El folklore i l¡¯altra cultura

De cultures nom¨¦s n¡¯hi ha de dues menes: les que posseeixen una fundaci¨® m¨ªtica ¡ªque m¨¦s endavant es van transformar en cultures folkl¨°riques, o del poble¡ª, i les que es generen amb independ¨¨ncia de les tradicions at¨¤viques, i que solen significar una novetat en l¡¯univers simb¨°lic d¡¯una societat. Les senyoretes d¡¯Aviny¨®, de Picasso i com a exemple, s¨®n un fet de cultura de primera categoria de la segona mena, com ho s¨®n els Sonets del Petrarca, la Metaf¨ªsicad¡¯Arist¨°til, els edificis de Pal¡¤ladi, la torre Eiffel, o les novel¡¤les de Madame de Lafayette, de Virginia Woolf, o de Calvino.

Per contra, s¨®n fets de cultura popular, a casa nostra, els castells, la sardana, el tortell de Reis, el caganer, els cal?ots, els panellets i els penellons, les cargolades de Lleida, la gralla infernal, els acudits escatol¨°gics, el ball de bastons i cinquanta mil coses m¨¦s. Aquests fets de cultura, en tant que folkl¨°rics ¡ªrecordem que folk-lore vol dir cultura popular¡ª s¨®n d¡¯una gran iteraci¨®, i no aporten mai cap novetat. Nom¨¦s la intervenci¨® d¡¯un o altre inspirat fa que, de vegades, presentin alguna variaci¨®: per exemple, Llu¨ªs Llach, que un dia s¡¯avorria, va transformar la representaci¨® popular de la Passi¨® de Verges en una mena de son et lumi¨¨re, amb m¨²sica de Xostak¨°vitx i tot ¡ªo cosa semblant, apocal¨ªptica¡ª, canviant paraules dels versos de sempre, i per tant la m¨¨trica impecable que tenien, amb el pretext que ara no s¡¯entenen, i convertint el tot en un nyap que ja no ¨¦s popular ni arriba a ser espectacular.

<CS8.6>Cada vegada que en un pa¨ªs prenen vida, o reneixen, les passions nacionalistes, la cultura popular agafa embranzida, i, de passada, no se sap perqu¨¨, l¡¯altra cultura queda subtilment per¨° severament vigilada pels garants d¡¯un ordre pol¨ªtic somniat, de vegades fet realitat (el III Reich), i de vegades, no (la I Rep¨²blica catalana). A causa d¡¯un estat d¡¯opini¨® general emboirat i molt poc definit, els homes i dones que es dediquen, amb gosadia i tenacitat, a la producci¨® d¡¯obres de cultura del model singular ¡ª¨¦s a dir, les que aporten alguna cosa nova en el si d¡¯una societat¡ª es troben com deslegitimats per crear les seves produccions, m¨¦s com m¨¦s agosarada sigui la seva proposta cultural: un T¨¤pies o un Brossa, cosins germans, dif¨ªcilment s¡¯haurien produ?t en el nostre actual clima pol¨ªtic. Nom¨¦s cal saber que l¡¯¨²ltim conseller de Cultura que vam tenir ¨¦s un expert en cultura popular, especialment la dansa, i que la darrera directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes ha deixat a punt ins¨°lits homenatges a escriptors que en qualsevol pa¨ªs del nostre context ¡ªEspanya fins i tot¡ª serien considerats de segona o de tercera fila: Pedrolo o moss¨¨n Ramon Muntanyola, per exemple. Hauria estat m¨¦s solvent homenatjar els nostres ¨²ltims traductors de Shakespeare, Oliva i Sallent: almenys, aquests han treballat sobre un material de grand¨ªssima qualitat, i ofereixen als directors de teatre la possibilitat de muntar obres de molt de valor. Per¨° aix¨ª va el m¨®n, o almenys el nostre.

</CS>Nom¨¦s s¡¯albira una soluci¨® a aquest panorama: at¨¨s que la cultura innovadora ¡ªni alta ni baixa, sin¨® nova¡ª es produeix habitualment a les grans ciutats ¡ª¨¦s una de les coses m¨¦s sensates que va dir Spengler, i despr¨¦s d¡¯ell Lewis Mumford: vegeu la novetat del segon, La cultura de las ciudades, editat a Pepitas de Calabaza, 2018¡ª, caldria organitzar una gran manifestaci¨®, sota els crits d¡¯¡°Independ¨¨ncia¡± i ¡°Llibertat¡± ¡ªparaules que ja no volen dir gran cosa, per¨° que serveixen per a tot¡ª, patrocinat pels creadors de cultura de les grans ciutats del pa¨ªs ¡ªpotser nom¨¦s Barcelona, perqu¨¨ les altres capitals han quedat for?a contaminades per la inflaci¨® de populisme que ja sabem¡ª, reclamant un repartiment equitatiu de les subvencions: 50% per al folklore ¡ªque ja ¨¦s molt¡ª i l¡¯altra meitat per als innovadors: arquitectes, pintors, escriptors, fil¨°sofs, escultors, dibuixants de graffiti, m¨²sics el¨¨ctrics, etc¨¨tera.

?s clar que si la nostra rep¨²blica ha de ser com la de Weimar, situada entre dos r¨¨gims autoritaris, el de Guillem II i el del Guia, llavors cal que tinguem esperan?a. A veure si surten una altra vegada aquells poetes catalans que van escriure entre la dictadura de Primo de Rivera i la del general¨ªssim: Verdaguer, Carner, Guerau de Liost, Riba o Foix. O com aquella gran florida intel¡¤lectual de la rep¨²blica alemanya anterior a la Gran Guerra, ¨¦s a dir, els pintors expressionistes, Kafka, els Mann, Grosz (molts, d¡¯aquests!), Karl Kraus (molts, tamb¨¦!), Brecht o Reinhardt, Fritz Lang, Wiene o Murnau, i Walter Benjamin.

Un pa¨ªs que viu nom¨¦s de tradicions folkl¨°riques acaba assecant els cervells dels ciutadans, originant melancolies, invitant a l¡¯exili cultural, la seva gent abandonant TV3 en favor de qualsevol cadena oxigenada ¡ªni Pol¨°nia ¨¦s valenta com ho havia estat¡ª i, en suma, convertint-se en un gran monument arqueol¨°gic deshidratat, eixarre?t i m¨ªtic en la seva fatalitat, com el pi de les tres branques.