Qu¨¨ en queda, de la turismof¨°bia?

Han passat moltes coses des de l¡¯estiu passat, per¨° en una ciutat com Barcelona hi ha un debat que segueix obert per molt que canvi? el focus d'atenci¨®: qu¨¨ cal fer amb la gran quantitat de turistes que visiten la ciutat cada any? Aquesta discussi¨®, especialment encesa a comen?aments de l'estiu passat, va esclatar amb actes vand¨¤lics contra referents de la ind¨²stria tur¨ªstica a Barcelona, cosa que va donar pas al terme ¡°turismof¨°bia¡±. Mesos despr¨¦s, amb la caiguda del turisme propiciada per l'atemptat de la Rambla i, en major mesura, pel conflicte pol¨ªtic pel proc¨¦s independentista a Catalunya, el debat segueix de plena actualitat: el sector econ¨°mic de Barcelona intenta recuperar, sigui com sigui, els visitants que han deixat de venir, mentre que els ve?ns reclamen que es replantegi el model.

La p¨¨rdua de turistes a causa de l'atemptat a la Rambla de Barcelona es va recuperar amb relativa facilitat, per¨° la que van causar les imatges del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre l'admeten tots els actors implicats, per b¨¦ que el ball de xifres contribueix a la confusi¨® sobre l'abast del descens de turistes. L¡¯Organitzaci¨® Mundial del Turisme xifra aquesta caiguda entre un 15% i un 20% menys de visitants a causa de la inestabilitat pol¨ªtica pel refer¨¨ndum independentista; l'¨²ltim informe de l¡¯Idescat assenyala que, en l'¨²ltim trimestre, l'arribada de viatgers va caure un 6,5%; i el Gremi d¡¯Hotelers parla d'un descens del 18% en la facturaci¨®. Amb aquesta realitat, es presenta l'oportunitat de reprendre el debat sobre la gesti¨® del turisme alhora que s'intenta recuperar el que s¡¯ha perdut, per b¨¦ que no tots ho veuen aix¨ª.

¡°?s una oportunitat, per¨° en cap cas per seguir creixent¡±, sentencia Dani Pardo, membre de l¡¯Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible. Aquesta associaci¨®, que aposta pel decreixement com l'¨²nica manera de minimitzar l'impacte de l'arribada de turistes sobre els ve?ns, ha protagonitzat en els ¨²ltims anys accions per q¨¹estionar el model tur¨ªstic de Barcelona i per obrir el debat. ¡°En els ¨²ltims 25 anys, el relat l¡¯han protagonitzat els empresaris del sector i no tant els ciutadans¡±, assegura Pardo. Entre les accions de l'assemblea, a m¨¦s de xerrades i confer¨¨ncies, van transcendir les ocupacions de vest¨ªbuls d'hotels i el bloqueig simultani de set autobusos tur¨ªstics a la ciutat.

El Congr¨¦s dels M¨°bils, que comen?a el dia 27, ser¨¤ la prova de foc per a Barcelona

El terme ¡°turismof¨°bia¡± va irrompre amb for?a quan el grup juvenil de l'esquerra independentista Arran va assaltar un autob¨²s tur¨ªstic a la fi de juliol i va dur a terme accions i missatges contra els turistes a Barcelona i a les Illes Balears. Mesos despr¨¦s, ning¨² vol sentir parlar d'aquest concepte, encara que, per exemple, la CNN ha qualificat Barcelona com una destinaci¨® que cal evitar aquest 2018 per la massificaci¨® i el rebuig dels ciutadans. ¡°No hi ha turismof¨°bia¡±, discrepa Pardo. ¡°El que hi ha ¨¦s una cr¨ªtica a la ind¨²stria tur¨ªstica, que entenem que ¨¦s antisocial¡±, aclareix l'activista, que considera que l'impacte negatiu dels 28 milions de visitants a la ciutat es plasma en les males condicions laborals que ofereix la ind¨²stria i en la pujada del preu del lloguer dels pisos. ¡°A Barcelona, m¨¦s enll¨¤ d'actes vand¨¤lics puntuals, no hi ha un problema de turismof¨°bia, perqu¨¨ no hi ha un problema amb els turistes, sin¨® amb el model¡±, abunda Claudio Milano, professor d¡¯Ostelea i membre del grup d'investigaci¨® Turismografias.

