El temor a la just¨ªcia trenca el separatisme

Les cr¨ªtiques a l'acci¨® de la just¨ªcia es succeeixen a les files independentistes, els protagonistes de les quals segueixen obstinats a assenyalar jutges i fiscals com a simples bra?os executors del Govern del PP. No obstant aix¨°, la pressi¨® judicial est¨¤ coincidint amb un canvi radical en el fons i les formes de bona part dels dirigents secessionistes. Els que no s'han escapolit reneguen ara, almenys en p¨²blic, de qualsevol mecanisme que busqui la independ¨¨ncia unilateral.

Si les setmanes anteriors ja va haver-hi casos de suposat penediment amb les declaracions davant el jutge de dirigents del proc¨¦s independentista ¡ªcom l'exconseller Joaquim Forn o l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell¡ª, ara aquests gestos es multipliquen. Artur Mas no nom¨¦s va dir aquest dimarts que la declaraci¨® independentista del 27 d'octubre va ser ¡°simb¨°lica¡±, sin¨® que a m¨¦s va assegurar davant de Llarena que havia advertit Carles Puigdemont sobre les conseq¨¹¨¨ncies penals d'aquest gest. La declaraci¨® de Mas va contribuir a presentar Puigdemont com l'¨²nic responsable de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia i les seves conseq¨¹¨¨ncies. El dilluns ja van utilitzar una estrat¨¨gia similar davant del jutge la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, i la secret¨¤ria general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira.

M¨¢s informaci¨®n

Anna Gabriel tamb¨¦ fuig de la Just¨ªcia i anuncia que es queda a Su?ssa

Anna Gabriel, l¡¯anticapitalista que va posar Artur Mas entre l¡¯espasa i la paret

Converg¨¨ncia intenta preservar el q¨¹estionat lideratge d'Artur Mas

Gabriel, fugida

La marxa enrere de l'expresident de la Generalitat va coincidir amb la nova frenada del president del Parlament, Roger Torrent, que va tornar a posposar la tramitaci¨® de la reforma de la llei de la presid¨¨ncia que impulsa Junts per Catalunya i que pret¨¦n investir telem¨¤ticament Carles Puigdemont. L'argument de Torrent va ser que ¨¦s necessari un nou informe dels lletrats, una decisi¨® que no va fer m¨¦s que confirmar les creixents difer¨¨ncies que existeixen en l'estrat¨¨gia dels diferents partits independentistes. Torrent segueix ancorat en la t¨¤ctica d'ERC d'evitar noves imputacions judicials. No obstant aix¨°, el temor en les files republicanes segueix sent important, com va ressenyar aquest dimarts la senadora Mirella Cortesa en el seu cara a cara amb el president del Govern, Mariano Rajoy, a la Cambra alta. ¡°Estan investigant indiscriminadament l'independentisme catal¨¤, incloses les senadores i senadors d'aquest grup¡±, es va queixar.

Per¨°, sens dubte, el gest m¨¦s sonat de la jornada, i que tamb¨¦ reflecteix el temor dels independentistes a l'acci¨® de la just¨ªcia, va ser el que va protagonitzar Anna Gabriel. L'exdiputada de la CUP i principal cara visible de l'independentisme radical va confirmar des de Su?ssa que no pensa tornar a Espanya per declarar aquest dimecres davant del jutge Llarena com estava previst.

La decisi¨® de no acudir a declarar estava presa des de fa temps, per¨° en faltava la confirmaci¨®. Aquesta va arribar a trav¨¦s de la mateixa Gabriel en una entrevista publicada pel diari su¨ªs Le Temps, en la qual la dirigent de la CUP assegurava que la seva intenci¨® ¨¦s quedar-se a Su?ssa. L'exdiputada va comunicar tamb¨¦ mitjan?ant un escrit presentat a la Sala Segona del Tribunal Suprem que no compareixer¨¤ davant del jutge Pablo Llarena per declarar com a imputada en la causa contra els dirigents del proc¨¦s. ¡°Com que no tindr¨¦ un judici just al meu pa¨ªs, he buscat un en el qual pugui protegir els meus drets¡±, explica al diari. ¡°Estic sent processada per la meva activitat pol¨ªtica i la premsa del Govern ja m'ha condemnat¡±, va afegir des de Su?ssa. Si Espanya sol¡¤licita la seva extradici¨® demanar¨¤ asil pol¨ªtic, va assegurar Gabriel.

L'estada de la dirigent de la CUP a Su?ssa es va con¨¨ixer el dissabte. Aquest dia, la formaci¨® va informar que el seu dirigent s'havia despla?at a Ginebra ¡°per preparar la seva estrat¨¨gia de defensa¡±. La formaci¨® justificava la decisi¨® en la necessitat de donar una ¡°dimensi¨® internacional¡± a la situaci¨® judicial i assenyalava que hi havia al pa¨ªs helv¨¨tic ¡°entitats, institucions internacionals i advocats¡± vinculats a la ¡°defensa dels drets civils i pol¨ªtics¡±. La intenci¨® de fons de Gabriel, m¨¦s enll¨¤ d'intentar evitar un eventual empresonament preventiu, ¨¦s obrir un altre front legal, pol¨ªtic i diplom¨¤tic en aquest cas a Ginebra, principal seu europea de l'Organitzaci¨® de Nacions Unides.

Tant Gabriel com la CUP i bona part de l'independentisme busquen construir un relat segons el qual l'exdiputada no ha ¡°fugit¡± sin¨® que ¡°busca refugi¡±. La dirigent de la CUP marxa a Su?ssa perqu¨¨ all¨¤ ser¨¤ ¡°m¨¦s ¨²til¡± per al seu moviment ¡°que rere les reixes¡±, segons va explicar ella mateixa en les entrevistes concedides a mitjans su?ssos aquest dimarts. ¡°Quan he vist la destinaci¨® d'alguns dels meus col¡¤legues, que es troben a la pres¨® des del desembre passat, m'he adonat que me n'havia d'anar¡±, va afegir.

Tot aix¨° no impedeix que l'independentisme segueixi buscant la f¨®rmula per tancar un govern. Amb la figura de Puigdemont cada vegada m¨¦s desdibuixada a Brussel¡¤les, sectors del seu partit i d'Esquerra Republicana esperen que els propers dies sorgeixi l'alternativa definitiva al que va ser president de la Generalitat fins que el Govern central va intervenir l'autogovern. Puigdemont sembla disposat a cedir el lloc per¨° no sense abans sembrar m¨¦s inestabilitat, ja que barreja proposar com a president algun altre dirigent encausat, comen?ant per Jordi S¨¤nchez, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana empresonat a Soto del Real. Aquesta opci¨® es troba damunt de la taula per¨° xoca amb la voluntat d'ERC que la presid¨¨ncia sigui assumida per alg¨² lliure d'imputacions judicials, la qual cosa tornaria a assenyalar altres diputats com Elsa Artadi o algun alcalde del PDeCAT.