L¡¯ombra del carlisme

El debat sobre si existeixen nexes entre el carlisme del segle XIX i l¡¯independentisme contemporani genera incomoditat entre els historiadors. Un aspecte que han destacat periodistes i acad¨¨mics ¨¦s que la divisi¨® del mapa electoral de Catalunya en dos blocs oposats ¡ªun format per les comarques on va guanyar el sobiranisme i l¡¯altre, per aquelles on va v¨¨ncer Ciutadans¡ª ¨¦s extraordin¨¤riament similar al domini territorial que es repartien liberals i tradicionalistes, centralistes i regionalistes, durant les guerres carlistes. Els experts, per¨°, consideren que la comparaci¨® ¨¦s un malabarisme delicat perqu¨¨ hi ha grans difer¨¨ncies ideol¨°giques entre els dos fen¨°mens. QUADERN proposa un joc de miralls amb el present a partir de cinc conceptes clau del carlisme del segle XIX.

Tradici¨®

Que el catalanisme cont¨¦ un p¨°sit del carlisme no ¨¦s una idea d¡¯avui, tampoc la batalla pol¨ªtica que genera plantejar-ho. Jordi Sol¨¦ Tura, el 1967, al recentment reeditat Catalanisme i revoluci¨® burgesa (El Viejo Topo), ja apuntava que la Lliga Regionalista d¡¯Enric Prat de la Riba bevia del tradicionalisme carl¨ª. Sol¨¦ Tura destacava a la primera p¨¤gina del llibre: ¡°El m¨®n de la pagesia benestant i l¡¯escola del poble foren els primers punts de contacte de Prat de la Riba amb la societat que l¡¯envoltava. Un m¨®n pairal, desenganyat de les esperances carlines per la tercera i definitiva derrota, conven?ut ja de la superioritat de la nova civilitzaci¨® urbana i del car¨¤cter irreversible d¡¯aquesta; per¨°, alhora, profundament vinculat a uns valors tradicionals que ben aviat el bisbe Torres i Bages s¡¯encarregaria de formular i codificar¡±. L¡¯hist¨°ric dirigent del PSUC i del PSC sustentava la seva tesi pol¨ªtica en dos historiadors cabdals, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. A partir de Vilar escrivia Sol¨¦ Tura: ¡°En desenvolupar-se a Catalunya la revoluci¨® industrial, les estructures agr¨¤ries romangueren immutables, esdevingueren un element de conservaci¨® i de resist¨¨ncia, davant el dinamisme dels centres urbans i, especialment, de Barcelona. L¡¯expressi¨® pol¨ªtica d¡¯aquest desfasament intern fou el carlisme¡±.

Un testimoni que contradiu aquesta interpretaci¨® que fa Sol¨¦ Tura d¡¯una Catalunya interior conservadora i tancada ¨¦s el nou llibre de Montserrat Tura Rep¨²blica pagesa (P¨°rtic). La difer¨¨ncia d¡¯interpretacions crida especialment l¡¯atenci¨® perqu¨¨ Sol¨¦ Tura era oncle de l¡¯exconsellera de Just¨ªcia: procedeixen de la mateixa estirp de pagesos i pol¨ªtics de Mollet del Vall¨¨s.

Remuntant-se a Joan Tura, el besavi ¡ªun home fort de la Lliga Regionalista¡ª, Tura fila a Rep¨²blica pagesa un relat sobre les pol¨ªtiques d¡¯esquerres que van sorgir del m¨®n cooperatiu agrari i, m¨¦s en concret, de la Uni¨® de Rabassaires, de la qual en fou referent el seu avi, Feliu Tura: ¡°El seu naixement (1922) suposa la concentraci¨® de forces d¡¯esquerres a la Catalunya no urbana, i la contraposici¨® clara als grans propietaris de pensament conservador que s¡¯agrupen a l¡¯Institut Agr¨ªcola Catal¨¤ de Sant Isidre¡±. Tura tamb¨¦ exposa que, efectivament, la Uni¨® de Rabassaires tenia ideals conservadors davant l¡¯inexorable aven? de la ind¨²stria: ¡°Es definien com a defensors de l¡¯explotaci¨® agr¨¤ria familiar, aut¨°noma i heredit¨¤ria. Propugnaven l¡¯organitzaci¨® cooperativa dels pagesos per aconseguir viure del camp i no veure¡¯s obligats a incorporar-se als treballs de la ind¨²stria¡±. Aquests valors tradicionals, per¨°, anaven de la m¨¤ dels nombrosos exemples de propostes modernes, de caire laboral i comercial, que apareixen a Rep¨²blica pagesa i que contrasten amb la imatge d¡¯un ruralisme retr¨°grad i d¡¯arrel carlista.

