Invasi¨® de compet¨¨ncies

Sense que serveixi de precedent (o s¨ª, ves a saber, perqu¨¨ tampoc ens ho esper¨¤vem), el Tribunal Constitucional ha tombat una mesura emanada de la LOMCE i que consistia a carregar a la Generalitat la factura de les matriculacions en escoles privades de les fam¨ªlies que volien l¡¯escolaritzaci¨® en castell¨¤. Despr¨¦s d¡¯uns dies en qu¨¨ la immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha manllevat titulars i pres¨¨ncia medi¨¤tica a la investidura arran de la brama que el Ministeri d¡¯Educaci¨® inclouria la famosa casella per a la tria del castell¨¤ a l¡¯escola, el TC ens ha fet el favor de carregar-se el m¨¨tode Wert d¡¯espanyolitzaci¨® dels nens catalans i, sobretot, ha situat les coses al seu lloc. Per fi una mica de sensatesa, podr¨ªem dir.

L¡¯amena?a de la casella fantasma ha servit, un cop m¨¦s, per fer pinya al voltant del model d¡¯escola i per defensar la llengua catalana, ara que el PP, temor¨®s de l¡¯ascens de Ciutadans, sembla haver fet seva l¡¯agenda del partit taronja en termes de llengua. I ha perm¨¨s intuir el volum de la mobilitzaci¨® contr¨¤ria que generaria la mesura i que podria deixar la resposta balear al decret de triling¨¹isme de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ en un joc de nens. Poques coses congrien a Catalunya m¨¦s adhesions que el model ling¨¹¨ªstic escolar, de partits a sindicats, de professorat a pares i mares, i a la dificultat d¡¯aplicar realment la mesura (sembla que al ministeri no saben gaire com fer-s¡¯ho, per no dir gens), caldria afegir la mobilitzaci¨® social i la m¨¦s que probable desobedi¨¨ncia dels agents educatius. No hi ha prou inspectors per a tal desprop¨°sit.

Aquests dies, per¨°, la resposta ha estat excessivament emotiva. Hem tornat als arguments de sempre, els de la reivindicaci¨® ve?nal a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona demanant igualtat d¡¯oportunitats all¨¤ als anys vuitanta, els testimonis dels que afirmen que sense immersi¨® no parlarien catal¨¤, els que pensen que gr¨¤cies a aix¨° han accedit a uns ¨¤mbits de relaci¨® i de cultura que, altrament, no haurien conegut. I tamb¨¦ els contraris a la immersi¨® han apel¡¤lat a l¡¯emoci¨®, lamentant amb amargura que els seus fills no puguin desenrotllar-se en castell¨¤ m¨¦s enll¨¤ de l¡¯assignatura de l¡¯idioma, o fent creure que s¨®n v¨ªctimes d¡¯alguna mena de discriminaci¨® atro?. Ens han tocat el moll de l¡¯os, i la resposta col¡¤lectiva no ha sortit dels afectes.

Pensar que el model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s el millor possible no deixa de ser, per¨°, ingenu; tenen ra¨® els cr¨ªtics quan diuen que es podria fer d¡¯una altra manera, tot i que res no fa pensar que aquesta altra manera seria objectivament millor. De fet, tamb¨¦ es podria fer tot en castell¨¤, com ja passa en territoris de llengua catalana com ara a la Franja, on el catal¨¤ ¨¦s una extraescolar (no, no sento Ciutadans queixar-se), o es podria construir la c¨¨lebre doble xarxa escolar, o es podria fer un repartiment de les mat¨¨ries en les dues lleng¨¹es, amb percentatges m¨¦s o menys equilibrats. De models n¡¯hi ha tants com vulguis i res no garanteix que n¡¯hi hagi algun m¨¦s bo que un altre. Per¨° l¡¯escola en llengua catalana, l¡¯anomenada immersi¨® ling¨¹¨ªstica, t¨¦ una particularitat que la fa especial: ¨¦s el model nostre, sorgit de consensos que superen la l¨°gica de partits i amb l¡¯acord de la comunitat educativa en pes.

Aix¨° ¨¦s el que ens ha recordat el TC amb l¡¯¨²ltima sent¨¨ncia. Invasi¨® de compet¨¨ncies. Qui legisla a Catalunya sobre educaci¨® ¨¦s el Parlament, qui gestiona el sistema educatiu ¨¦s la Generalitat, i fins ara la decisi¨® de fer que la llengua de l¡¯escola sigui el catal¨¤ ha estat presa per mitjans democr¨¤tics i constitucionals. Els canvis en el sistema s¡¯han d¡¯executar a trav¨¦s de majories parlament¨¤ries i no pas merc¨¨s a l¡¯¨²s pervers d¡¯un article de la Constituci¨® en temps de decapitaci¨® institucional.