Refer vasos comunicants

El llarg i encara inconcl¨²s avatar de l¡¯independentisme catal¨¤ ha deteriorat molt els vasos comunicants entre Catalunya i el conjunt d¡¯Espanya. Trigaran temps a refer-se. Per descomptat, aix¨° no sembla factible fins que no es reconstrueixin els vasos comunicants dins mateix de Catalunya. Sense dramatitzar, s¨®n manifestes les tensions ¨Csocials i econ¨°miques¨C provocades per l¡¯acceleraci¨® del proc¨¦s i el trencament de la llei per part de Carles Puigdemont. En aquestes circumst¨¤ncies, amb les imatges dels ¨²ltims esdeveniments a la retina, pot semblar una hip¨°tesi exc¨¨ntrica especular sobre un independentisme en la legalitat que s¨¤piga governar sense polaritzar, amb un sentit institucional inclusiu.

?s paradoxal que una societat en part tan sedu?da pels ancoratges simb¨°lics de la naci¨® ideal ¨Cinventada o indu?da¨C sigui alhora capa? de mostrar tanta falta de mem¨°ria respecte al seu passat immediat. Atesa la incontin¨¨ncia dels manuals escolars s¡¯ent¨¦n que la Transici¨® democr¨¤tica, el retorn de Tarradellas, l¡¯adhesi¨® tan majorit¨¤ria de Catalunya a la Constituci¨® del 1978 i a l¡¯Estatut o el paper ¨²nic de la monarquia hagin estat postergats, per¨° ja gaireb¨¦ ning¨² tampoc sembla recordar-se de l¡¯hegemonia pujolista, dels tripartits i el Pacte del Tinell, del segon Estatut auton¨°mic ¨Cexcepte com a causa de greuges insolubles¨C, de la incompet¨¨ncia d¡¯Artur Mas, dels greus casos de corrupci¨® o, m¨¦s recentment, de l¡¯atemptat gihadista a la Rambla. L¡¯independentisme, en lloc de ser una recuperaci¨® del passat, es va proposar ser un creu i ratlla: en definitiva, la negaci¨® de la hist¨°ria. La naci¨® imagin¨¤ria es forja en el negativisme dels segles de vida hisp¨¤nica en com¨², el calibre competencial sense precedents de l¡¯autonomia actual, el mercat interior o els avantatges de ser a la Uni¨® Europea per ser part d¡¯Espanya.

Tamb¨¦ podria ser que els qui veuen en Carles Puigdemont un cap ¨¨pic, alg¨² exiliat per un Estat colonial o el m¨¤rtir d¡¯una causa tra?da el comencin a oblidar d¡¯aqu¨ª a una mica. Quedar¨¤ un romanent monol¨ªtic d¡¯emocionalisme independentista, per¨° amb fallides estrat¨¨giques i un sector molt radicalitzat. En aquest cas, com es pot gestionar institucionalment una societat que se sent dividida sobre el seu futur? Refer els vasos comunicants que han existit a Catalunya fins i tot en les seves fases m¨¦s conflictives no pot ser impossible. Aix¨° seria acceptar el determinisme nacionalista i els postulats d¡¯un victimisme d¡¯alt voltatge. Per¨° ni un retorn al catalanisme cl¨¤ssic ni l¡¯assoliment d¡¯una tercera via semblen factibles a mitj¨¤ termini.

Catalunya ha entrat en una fase intensa d¡¯insatisfacci¨® en un sentit o altre, de frustraci¨® antag¨°nica, d¡¯energies disseminades en nom d¡¯un impossible. Considerar que nous lideratges independentistes poden ¨Cencara que ho volguessin¨C conciliar el que s¡¯ha fragmentat no ¨¦s realista. La voluntat de reconciliaci¨®, sense ren¨²ncia a les posicions de cadasc¨², nom¨¦s pot procedir de la societat, de la seva capacitat de suturar malentesos i d¡¯arribar a consensos sem¨¤ntics, tot i que sigui amb una arquitectura de m¨ªnims. Com a ci¨¨ncia-ficci¨®, un acord de m¨ªnims sobre l¡¯escola i els seus usos ling¨¹¨ªstics seria un bon comen?ament, el mateix que garantir el pluralisme dels mitjans de comunicaci¨® auton¨°mics, per¨° per al nacionalisme maximalista aquestes s¨®n concessions impossibles perqu¨¨ obstaculitzen la vertebraci¨® de l¡¯Estat ideal per m¨¦s que corresponguin a la Catalunya real.

Encara dividida i afectada per friccions importants, la societat catalana pot ¨Ccom en altres moments hist¨°rics¨C protagonitzar la pol¨ªtica, el seu propi futur. Per¨° que la pol¨ªtica assisteixi a aquest gir no encaixa amb el clientelisme, el c¨¤lcul electoralista o el curt termini. No conv¨¦ a les elits extractives que fa anys que fan del nacionalisme un modus vivendi excloent. Al nou Govern de la Generalitat ¨Cprevisiblement independentista¨C li tocaria dibuixar al mapa un punt de partida que puguin compartir tots els ciutadans de Catalunya. No ¨¦s una q¨¹esti¨® de corredor mediterrani, infraestructures o reforma del finan?ament. Aix¨° va per un altre cam¨ª. Encara que sigui possible per¨° improbable, ¨¦s urgent desactivar camps de mines, reduir arestes, portar la confrontaci¨® al contrast d¡¯arguments. I, amb mesura, tamb¨¦ de sentiments. Aix¨° passa per convertir les institucions catalanes en ¨¤rbitres i no en jugadors que se salten el reglament a mig partit. L¡¯incentiu m¨¦s a m¨¤ ¨¦s que a Catalunya aix¨ª sempre li ha anat millor. El frac¨¤s de Puigdemont pot ser un inici, per¨° aix¨° ja ¨¦s pol¨ªtica-ficci¨®.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.