Per qu¨¨ l¡¯Espanyol es va dir Espa?ol

Piqu¨¦ va voler menystenir l'Espanyol en referir-s'hi com a Espanyol de Cornell¨¤. Amb aix¨° no venia sin¨® a sumar-se a la insist¨¨ncia hist¨°rica del barcelonisme de tractar el club rival de foraster, sense veritable arrelament barcelon¨ª. ?s una cosa contra la qual l'Espanyol (abans Espa?ol) ha lluitat tota la vida, sense ¨¨xit. Es va crear el 1900 com a Sociedad Espa?ola de Football, al si de la Federaci¨®n Gimn¨¢stica Espa?ola, m¨ªtica agrupaci¨® esportiva barcelonina, pionera a Espanya. A cap d'un any aquesta Sociedad Espa?ola de Football va canviar el seu nom pel d'Espa?ol, mantenint la pretensi¨® inicial de posar l'accent en la seva condici¨® d'equip aut¨°cton. El Bar?a havia estat creat per un su¨ªs, Gamper, i entre els seus fundadors hi havia m¨¦s cognoms estrangers. A l'Espanyol tots eren locals, universitaris barcelonins. Quan va n¨¦ixer, existien un equip anomenat Catal¨¤ i un altre anomenat Hisp¨¤nia, i ells van optar pel nom d'Espanyol.

Aquell nou equip va comen?ar jugant de groc perqu¨¨ un dels seus afiliats, un comerciant t¨¨xtil, proporcionava aquesta tela, potser perqu¨¨ no la venia b¨¦. Aix¨ª que van ser canaris abans que pericos. Despr¨¦s van passar al blanc. Les ratlles blanc-i-blaves van arribar el 1910, per iniciativa d'Eduardo Corrons, despr¨¦s soci n¨²mero 1 durant molts anys. Segons explica Segura Palomares a la seva hist¨°ria del club, per a la samarreta i l'escut es va inspirar en l'escut d'armes de Roger de Ll¨²ria. Buscant, segons la mateixa font, ¡°associar el club amb l'esperit aventurer i al mateix temps sintetitzar l'amor a la seva terra i a les seves tradicions¡±.

Per¨° sempre va nedar riu amunt en la seva obstinaci¨® perqu¨¨ l'acceptessin com a barcelon¨ª en determinats sectors. A mesura que el professionalisme va anar fent desapar¨¨ixer altres clubs de la ciutat, el Barcelona i l'Espanyol van quedar l'un contra l'altre i aquesta rivalitat es va anar omplint d'interpretacions pol¨ªtiques, ja des dels primers temps. L'Espanyol va sol¡¤licitar i va obtenir el 1912 la concessi¨® del t¨ªtol de Reial per part d'Alfons XIII, com alguns altres clubs espanyols. El Bar?a mai va aspirar a aquesta denominaci¨®.

L'apel¡¤latiu de pericos, avui assumit amb naturalitat i ben rebut pels seus partidaris, t¨¦ un origen despectiu, segons una interpretaci¨® molt estesa. Als anys vint existia una revista esportiva, sat¨ªrica i de car¨¤cter nacionalista, que per menystenir l'Espanyol deia que al seu camp hi anaven ¡°quatre gats¡±. Als dibuixos (espl¨¨ndids, d'altra banda) hi apareixien sempre les grades buides i quatre gats repartits, amb aire d'avorrits. En aquells temps, hi havia molts acudits i contes del Gat Perico, a qui li passaven tot tipus de coses. Per aquest motiu als de l'Espanyol se'ls va passar a con¨¨ixer com a pericos.

Al costat seu va cr¨¦ixer el poder del Barcelona. De fet, el primer gran patrimoni dels blaugrana va ser portar aquest nom. A les ciutats amb m¨¦s d'un equip ha dominat, gaireb¨¦ sense excepci¨®, el que porta el nom de la ciutat. D'altra banda, la invasi¨® estrangera del Bar?a va cedir en el seu moment. Aquella primera generaci¨® dels Gamper, Witty, Morris, Harris, Steimberg i altres, que dominaven les primeres alineacions, va anar deixant espai per a nois barcelonins. Sobre l'any 1920, l'alineaci¨® del Bar?a ja era plena de cognoms locals.

