¦s de les paraules de Federico Garc¨ªa Lorca que les dones s¨®n la meitat dels ¨¦ssers humans, fet que no es veu a la pantalla, on nom¨¦s el 38% dels personatges s¨®n femenins.

S¨ª que se'n va parlar gr¨¤cies al curt Los desheredados, de Laura Ferr¨¦s, que va guanyar en la seva categoria despr¨¦s de triomfar a la Setmana de la Cr¨ªtica de Cannes, o a Nathalie Poza, millor actriu amb No s¨¦ dir adeu amb un ¡°xavala d'aqu¨ª fora, salta, abra?a les teves ferides i converteix-les en art¡±. O ¡°aquest ofici ¨¦s molt bell, per¨° tamb¨¦ molt cruel, i record als companys i companyes a els qui no els sona el tel¨¨fon i no tenen l'oportunitat de demostrar el seu talent¡±, com va acabar el seu discurs Javier Guti¨¦rrez, millor actor amb El autor.

Tan meravell¨®s com el buf de naturalitat de Julita Salmer¨®n, la mare de Gustavo Salmer¨®n, que es va endur el capgr¨°s a millor documental per Muchos hijos, un mono y un castillo. ¡°Amb aix¨° no podr¨¦ sortir amb el carret de la compra¡±, va etzibar la matriarca del clan, que al final s¨ª que va fer el que van fer poques (i pocs): ¡°Dedico aix¨° a totes les mares, b¨¦ i a totes les dones¡±. Dels 28 premis a repartir, en deu va haver-hi guanyadores. En 32 anys de cerim¨°nies encara sembla poc bot¨ª, per¨° en aquesta edici¨® hi havia 30 candidates de 135 nominats. La r¨¤tio guanyador/ finalista millora si es confia en una cineasta.

Discurs mesurat

En abs¨¨ncia d'Yvonne Blake, la presidenta de l'Acad¨¨mia, que es recupera d'un ictus, van llegir el discurs institucional els seus vicepresidents, Mariano Barroso i Nora Navas, un text que va rebre aplaudiments a la sala, per¨° que semblava massa mesurat: ¡°Des d'avui i per sempre l'Acad¨¨mia de Cinema ser¨¤ una refer¨¨ncia en termes d'igualtat, respecte i oportunitat. Volem transmetre a aquests i aquestes adolescents que avui van al cinema i somien a dedicar-se a aquest ofici que no hi ha l¨ªmits. I que no n'hi ha prou de posar-se davant d'una c¨¤mera. Que tamb¨¦ necessitem directores, muntadores, guionistes, t¨¨cniques de so, directores de fotografia, scripts, compositores... en igualtat de nombre que els homes¡±, va dir Navas.

Va prosseguir recordant l'Oscar que va guanyar Blake per dissenyar el vestuari de Nicol¨¢s i Alejandra, el 1971, per refrescar la mem¨°ria al p¨²blic i assenyalar que els guardons guanyats per actors deixen molta m¨¦s petjada. ¡°Volem demostrar a totes les persones, homes i dones que vulguin dedicar-se al cinema, que l'Acad¨¨mia defensa la igualtat professional d'oportunitats. Nom¨¦s aix¨ª farem que la nostra ind¨²stria deixi de perdre el talent que aporten les dones per arribar m¨¦s lluny¡±.

Els ventalls no van lluir, ll¨¤stima, els discursos es van anar diluint i aix¨ª es va perdre una oportunitat, la d'haver al?at la veu contra els micromasclismes que esquitxen la societat espanyola i el cinema. Al final, en un moment inesperat, la m¨¦s guerrera va ser Marisa Parets, Goya d'Honor i presidenta de l'Acad¨¨mia durant la gala del No a la guerra: ¡°Tornaria a fer aquell discurs¡±.