El plantejament del llibre de Sol¨¦ Tura era precisament que el catalanisme va fracassar perqu¨¨ havia estat dominat per les classes conservadores, tamb¨¦ amb una base carlista. L¡¯obra va ser durament replicada aleshores pel pujolisme incipient i encara avui ¨¦s menyspreada per intel¡¤lectuals propers a CDC i a l¡¯actual PDeCAT. Per¨° no nom¨¦s el critiquen aquests; l¡¯historiador Josep Fontana tamb¨¦ ¨¦s sever amb Catalanisme i revoluci¨® burgesa: ¡°La reedici¨® del llibre de Sol¨¦ Tura em sembla una mostra desafortunada d¡¯oportunisme. Sol¨¦ no era historiador i la gent de l¡¯ofici vam criticar durament el llibre quan va apar¨¨ixer, per les seves mancances i simplificacions, i no l¡¯hem tingut mai en compte¡±.

Fontana considera ¡°un exercici intel¡¤lectual innocu¡± i ¡°in¨²til¡± buscar comparacions entre carlisme i el nacionalisme catal¨¤ contemporani, i afegeix que les difer¨¨ncies entre ells s¨®n ¡°bestials¡±: ¡°El carlisme aspirava a aconseguir el poder per les armes, no pas pel vot. Aspirava a instal¡¤lar una monarquia absoluta, no pas una rep¨²blica democr¨¤tica. Tenia un fort component religi¨®s, que em costaria molt identificar amb la ideologia de la CUP, per exemple¡±. Jordi Canal, professor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Escola d¡¯Alts Estudis en Ci¨¨ncies Socials de Par¨ªs (EHESS), un dels investigadors m¨¦s reconeguts del carlisme a Catalunya, tampoc troba una continu?tat directa entre el carlisme i els nacionalismes catal¨¤ i basc: ¡°Els conflictes civils d¡¯aleshores i el d¡¯ara no tenen res a veure. Per qu¨¨ sorgeix la idea d¡¯aquesta vinculaci¨®? Perqu¨¨ la gent no ent¨¦n res del que est¨¤ passant i busquen explicacions llan?ant idees sonda¡±.

Territori contra metr¨°poli

Canal comparteix amb Sol¨¦ Tura que el carlisme va enriquir el nacionalisme com a moviment popular. Aix¨° encara es podria detectar, segons Canal, i n¡¯¨¦s una prova la similitud dels mapes i la distribuci¨® de forces entre l¡¯interior i les zones urbanes costaneres durant els conflictes del XIX i la contesa electoral del 21-D: ¡°No hi ha una continu?tat de moviment, per¨° s¨ª de territori. No t¨¦ res a veure amb el carlisme i s¨ª amb el territori. El tipus de societat, la fam¨ªlia troncal, la comunitat que existia entorn del mas. S¨®n zones molt tocades pel catolicisme, conservadores socialment, i precisament perqu¨¨ s¨®n conservadores, tradicionals, poden votar tamb¨¦ l¡¯extrema esquerra, perqu¨¨ aquesta no vol grans canvis socials¡±, explica Canals, referint-se al rebuig de forces com la CUP a les transformacions que generen l¡¯economia de mercat i la globalitzaci¨®.

