Casald¨¤liga, 90 anys de vida, 50 de ¡®bisbe del poble¡¯

El darrer cop que Pere Casald¨¤liga, ¡°el bisbe del poble¡± segons els seus nombrosos partidaris i ¡°el bisbe roig¡± per als seus enemics ac¨¨rrims, va apar¨¨ixer davant d¡¯una multitud, pocs comptaven de veure¡¯l. Era juliol del 2016, i no era clar que aquesta vegada el religi¨®s, de 88 anys, particip¨¦s en el Romiatge dels M¨¤rtirs, un esdeveniment quinquennal que ell havia creat el 1986, quan era bisbe d¡¯aquesta regi¨® selv¨¤tica del Mato Grosso brasiler. El Romiatge se celebra a 268 quil¨°metres de S?o Felix d¡¯Araguaia, el municipi on ell viu prostrat en una cadira de rodes, i no se sabia si aguantaria les incomoditats de tant viatge. Per¨° havia acceptat de mala gana anar-hi amb avioneta, i no amb autob¨²s, com fins llavors acostumava a viatjar pel pa¨ªs (per anar, segons les seves paraules, ¡°a l¡¯altura del poble¡±), aix¨ª que aqu¨ª estava aquest catal¨¤ i clareti¨¤, discretament disposat a veure la cerim¨°nia d¡¯inauguraci¨®. Banyat en aplaudiments i flaixos de m¨°bils, el resident espanyol m¨¦s c¨¨lebre del Brasil no va dir ni una paraula. En part, cal imaginar, perqu¨¨ no hi havia anat per donar-hi una homilia. Per¨°, sobretot, pels estralls que ha anat causant en les seves capacitats motrius el que ell mateix l¡¯anomena ¡°germ¨¤ Parkinson¡±.

Des de llavors, el m¨®n ha sabut poc d¡¯ell, com ell del m¨®n. ¡°La pol¨ªtica local, de l¡¯Estat, o la brasilera, ja no les segueix molt¡±, admet per tel¨¨fon el pare Ivo, un dels quatre agustinians que s¡¯organitzen per atendre les 24 hores del dia el bisbe em¨¨rit a la seva casa de S?o Felix do Araguaia. El mantenen en forma amb una rutina de cures f¨ªsiques al mat¨ª i de llegir-li el correu ¡ªelectr¨°nic o tradicional¡ª a la tarda. ¡°No contesta tots els missatges perqu¨¨ ja li costa molta feina parlar, per¨° la gent ja els hi envia, plens d¡¯afecte, sense esperar una resposta. S¨®n gaireb¨¦ com un obsequi¡±, afegeix Ivo.

Aix¨ª, mig custodiat i mig mitificat, dem¨¤, 16 de febrer, compleix anys un dels noms catalans m¨¦s admirats del m¨®n cat¨°lic, a la seva casa de sempre a S?o Felix do Araguaia, un municipi de poc m¨¦s de 10.500 habitants al qual nom¨¦s s¡¯arriba despr¨¦s de 16 hores de carretera de terra des de l¡¯aeroport m¨¦s proper, el de Cuiab¨¢, capital de l¡¯Estat de Mato Grosso. Aqu¨ª es troba aquest sacerdot, ordenat a Montju?c, des que va arribar al Brasil com a missioner el 1968, fugint de l¡¯Espanya congelada pel franquisme. El 1971 va ser nomenat primer bisbe de la di¨°cesi de S?o Felix do Araguaia, i ell va convertir casa seva, petita, rural i pobre, en la seu.

Va ser en aquestes quatre parets on Casald¨¤liga va comen?ar a donar mostres de la seva espectacular adhesi¨® als ensenyaments de l¡¯Evangeli, sobretot la d¡¯identificar-se amb els m¨¦s desfavorits. I en aquest costat del Brasil selv¨¤tic, els m¨¦s desfavorits s¨®n centenars de milers de camperols pobres, analfabets i oprimits pels terratinents i la classe pol¨ªtica. Aix¨ª, ell oficiava missa per als ve?ns a l¡¯hort de casa seva, entre les gallines, i a les nits, deixava la porta principal oberta per si alg¨² sense llar necessitava fer servir el llit que ell deixava disponible. Anava amb texans i sand¨¤lies i tenia dues mudes de cada pe?a. Quan s¡¯havia de reunir amb altres bisbes a Bras¨ªlia, anava amb autob¨²s perqu¨¨ era el mitj¨¤ de transport de la seva gent. Trigava tres dies per trajecte. El seu lema era innegociable: ¡°No posseir res, no portar res, no demanar res, no callar res i, de passada, no matar res¡±.

