De Saint-Martin-le-Beau a Waterloo

Que Carles Puigdemont sigui un pr¨°fug de la just¨ªcia impedeix comparar raonablement la seva situaci¨® amb la de l¡¯exili de Josep Tarradellas, tret que l¡¯expresident avui instal¡¤lat a Brussel¡¤les cregui ¨Ccom sembla¨C que a Espanya hi ha una guerra civil. L¡¯exili ¨¦s una q¨¹esti¨® tan greu com tr¨¤gica, i la seva aparici¨® c¨ªclica en la vida d¡¯Espanya i, per tant, a Catalunya inquieta sempre qui vulgui entendre la nostra hist¨°ria moderna. En una Catalunya auton¨°mica i amb les garanties de l¡¯Estat de dret, parlar d¡¯exili o de presos pol¨ªtics ¨¦s una tergiversaci¨® sem¨¤ntica de gran magnitud. Per als catalans que van deixar enrere la seva terra marxant a l¡¯exili quan va acabar la Guerra Civil, el contrast amb el cas Puigdemont pot ser ofensiu. En la hist¨°ria dels exilis una p¨¤gina augusta correspon al Londres de la Segona Guerra Mundial, que va ser refugi de governs i fam¨ªlies reials de pa?sos enva?ts per Hitler. Llavors es parlava de Londres com d¡¯una Europa ¡°miniatura¡±, que tenia fins a vuit governs a l¡¯exili i acollia, per exemple, les fam¨ªlies reials de Noruega, Holanda o Gr¨¨cia. Londres tamb¨¦ va donar asil a De Gaulle i el seu Fran?a Lliure.

Per sort, com a capital de la Uni¨® Europea, Brussel¡¤les no t¨¦ exiliats. L¡¯¨²nic aspirant a un exili de dubtosa autenticitat ¨¦s Carles Puigdemont, que des d¡¯all¨¤ pret¨¦n exercir el Govern de la Generalitat per via telem¨¤tica. ?s una cosa err¨¤tica que, en una era telem¨¤tica en la qual ¨Csegons el mateix Puigdemont¨C caben totes les possibilitats, tant el president del Parlament de Catalunya com totes les peces del front independentista, cada vegada m¨¦s desmembrat, viatgin en peregrinaci¨® presencial a Brussel¡¤les en lloc de conferenciar per Skype. Per¨° tal com van les coses, Puigdemont pot acabar sent un expresident ¨Camb resid¨¨ncia a Waterloo o no¨C que es vagi evaporant en la vitrina digital d¡¯Instagram mentre la vida pol¨ªtica de Catalunya busca altres vies, tot i que encara s¨®n obscurament indeterminades.

Al Londres d¡¯acollida van viure un exili frugal for?a liberals espanyols del segle XIX, sempre ben rebuts per Lord Holland. A difer¨¨ncia del liberal Lord Holland, a Brussel¡¤les Puigdemont t¨¦ l¡¯escalf dels ultres flamencs, d¡¯estirp fonamentalista. Despr¨¦s de les seves vicissituds al Cadis de les Corts, una mica al marge de la vida social de l¡¯exili, va estar exiliat a Londres el catal¨¤ Antoni Puigblanch, un home tan liter¨¤riament prol¨ªfic com propens a la picabaralla. Torrencial en les seves venjances liter¨¤ries, en catal¨¤ va deixar el poema ¡°Les comunitats de Castella¡±. Tamb¨¦ va escriure uns comentaris gramaticals sobre l¡¯¨²s del catal¨¤. ?Puigdemont est¨¤ escrivint els seus quaderns de l¡¯exili o b¨¦ concentra tota la seva perspic¨¤cia pol¨ªtica en els seus missatges a Twitter? Tampoc sabem si Puigdemont ¨¦s liberal o conservador, pragm¨¤tic, centrista o radical, antisistema o probusiness. Per descomptat, no ¨¦s alg¨² que acati la Constituci¨® del 1978, de la qual dimanen els estatuts d¡¯autonomia. A primera vista, ¨¦s un home de t¨¤ctiques molt a curt termini, recursos de ca?ador furtiu que van topant ineludiblement amb els recursos de l¡¯Estat. Aix¨° no sembla que li importi. Es diria que el que li importa ¨¦s el poder, tant se val qui hagi de caure, i encara que els seus aliats d¡¯ahir siguin a la pres¨®. Com a m¨¤xim l¡¯acci¨® pol¨ªtica de Puigdemont parteix d¡¯una idea de Catalunya molt prec¨¤ria en la seva substanciaci¨® hist¨°rica i en la versemblan?a de la seva ¨¨pica.

A Saint-Martin-le-Beau va residir l¡¯¨²ltim exiliat catal¨¤, Josep Tarradellas, que quan va ser escollit president de la Generalitat va renunciar a la secretaria general d¡¯ERC. Va ser un exili molt llarg. Per moments, l¡¯exist¨¨ncia de la Generalitat va ser m¨¦s que prec¨¤ria. Tarradellas es va proposar presidir-la amb voluntat de cohesi¨®, com a representaci¨® viva. Va entendre que el futur no es trobava en l¡¯exili catal¨¤, sin¨® a l¡¯interior. La seva esperan?a va ser Jaume Vives. Per al futur, davant del caos va propugnar tenir les coses molt ben pensades, reconstruir sense exclusions, unir la pol¨ªtica realista i pragm¨¤tica. Amb les f¨ªlies i f¨°bies de la seva ¨¤rdua experi¨¨ncia a l¡¯exili, Tarradellas va aconseguir finalment restablir la Generalitat. A m¨¦s del fet que Tarradellas era un exiliat i Puigdemont no, la gran difer¨¨ncia ¨¦s que Tarradellas va tornar per ocupar legalment el despatx del president de la Generalitat, mentre que Puigdemont, si algun dia torna, haur¨¤ de retre comptes davant de la just¨ªcia. Si Tarradellas va seguir amb admiraci¨® els gestos de De Gaulle, Puigdemont ha preferit inspirar-se en conspiracions antiquades soterrades en una app del tamb¨¦ pr¨°fug Snowden.