Aix¨ª que all¨° d'espanyol ja no podia veure's com a contrast amb estranger. Aix¨° estava oblidat. Per a molts, espanyol va passar a ser vist, de manera interessada, com a contrast amb catal¨¤.

Els epis¨°dics incidents que van esquitxar la rivalitat (el viatge d'anada i tornada de Zamora, Espanyol-Bar?a-Espanyol, o el partit de la calderilla¡­) van enverinar la relaci¨®. El partit de la calderilla?es va jugar a les Corts en temps de la dictadura de Primo de Rivera. L'¨¤rbitre va expulsar Samitier. El p¨²blic, enfurismat, va llan?ar moltes monedes. El partit es va suspendre, es va repetir a porta tancada i el va guanyar l'Espanyol. L'afici¨® culer es va sentir aclaparada. No gaire m¨¦s tard, el juny del 1925, va ser el c¨¨lebre Barcelona-J¨²piter, homenatge a l'Orfe¨® Catal¨¤, en el qual la banda de la marina anglesa va tocar, amb la seva millor intenci¨®, la Marxa reial, que va ser molt esbroncada. Primo de Rivera va ordenar el tancament de totes les activitats del Bar?a durant sis mesos. Aquell va ser un fet decisiu en el posicionament nacionalista del club blaugrana.

I aix¨ª va ser a partir de llavors. Durant el franquisme era habitual sentir que a l'Espanyol s'hi afiliaven els immigrants, mentre que el Bar?a es nodria de barcelonins. No era cert, penso. A l'Espanyol hi havia moltes de les velles fam¨ªlies de la burgesia catalana i, de fet, molts immigrants s'afiliaven al Bar?a, perqu¨¨ guanyava m¨¦s diners i eren ben acceptats. De fet, l'himne del Bar?a creat per a les Noces de Plat¨ª i encara vigent aix¨ª ho consagra: ¡°... Tant se val d'on venim si del sud o del nord, ara estem d'acord...¡±.

La bretxa esportiva i econ¨°mica entre tots dos no va parar de cr¨¦ixer. Tant ¨¦s aix¨ª que quan el Bar?a va construir el Camp Nou i va deixar el seu antic camp de les Corts per als entrenaments i per al seu segon equip, el Comtal, l'Espanyol l'hi va voler comprar, perqu¨¨ era millor que el seu de Sarri¨¤, que ja era vell. Vil¨¤ Reyes va arribar a fer-li una oferta en directe a TVE, de president a president, a Llaudet, per¨° aquest va refusar, malgrat que el Bar?a arrossegava un gran deute. M¨¦s endavant, despr¨¦s d'una dif¨ªcil requalificaci¨®, el va derrocar i va vendre el solar per fer-hi cases. ?s el solar que envolten els carrers Num¨¤ncia, la travessera de les Corts, Vallespir i Marqu¨¨s de Sentmenat.

A la rivalitat d'origen s'hi va sumar una subtil alian?a, real o figurada, de l'Espanyol amb el Madrid. A Sarri¨¤ solien anar-hi molts madridistes, perqu¨¨ el Camp Nou estava tot abonat. I el Madrid i l'Espanyol tenien el Bar?a com a enemic com¨². Els barcelonistes van veure en aquesta alian?a una prova m¨¦s de la vocaci¨® forasteril de l'Espanyol, que van considerar una cinquena columna del Madrid. I no era aix¨ª. A l'As vam comprovar fins a quin punt t¨¦ esperit aut¨°cton quan se'ns va acudir titular Adeu al petit Bernab¨¦u el dia que van derrocar Sarri¨¤. Les cartes de protesta van ser molt nombroses, algunes de molt irades.

El 1995, el club va prendre la decisi¨® de canviar el seu nom oficial de Real Club Deportivo Espa?ol pel de Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona. No nom¨¦s es va catalanitzar, sin¨® que s'hi va afegir ¡°de Barcelona¡±, amb l'objectiu de reclamar-se com a equip de la ciutat, cosa realment sempre ha volgut ser i ha estat. Per¨° ja es veu per les paraules de Piqu¨¦ que li resultar¨¤ dif¨ªcil conv¨¨ncer tothom de la seva?barcelonia.