L¡¯Hermitage a Barcelona

Dos homes ¡ªun reclinat sobre el terra, l¡¯altre assegut¡ª observen encisats dues carpes daurades que hi ha en una peixera. A dalt, hi ha uns arcs tra?ats en negre sobre quatre figures m¨¦s, tamb¨¦ assegudes. El caf¨¨ moro (Le caf¨¦ Maure), o ¨¤rab (en una traducci¨® corregida per la pol¨ªtica), de Henri Matisse, ¨¦s un oli gran, pintat poc abans de la Primera Guerra Mundial. El quadre encarna estats d¡¯¨¤nim que el pintor de l¡¯alegria de viure admirava en la cultura marroquina: serenitat relaxada, contemplaci¨® tranquil¡¤la, temps menystingut. Est¨¤ penjat al Museu de l¡¯Hermitage de Sant Petersburg (tenen m¨¦s de trenta obres de Matisse) i estaria b¨¦ que el portessin a Barcelona, una ciutat que va viure d¡¯esquena a la primera avantguarda art¨ªstica europea durant el primer ter? del segle XX. Vaig m¨¦s enll¨¤: s¡¯hauria d¡¯ordir, finalment, el projecte de construir una franqu¨ªcia del museu rus en la nova bocana del port, l¡¯Hermitage Barcelona. N¡¯hi ha un a Amsterdam, ciutat exigent, ben tinguda i millor governada encara. I a Westminster, Londres, l¡¯Hermitage ocupa diverses sales de la Somerset House. Ning¨² no es queixa.

A l¡¯Hermitage rus li sobra obra (la que t¨¦ desborda les mil cinc-centes habitacions del Palau d¡¯Hivern i envaeix edificis contigus). Els russos van aplegar art des de Catalina II, la Gran (1729-1796). Ara pugnen per la diplom¨¤cia cultural. La seva col¡¤lecci¨® ¨¦s immensa i no es nota que Stalin va vendre gaireb¨¦ tres mil quadres en els anys trenta del segle passat.

Comparativament parlant, Barcelona no va folgada de gran art. Mai va tenir una col¡¤lecci¨® real, a difer¨¨ncia de Madrid (que aquest any commemora el segon centenari del Museu del Prado) o de Sant Petersburg. La car¨¨ncia es nota, sobretot pel que fa a l¡¯art europeu dels segles XVI al XVIII i l¡¯avantguarda de principis del XX. La nostra ciutat conserva planta romana (el cardo es deixa entreveure per Llibreteria i el Call; el decumanus travessa la ciutat antiga des del Portal del Bisbe fins a Regomir, passant per Bisbe i Ciutat), t¨¦ bons rom¨¤nic i g¨°tic (Santa Maria del Mar!), per¨° el Renaixement va ser esc¨¤s. I el barroc, que va arribar tard i va durar molt¨ªssim, va patir invasions i conteses civils. Despr¨¦s, tot i a que la ciutat es va construir i es va pintar insuperada en el Modernisme, els seus burgesos sempre proteccionistes van estimar Casas, Mir o Meifr¨¦n, mentre ignoraven C¨¦zanne, Matisse o el mateix Picasso, igual que d¨¨cades abans havien defugit els impressionistes. El llegat de Francesc Camb¨®, avui al MNAC, inclou una cinquantena d¡¯obres excel¡¤lents, per¨° s¡¯atura al segle XIX. Fins i tot avui, algunes de les col¡¤leccions barcelonines m¨¦s notables, com la que aplega la intel¡¤ligent Fundaci¨® Vila Casas, se cenyeixen a obra nostra. Aqu¨ª el cosmopolita ¨¦s freq¨¹entment escarnit; el vernacle, peri¨°dicament maltractat: tinc coneguts cultes (i obtusos) que encara avui celebren la depuraci¨® pel foc el 1936 de l¡¯altar barroc de Santa Maria del Mar, pel fet que va possibilitar recuperar el g¨°tic originari del segle XIV.

Un museu de l¡¯Hermitage a Barcelona ompliria buits de segles i complementaria estils que podem trobar molt a mig fer en el MACBA o en el MNAC (per cert, el director d¡¯aquest ¨²ltim s¡¯ha oposat a la iniciativa de l¡¯Hermitage, la qual ha etiquetat de model ¡°colonial imperialista¡±. Venen, els russos? No, no, nom¨¦s la compet¨¨ncia). El nou museu donaria feina directe a m¨¦s de vuitanta persones i indirecte a moltes m¨¦s. S¨ª, ja ho s¨¦, alguns veuen els visitants com a invasors del seu estil de vida, un dolor, sobretot si els qui opinen aix¨ª no tenen fills a l¡¯atur o desitjosos de treballar per a una instituci¨® art¨ªstica, com a restauradors ¡ªde quadres o de cuina¡ª fusters, guies, il¡¤luminadors, lampistes, o artistes. Aquesta ciutat es tanca de vegades en si mateixa, per ventura perqu¨¨ ¨¦s petita (cent quil¨°metres quadrats, Madrid en t¨¦ sis-cents) o perqu¨¨, per desconfiar dels de fora, acaba maltractant els de dins (impensades conseq¨¹¨¨ncies de decisions pol¨ªtiques ajornades perqu¨¨ ning¨² s¡¯alteri). Jo visc a prop d¡¯un museu sense experimentar frisan?a: obren tard, tanquen d¡¯hora i els sopars s¨®n tranquils.

Els promotors del projecte ens recorden que aquestes oportunitats no sovintegen en un segle. Els encoratjo a vost¨¨s a donar-los suport. Aix¨° s¨ª, amb joiosa tranquil¡¤litat, sense una vehem¨¨ncia agra, que Matisse va viure malbaratant alegria fins al punt que al final de la seva vida, quan ja no podia pintar, retallava figures de paper. Ballen. M¡¯agradaria veure-les a Barcelona. Amb el seu perm¨ªs.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra.