S¨®n els partits¡­

Els ciutadans sovint es queixen dels partits, i els culpen de molts mals, de ser la causa dels principals defectes dels nostres sistemes democr¨¤tics, per¨° finalment, a l¡¯hora de votar, aquests mateixos ciutadans acudeixen en milions a les urnes. En molta m¨¦s quantitat, sens cap mena de dubte, que la gent que se suma a diversos tipus de mobilitzacions, manifestacions i concentracions. Aix¨ª es va verificar amb els moviments dels Indignats, el 15-M, i altres variants. Aix¨° no fa que les mobilitzacions siguin menys importants, per¨° en ¨²ltima inst¨¤ncia vivim en r¨¨gims de democr¨¤cia representativa, en els quals els mecanismes de democr¨¤cia directa s¨®n subsidiaris. I establerta aquesta premissa, cal recon¨¨ixer que els partits pol¨ªtics s¨®n la pe?a fonamental de la participaci¨® pol¨ªtica.

Entre les cr¨ªtiques m¨¦s freq¨¹ents que es fan als partits, s¡¯acostuma a dir que s¡¯han apoderat de les institucions, que tendeixen a controlar-ho tot (des de la vida parlament¨¤ria fins a les maneres de designaci¨® de mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, ¨°rgans de control de constitucionalitat). I no obstant aix¨°, cal recon¨¨ixer que no s¡¯ha inventat cap m¨¨tode radicalment alternatiu.

Quan no hi ha partits, o n¡¯hi ha nom¨¦s un per¨° ¨¦s obligatori, ens podem estalviar qualsevol comparaci¨®. I quan apareix un suposat l¨ªder excepcional, en situacions suposadament excepcionals, que pret¨¦n adaptar el funcionament de les institucions, i no nom¨¦s el Govern i el Parlament, al seu ¡°dest¨ª manifest¡±, llavors salten totes les alarmes. Ens trobem precisament en aquest cas. Les eleccions del 21-D, relats de ¡°marc mental¡± a banda (la Sra. Artadi dixit), van ser auton¨°miques, dins del marc estatutari i de la Constituci¨® vigent. Van ser parlament¨¤ries, i fins a set candidatures van obtenir representaci¨® parlament¨¤ria. Sense que cap d¡¯elles arrib¨¦s a la majoria absoluta, la l¨°gica parlament¨¤ria es trasllada a negociacions, possibles coalicions, i un proc¨¦s d¡¯investidura. Hi ha cabuda per a diverses possibilitats, per definici¨®. I aix¨° porta de tornada a les negociacions, que en r¨¨gim parlamentari s¨®n ¨Cde nou, per definici¨®¨C cosa dels partits pol¨ªtics. I aqu¨ª la cosa descarrila cada vegada m¨¦s.

En el camp independentista s¡¯ha imposat un discurs segons el qual nom¨¦s hi ha un candidat possible, com si es parl¨¦s d¡¯una llei de la natura, cosa que ¨¦s falsa. N¡¯hi ha tants com vulguin els partits representats. Resulta que aquest l¨ªder manifest t¨¦ una situaci¨® objectivament complicada, tant si agrada com si no, per¨° ¨¦s igual, el ja citat ¡°marc mental¡± no deixaria cap m¨¦s alternativa. Per aix¨°, si cal, s¡¯han de retor?ar les lleis i les institucions, el Reglament, la Llei de la Presid¨¨ncia de la Generalitat i del Govern, amb reformes ¡°expr¨¦s¡±, i un llarg etc¨¨tera. S¡¯ha imposat una l¨°gica absurda que, paradoxalment, afirma que amb una enorme ast¨²cia ¡°jur¨ªdica¡± es resoldr¨¤ tot. No hav¨ªem sentit que el problema no ¨¦s jur¨ªdic sin¨® pol¨ªtic? D¡¯on surt llavors aquest forcejament amb institucions i normes que es mereixen un respecte? I tot aix¨° perqu¨¨ el l¨ªder m¨¤xim des de Brussel¡¤les vol una sola cosa: un vestit a mida, al cost que sigui (per a les institucions catalanes). Vol seguir sent president. Aquesta estrat¨¨gia su?cida ajudar¨¤ a aixecar el 155? Ning¨² ho creu seriosament. Ajudar¨¤ a fer que els presos surtin de la pres¨®? Per desgr¨¤cia, l¡¯efecte de moment ¨¦s el contrari de moment.

El problema de fons ¨¦s el seg¨¹ent: els partits han d¡¯actuar com a tal, assumir que s¨®n els responsables i gestors de les institucions de la Generalitat, i que no estan al servei del Sr. Puigdemont, sin¨® d¡¯una cosa que per fortuna ja tenen: una clara majoria absoluta. Sobretot si pensen seguir donant un valor afegit a la CUP, que nom¨¦s t¨¦ quatre diputats. Han de decidir qu¨¨ pensen fer des d¡¯una estrat¨¨gia clara, a la qual han d¡¯adaptar els seg¨¹ents passos t¨¤ctics. No a l¡¯inrev¨¦s. No se¡¯ls escapa que estem parlant de partits pol¨ªtics que s¨®n tals, ERC i el PDeCAT (encara que el segon tingui problemes per consolidar una marca renovada, no nom¨¦s una marca electoral). L¡¯altre, Junts per Catalunya no ¨¦s un partit, ¨¦s una llista de circumst¨¤ncies a mida del l¨ªder m¨¤xim, sense passat, amb poc present i un futur m¨¦s que incert. En ¨²ltima inst¨¤ncia, en algun punt els partits, i en particular els dos aqu¨ª citats, han de cridar l¡¯alto, asseure¡¯s a negociar (tots dos), i pactar un escenari que ofereixi un recorregut de sortida no conjuntural, no per a la setmana o el mes que ve. Per a una nova etapa que va comen?ar amb el 155 i per sortir d¡¯una escena que a dia avui s¡¯assembla al Waterloo de Napole¨®. ?s un problema d¡¯ambici¨® unipersonal il¡¤limitada.