L¡¯historiador Robert Vallverd¨², ampli coneixedor de la hist¨°ria del carlisme, va escriure el 2015 a Diari de Tarragona una reflexi¨® en aquest sentit sobre els resultats de les eleccions catalanes del setembre d¡¯aquell any a partir de la distribuci¨® del vot: ¡°Analitzats els resultats d¡¯aquestes eleccions, es pot afirmar que la muntanya insurgent, la Catalunya foral i carlista, va donar de forma majorit¨¤ria els vots a les formacions independentistes¡±. Josep S¨¢nchez Cervell¨®, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia i deg¨¤ de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, est¨¤ conven?ut que hi ha una continu?tat en la distribuci¨® pol¨ªtica del territori: ¡°A les zones rurals, sens dubte. Les guerres carlistes, especialment la primera, foren una revolta pagesa generalitzada. De fet, la mobilitzaci¨® contra el Pla Hidrol¨°gic Nacional a les Terres de l¡¯Ebre tingu¨¦ alguna base tradicional carlista, cosa que curiosament CDC va utilitzar en aquest sentit¡±.

Canal tamb¨¦ esmenta dos articles publicats el desembre passat pel periodista Enric Juliana a La Vanguardia sobre l¡¯assumpte, i que van tenir un gran ress¨°, per matisar les comparacions: ¡°L¡¯invent de Juliana t¨¦ sentit, ¨¦s molt enginy¨®s, per¨° no t¨¦ sustentaci¨®¡±. Juliana plantejava que Carles Puigdemont seria una mena de resurrecci¨® de l¡¯¨¤nima del carlisme. Admetia el periodista la voluntat de provocaci¨® del text i, preveient la pol¨¨mica que generaria, afegia que ¡°tot esment al carlisme continua provocant espasmes nerviosos en aquest pa¨ªs. El carlisme encara crida l¡¯atenci¨®¡±. El periodista revisava aspectes del fam¨®s mapa comparat i ho entroncava amb les tesis sobre el planter del nacionalisme conservador de Jordi Pujol: ¡°Durant el mandat de Pujol, els majors percentatges de vot nacionalista es registraven en comarques de vella tradici¨® carlista. Aquelles comarques s¨®n avui fortament independentistes. Anaven a la contra al segle XIX. I continuen anant a la contra al segle XXI. La tossuderia del carlisme. Aquesta corba, si no l¡¯agafem b¨¦, ens porta de nou al t¨°pic i la caricatura: una Catalunya rural, egoista i tancada sobre si mateixa, versus una Barcelona cosmopolita¡±.

Juliana aprofitava l¡¯article per recordar que Amer, poble natal de Puigdemont, va ser basti¨® del general Ramon Cabrera durant la segona guerra carlista (1846-1849), que va tenir lloc sobretot a Catalunya. Conxa Rodr¨ªguez, periodista i investigadora del carlisme i de la figura de Cabrera en especial, va escriure el setembre del 2017 a El Mundo un article, Del carlisme al separatisme catal¨¤, en qu¨¨ tamb¨¦ ficava cullerada en el pes hist¨°ric del carlisme a Amer per¨° tamb¨¦ al Solson¨¨s, el Bergued¨¤ o l¡¯Empord¨¤.

Identitat

Els articles de Juliana van ser durament criticats des de posicions independentistes. Aix¨ª ho va fer el tamb¨¦ historiador Agust¨ª Colomines, a l¡¯¨°rbita del PDeCAT, per¨° tamb¨¦ Josep Ramoneda en un article a EL PA?S, titulat Mandra intel¡¤lectual i realitat transversal, en qu¨¨ demanava sortir de la l¨°gica dels blocs enfrontats i superar els estereotips que els defineixen. Tot i aix¨°, Ramoneda escrivia que ¡°sens dubte, certa tradici¨® carlista pot jugar un paper en el nacionalisme catal¨¤¡±. Jordi Figuerola, professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, opina que interessos pol¨ªtics contraris a l¡¯independentisme esperonen la q¨¹esti¨®: ¡°No participo gaire de la tesi de les similituds entre el carlisme i el moviment independentista. Sovint ens plantegem el carlisme com una cosa que en el seu temps era anacr¨°nica, i penso que qui defensa aquesta apreciaci¨® intenta mostrar l¡¯independentisme com una cosa semblant¡±.