Anys despr¨¦s, recordaria com, al principi, a la seva di¨°cesi ¡°faltava tot: en sanitat, educaci¨®, administraci¨® i just¨ªcia; faltava al poble, sobretot, la consci¨¨ncia dels propis drets i el coratge i la possibilitat de reclamar¡±. Va decidir que aquest era el cam¨ª a seguir. Va construir escoles i dispensaris i es va posar del costat dels camperols sense terra. Va ser acusat diverses vegades d¡¯interessar-se massa pels problemes materials dels pobres. Ell contestava que no concebia ¡°la dicotomia entre evangelitzaci¨® i promoci¨® humana¡±.

Viure amagat

Aquestes idees progressistes van fer que es guany¨¦s un seguiment de culte als carrers i un odi incontenible en diverses institucions. Es va posicionar a favor dels ind¨ªgenes de l¡¯Amazones, que per als interessats en enriquir-se eren els m¨¦s f¨¤cils de fer fora de cada territori: es va aliar amb els xavantes de Mar?iwats¨¦d¨¦, els tapirap¨¦s i els caraj¨¢s, i aix¨° el va enfrontar als latifundistes, les multinacionals i la dictadura militar. Va veure com sicaris mataven els seus companys ¡ªla conclusi¨® habitual dels conflictes en aquesta zona¡ª, i ell mateix va haver de viure amagat durant un mes del 2012 per amenaces de mort. Va rebutjar tenir escorta: ¡°L¡¯acceptar¨¦ quan l¡¯ofereixin tamb¨¦ a tots els pagesos de la meva di¨°cesi amena?ats de mort com jo¡±, va dir.

El Vatic¨¤ el va convocar el 1988 perqu¨¨ don¨¦s explicacions per tanta proximitat a la teologia de l¡¯alliberament i perqu¨¨ visit¨¦s el papa Joan Pau II, com hauria d¡¯haver fet un cop cada cinc anys segons el Codi de Dret Can¨°nic. S¡¯hi va plantar en camisa, sense anell i amb un collaret indi al coll. Va aclarir al pont¨ªfex: ¡°Estic disposat a donar la meva vida per Pere [el fundador de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica], per¨° pel Vatic¨¤ ¨¦s una altra cosa¡±. En sortir de la reuni¨®, va oferir un resum a la premsa: ¡°M¡¯ha escoltat i no m¡¯ha fet cap estirada d¡¯orelles. Podria haver-ho fet, com nosaltres les hi podem estirar¡±. I va matisar: ¡°L¡¯Esperit Sant t¨¦ dues ales i a l¡¯Esgl¨¦sia li agrada m¨¦s retallar l¡¯esquerra¡±.

El febrer de 2003, Casald¨¤liga va fer 75 anys, edat a partir de la qual es pot jubilar un bisbe. El Vatic¨¤ el va rellevar immediatament. ¡°Si el bisbe que em succeeixi vol seguir el nostre treball de lliurament als m¨¦s pobres, podria quedar-me amb ell com a sacerdot; en cas contrari, buscar¨¦ un altre lloc on poder acabar els meus dies al costat dels m¨¦s oblidats¡±, va insistir llavors. Si els va ser f¨¤cil trobar-li un substitut, no van donar cap mostra que fos aix¨ª. No van tornar a manifestar-se fins el gener del 2005, quan van anunciar que ja tenien reempla?ament i que Casald¨¤liga havia d¡¯abandonar la di¨°cesi. Ell s¡¯hi va negar i es va quedar treballant amb el seu substitut, i despr¨¦s amb el seg¨¹ent.

Pere Casald¨¤liga fa 90 anys a la casa de sempre i al municipi de sempre, per¨° la resta no ¨¦s el de sempre. Araguaia s¡¯ha convertit en una de les principals plantacions de soja del Mato Grosso, cosa que significa que ja hi han arribat les grans multinacionals agr¨ªcoles amb els seus productes qu¨ªmics. Els ind¨ªgenes i els camperols sense terra poc poden fer contra aix¨°. Aquesta batalla l¡¯ha perdut Casald¨¤liga. Per¨° quan un lliura la seva vida a la lluita, guanyar ¨¦s el de menys.