Milano recorda que, aquest estiu, el debat sobre l'impacte tur¨ªstic va centrar l'actualitat no nom¨¦s de Barcelona, sin¨® tamb¨¦ de ciutats com Palma de Mallorca, Lisboa, Val¨¨ncia o Ven¨¨cia, on, al juliol, va guanyar el ¡°no¡± en una consulta no oficial sobre la pres¨¨ncia dels creuers. ¡°Encara que hi hagi altres prioritats i el proc¨¦s hagi desviat el focus, aquest debat no est¨¤ mort en Barcelona, on el model, que va ser molt benvingut fa 25 anys per la riquesa que genera, est¨¤ ja molt madur¡±, assegura l'investigador.

Per a d¡¯altres, el debat est¨¤ aparcat, i el bar¨°metre sobre les preocupacions dels barcelonins els dona la ra¨®: de ser el problema principal per als ciutadans durant l'estiu ha passat a la cinquena posici¨® en el bar¨°metre de desembre. ¡°Ara que ja no ¨¦s una preocupaci¨®, ¨¦s el moment que tots reflexionem sobre la import¨¤ncia del turisme per a la nostra ciutat, cal posar en valor la riquesa que genera i ordenar el turisme perqu¨¨ no torni a sorgir la turismof¨°bia quan recuperem la posici¨® que ten¨ªem abans de l'estiu¡±, afirma Albert Grau, soci de la consultoria de turisme Magma HC.

L'Ajuntament treballa per recuperar el turisme perdut i millorar la gesti¨®

¡°?bviament, la sostenibilitat del turisme ha de ser una prioritat, per¨° ja no ¨¦s un problema tan greu per al ciutad¨¤¡±, assegura Enrique Alc¨¢ntara, president d¡¯Apartur. Segons ell, el problema real en aquest moment ¨¦s que la crisi pol¨ªtica ha espantat el turisme ¡°de qualitat¡±. ¡°El de cap de setmana seguir¨¤ venint, i el turisme tornar¨¤ a cr¨¦ixer, per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s recuperar aquell visitant que gasta diners i ¨¦s respectu¨®s, i aix¨° nom¨¦s es fa protegint la marca Barcelona¡±, afirma Alc¨¢ntara. Precisament, el consistori t¨¦ previst llan?ar una campanya de promoci¨® durant el Mobile World Congress, una oportunitat per mostrar la ciutat al m¨®n.

En paral¡¤lel a l'intent de recuperar visitants, l¡¯Ajuntament treballa amb la condici¨® que l'estrat¨¨gia ¡°t¨¦ com a condici¨® necess¨¤ria la sostenibilitat¡±, segons Joan Torrella, director de Turisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona. El Govern de l'alcaldessa Ada Colau treballa, en aquest sentit, sobre tres eixos: la regulaci¨® de l'allotjament legal amb el PEUAT, el pla que limita els hotels a la ciutat; la pressi¨® sobre els apartaments tur¨ªstics il¡¤legals, responsables en gran part del malestar dels ve?ns; i la promoci¨® d'altres punts de la ciutat que no siguin el centre, per descongestionar barris molt saturats pels turistes com el G¨°tic o la Barceloneta. A m¨¦s, un acord recent entre l¡¯Ajuntament i el Port de Barcelona limita les terminals de creuers i els allunya de la ciutat.

¡°?s important repensar el model junts, tenim el Consell de Turisme i Ciutat per canalitzar la discrep¨¤ncia sobre la gesti¨®¡±, explica Torrella, que considera que Barcelona ¡°no pot titllar-se de turismof¨°bica¡±. Hi coincideix el regidor de Turisme, Agust¨ª Colom: ¡°Una cosa s¨®n els actes vand¨¤lics, que no s¨®n assumibles i els hem condemnat, i una altra el debat que hi ha¡±. L'objectiu actual del consistori, segons Colom, ¨¦s doble: promocionar la ciutat per recuperar el turisme perdut, i millorar en la gesti¨®. ¡°Al final, no es tracta de m¨¦s o menys turistes, sin¨® de m¨¦s o menys impacte¡±.