Figuerola remarca que aquesta acci¨® d¡¯establir paral¡¤lelismes ¡°¨¦s del tot enganyosa i plena de connotacions ideol¨°giques espanyolistes¡±. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que l¡¯arrel carlista en el nacionalisme catal¨¤ ha estat esperonada des del sobiranisme. Canal recorda la Fundaci¨® Francesc Ribalta, a Solsona, que havia organitzat seminaris sobre el carlisme amb acad¨¨mics de prestigi: ¡°Hi ha acad¨¨mics que veuen el carlisme com un reflex d¡¯un incipient nacionalisme, per¨° no ¨¦s aix¨ª; el carlisme triomfa a les regions que pateixen m¨¦s les transformacions econ¨°miques¡±, diu Canal.

Un dels participants als seminaris de la Fundaci¨® Francesc Ribalta va ser Robert Vallverd¨², que en una entrevista del 2015 a la publicaci¨® digital N¨²vol exposava la import¨¤ncia dels seminaris d¡¯aquesta fundaci¨® i la rellev¨¤ncia del carlisme en la formulaci¨® del nacionalisme catal¨¤ contemporani. Vallverd¨² esmentava Josep Benet, intel¡¤lectual socialcristi¨¤ proper a Pujol durant els anys del franquisme i el principal cr¨ªtic de les tesis de Sol¨¦ Tura: ¡°Els estudis moderns del carlisme s¡¯iniciaren quan Josep Benet, en un article a la revista Serra d¡¯Or, recollia les paraules de Pere Coromines referent als anys vint, quan demanava la creaci¨® d¡¯un Institut d¡¯Hist¨°ria del Carlisme als Pa?sos Catalans i subratllava que el carlisme no era nom¨¦s un moviment din¨¤stic i regressiu, sin¨® un aut¨¨ntic moviment popular, defensor de la tradicions m¨¦s liberals i nacionalistes¡±.

Vallverd¨² concedia en aquella mateixa entrevista la incomoditat que genera actualment aquesta mat¨¨ria: ¡°El principal problema de l¡¯historiador del carlisme al nostre pa¨ªs era que el seu estudi resultava inc¨°mode, que costava d¡¯encaixar en una hist¨°ria de la Catalunya contempor¨¤nia, la qual gaireb¨¦ s¡¯identificava amb la industrialitzaci¨® i la Renaixen?a, entesa, a m¨¦s, aquesta, en un sentit progressista, per defensar-la dels que pretenien interpretar el desvetllament del nacionalisme catal¨¤ com un fenomen arca?tzant i negatiu¡±.?

Furs i poder central

S¨¢nchez Cervell¨® incideix especialment en els vincles que establiren el carlisme i el republicanisme, sobretot durant la segona guerra carlina, combatent plegats el poder central, una alian?a que avui sembla ressonar en el nou independentisme metropolit¨¤: ¡°Una altra de les caracter¨ªstiques del carlisme va ser la voluntat de construir un Estat confederal. Crec que sense les guerres carlistes, Espanya s¡¯hauria configurat com un Estat hipercentralista, com ho ¨¦s el franc¨¨s. De fet, l¡¯esquerra va heretar aquesta opci¨® d¡¯un Estat d¨¨bil. Especialment a Catalunya va triomfar el republicanisme federal, que en ess¨¨ncia era el mateix que buscava el carlisme¡±. ¡°Carlins i republicans es van trobar de nou plegats a Solidaritat Catalana entre el 1906 i 1909, ampl¨ªssima coalici¨® electoral que va posar en crisi els partits din¨¤stics i va significar l¡¯enlairament de la Lliga Regionalista¡±, escrivia Juliana. Precisament Montserrat Tura ressalta a Rep¨²blica Pagesa que a Solidaritat Catalana quallarien les propostes catalanistes i progressistes ¡°de la xarxa de persones din¨¤miques a la Catalunya rural [de la qual formava part el seu besavi]¡±.

