El pitjor dels favors

Hi ha una Catalunya patriotera (i no pas patri¨°tica), cristiana (per¨° nom¨¦s de llavis enfora) i analfabeta (perqu¨¨, en lloc d¡¯interessar-se per la cultura, la posa al seu servei). Aquesta Catalunya va cristal¡¤litzar amb el pujolisme, i aquests tres ingredients expliquen que Converg¨¨ncia fos el partit dels negocis i del robatori. ¡°Ho ha pagat molt car¡±, diu Artur Mas, ¡°perqu¨¨ s¡¯ha hagut d¡¯autodestruir¡±. No ¨¦s cert: nom¨¦s s¡¯ha canviat de nom dues vegades; s¨®n, per dir-ho amb la famosa dita, ¡°els mateixos gossos amb diferents collars¡±.

Artur Mas la va heretar i s¡¯hi sentia com el peix a l¡¯aigua; per¨° les CUP el van obligar a fer el fam¨®s ¡°pas al costat¡±. I aleshores va cometre l¡¯error m¨¦s gran de la seva vida (que ja ¨¦s dir!): triar en Puigdemont. Avui resulta evident que nom¨¦s li coneixia la seva forta d¨¨ria independentista, una d¨¨ria compartida, perqu¨¨ es devia imaginar que la independ¨¨ncia ja era suficient per exonerar la fam¨ªlia Pujol, per sostreure¡¯s del poder judicial espanyol (ergo: continuar fent negocis), i per deixar d¡¯estar investigat, multat i inhabilitat. Ara b¨¦: les imaginacions pol¨ªtiques, si no estan basades en la realitat, s¨®n molt perilloses; poden arribar a fer-nos pensar que, amb una majoria insuficient al Parlament, es poden trencar les lleis i carregar-se l¡¯autonomia, la Constituci¨® i l¡¯Estat de dret. Aix¨ª ho van fer, i el resultat ha estat un desastre econ¨°mic considerable, una fractura social que durar¨¤ molts anys i la crisi pol¨ªtica m¨¦s forta despr¨¦s del cop d¡¯Estat de Tejero. Triar en Puigdemont ha produ?t el mateix resultat obtingut per l¡¯aprenent de bruixot, i hauran de passar molts anys perqu¨¨ Catalunya pugui ser el que havia estat.

Costa d¡¯entendre que un desig interessat i irracional d¡¯uns pol¨ªtics irresponsables hagin desembocat en una paranoia col¡¤lectiva, tot i que per sort no ¨¦s majorit¨¤ria. Per¨° si a Alemanya va passar en un grau molt m¨¦s b¨¨stia, no ¨¦s estrany que ara passi aqu¨ª. Una explicaci¨®, que no ¨¦s pas la m¨¦s important, ¨¦s el fet que el poder desperti molt sovint la b¨¨stia adormida que tothom porta a dintre i que sovint genera servilisme en una gran part de la poblaci¨®. Com m¨¦s poca cosa s¨®n per dintre els pol¨ªtics que obtenen el poder, m¨¦s espai t¨¦ la b¨¨stia per desenvolupar-se. La b¨¨stia els crea sempre una imatge idealitzada d¡¯ells mateixos, i quan es miren al mirall, no veuen sin¨® un ¨¦sser totpoder¨®s. Puigdemont va ser un estudiant de Filologia Catalana que no va acabar la carrera, un periodista gris i un pol¨ªtic nefast; per¨° el poder el va convertir en un gegant poderos¨ªssim. Finalment s¡¯ha pensat que era Napole¨®, i ha decidit d¡¯anar a viure a una gran mansi¨® de Waterloo, mentre els seus companys s¨®n a la pres¨®. No s¨¦ si sap que aquest ¨¦s el lloc des d¡¯on viur¨¤, tard o d¡¯hora, la seva derrota definitiva. Artur Mas, doncs, pot estar content: li ha fet el pitjor dels favors que es poden fer a una persona.