¡°Arrencar poder de l¡¯Estat central a favor d¡¯all¨° local i aut¨°cton ¨¦s una de les t¨°niques entre carlistes del XIX i independentistes del XXI¡±, recordava Conxa Rodr¨ªguez, ¡°aix¨ª com la defensa de les institucions i les lleis forals, signes d¡¯identitat, tradici¨® i continu?tat¡±. Canal matisa que el carlisme catal¨¤ ¡°reinventa¡± la reivindicaci¨® dels furs a partir de la tercera guerra carlista i que, abans d¡¯aquesta, a Catalunya pr¨¤cticament no es parlava d¡¯aquests drets hist¨°rics. S¨¢nchez Cervell¨® subratlla que el carlisme a Catalunya sempre va ser catalanista per¨° mai es va plantejar la independ¨¨ncia: ¡°Sempre parlaven de les Espanyes, en plural, i el seu model era el confederal d¡¯acord amb els antics regnes peninsulars¡±.

Rebel¡¤li¨® rom¨¤ntica

Canal i Fontana coincideixen que la rebel¡¤li¨® independentista unilateral ¨¦s comparable amb qualsevol gran moviment revolucionari o d¡¯arrel rom¨¤ntica, no nom¨¦s amb el carlisme: ¡°Que el sobiranisme comparteix amb el carlisme el car¨¤cter de moviment de revolta contra el que es considera un mal govern, sembla clar. Per¨° aix¨° permetria igualment fer comparacions amb la Revoluci¨® Francesa o amb el Maig de 1968¡±, diu Fontana. ¡°Comparteixen caracter¨ªstiques que tenen molt a veure amb moviments que lluiten contra grans poders. ?s una lectura rom¨¤ntica que es pot aplicar tamb¨¦ a l¡¯esquerra espanyola, per exemple al republic¨¤ Manuel Ruiz Zorrilla¡±, compara Canal. Ruiz Zorrilla, personatge estudiat pel mateix Canal, va combatre al XIX la restauraci¨® borb¨°nica des de l¡¯exili a Par¨ªs. S¨¢nchez Cervell¨® creu que el carlisme t¨¦ un ascendent encara avui detectable en una manera de fer dels dirigents catalans: ¡°El carlisme fou una cultura pol¨ªtica, que tot i ser ara poc important, ha deixat la seva influ¨¨ncia en la vida pol¨ªtica catalana. ?s especialment important en zones rurals i es va caracteritzar per ser un moviment bastant lligat al messianisme¡±.

Canal observa, respecte del xoc del carlisme contra el liberalisme, una similitud amb l¡¯esclat actual de l¡¯independentisme tamb¨¦ com a reacci¨® a la crisi econ¨°mica global: ¡°La guerra dels Matiners [la segona guerra carlista] s¨ª que era un reflex del que estava succeint a Europa [les revoltes populars del 1849 arreu del continent], moviments que des dels extrems, republicans i carlins, s¡¯oposen al sistema. Eren sobretot moviments contra poders conservadors i consolidats¡±. M¨¦s que amb el carlisme i el seu esperit rom¨¤ntic, enfrontat a una for?a superior i amb totes les adversitats possibles, el professor de l¡¯EHESS compara l¡¯independentisme unilateral amb la figura del ¡°catal¨¤ muntany¨¨s¡± de Jaume Balmes: ¡°La muntanya catalana, la zona de les ess¨¨ncies conservadores. ?s la muntanya catalana que el Grup de Vic [pensadors cat¨°lics que al segle XIX van combatre el la?cisme dins les files del catalanisme] confrontava amb el que anomenaven ¡®Babil¨°nia¡¯, Barcelona¡±.