El catal¨¤ a l¡¯escola, un altre cop

L¡¯escola catalana ha tornat a ser el centre del debat pol¨ªtic amb un PP que vol recuperar la iniciativa tot i que encara no n¡¯ha explicat la manera i amb mostres de desconcert com, per exemple, revifar la casella de l¡¯idioma al tr¨¤mit de preinscripci¨®. Aquesta setmana, per¨°, acabava amb una sent¨¨ncia del Constitucional que tombava les subvencions per poder pagar escoles privades a les fam¨ªlies que demanessin una escola amb el castell¨¤ com a llengua vehicular. Al debat hi ha intervingut Jordi Cuixart amb una piulada des de la pres¨® explicant una situaci¨® familiar: ¡°L'escola catalana ¨¦s un ¨¨xit compartit de pa¨ªs. Va ser ma mare, la murciana, qui va dir: ¡°Oye, nene, si estamos viviendo en Catalu?a, a los ni?os les vamos a hablar en catal¨¢n, ?no? [...] Tranquilo porque catalanes lo somos todos"

Aquest dissabte, Elpuntavui obre el diari afirmant que no hi haur¨¤ casella de castell¨¤ en la preinscripci¨® escolar. ¡°L¡¯Estat aparca l¡¯atac a la immersi¨® en catal¨¤ despr¨¦s de l¡¯¨²ltim rev¨¦s del TC i en veure que no podia fer-ho¡±. Tamb¨¦ aquest dissabte, Cayetana ?lvarez de Toledo (El Mundo) considera que la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional admet que l¡¯Estat no t¨¦ palanques per fer complir la Constituci¨® a tot el territori. Per acabar amb la immersi¨® (¡°que porta tants d¡¯anys com va durar el franquisme¡±), l¡¯articulista nom¨¦s veu dues sortides: un canvi de r¨¨gim, no de govern, a Catalunya o un canvi a la Constituci¨®.

¡°El final del ¡®xec Wert¡¯¡± titulava dimecres el seu editorial El Peri¨®dico. Un xec que nom¨¦s han demanat 500 fam¨ªlies, inventat per un exministre d¡¯Educaci¨® amb un objectiu clar: ¡°espanyolitzar els nens catalans¡±. El diari considera que la sent¨¨ncia arriba en un moment clau, quan el PP prepara una nova ofensiva contra el catal¨¤ a les aules. ¡°La immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s una eina clau de la cohesi¨® social i la igualtat a Catalunya¡±. ¡°Cal, per tant, aplaudir la sent¨¨ncia del TC, que al seu torn desmenteix la caricatura d¡¯una Espanya sense separaci¨® de poders que alguns dibuixen sense cap problema¡±. No es veuen les coses igual a la premsa de Madrid, que hi ha dedicat m¨¦s editorials que la barcelonina i on, a m¨¦s, la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del Govern balear tamb¨¦ ha rebut de valent. Per a Abc (dia 21) la sent¨¨ncia ¨¦s un cop a la igualtat a Catalunya que fa que l¡¯Estat no pugui garantir els drets de les fam¨ªlies que reclamen ensenyament en castell¨¤. Sobre les imprecises mesures que proposa el PP, el diari hi veu o improvisaci¨® o ¡°falta de fe en assumir aquest enfrontament amb el nacionalisme¡±, ¡°La normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±, conclou, ¡°no consisteix a acceptar el monopoli nacionalista¡±. Ignacio Camacho (21) admet que el xec Wert va ser un nyap i que amb prou feines l¡¯havien demanat cent fam¨ªlies cada any. Per¨°, escriu, l¡¯Estat no pot defallir i est¨¤ obligat a trobar una manera ¡°de preservar la seva pr¨°pia exist¨¨ncia¡±. La mateixa tesi que sost¨¦ Luis Ventoso (22): el rev¨¦s del TC no ha de frenar l¡¯intent de retornar la legalitat a l¡¯escola catalana.

Carlos Vidal Prado, a La Raz¨®n, explicava com afectava la sent¨¨ncia a les fam¨ªlies a Catalunya. El catedr¨¤tic de Dret Constitucional de l¡¯UNED advertia d¡¯entrada que la sent¨¨ncia ¨¦s un aval a la llei espanyola (Lomce) perqu¨¨ nom¨¦s tomba un procediment, per¨° admetia que deixava sense protecci¨® ¡°en els seus drets fonamentals a una part dels ciutadans espanyols residents a Catalunya¡± davant d¡¯una administraci¨® auton¨°mica que incompleix les sent¨¨ncies. El Mundo (21) lamentava que el Govern espanyol rebi aquest cop quan intentava una te¨°rica ofensiva per fer complir les sent¨¨ncies que han fixat un m¨ªnim del 25% d¡¯assignatures en castell¨¤. ¡°El nacionalisme deslleial far¨¤ servir com un aval al seu projecte excloent aquesta sent¨¨ncia del mateix TC que tant denigra quan no li dona la ra¨®¡±.

Mar?al Sintes (El M¨®n, 21) analitzava el fet que la factura, ara tombada, de l¡¯escola en castell¨¤, ¡°i aqu¨ª rau la gr¨¤cia, no la pagaria ni la fam¨ªlia contr¨¤ria al catal¨¤ ni el govern espanyol, sin¨® el conjunt dels catalans. Sis mil euros per nen o nena. Aquesta aberraci¨® es va tirar endavant amb l¡¯aval de Rajoy. ?s una m¨¦s del femer d¡¯ofenses que han portat a m¨¦s de dos milions de catalans a concloure que el millor per a ells es disposar d¡¯un estat propi¡±.

Per¨° el tema del catal¨¤ a l¡¯escola ja cueja des d¡¯abans de la sent¨¨ncia. La Raz¨®n (d¨ªa 16) aplaudia els prop¨°sits del PP de fer complir les lleis tot i que es malfiava que fos una t¨¤ctica ¡°per pressionar i que s¡¯acabi constituint un govern legal a Catalunya¡±. L¡¯editorial de l¡¯Abc (16) defensava la intervenci¨® del Govern espanyol amb la casella per¨° el preocupava pensar que quan torni el govern auton¨°mic a mans dels separatistes...es tornar¨¤ a ignorar la llei. Dos dies m¨¦s tard, l¡¯Ara feia un editorial on considerava greu que ara, novament, ¡°es vulgui trencar el consens al voltant del catal¨¤ com a llengua vehicular a l¡¯escola, un dels ¨²nics suports efectius per aturar la seva progressiva minoritzaci¨®¡±. El text recordava Pompeu Fabra que entenia el catal¨¤ com l¡¯idioma com¨² el pa¨ªs, com la llengua de tots. A El Peri¨®dico (18), Enric Hern¨¤ndez advertia que no s¡¯ha de jugar amb les coses del conviure. ¡°Des de la sent¨¨ncia del Constitucional contra l¡¯Estatut, que va fer saltar el blindatge del catal¨¤ a l¡¯escola, el PP intenta guanyar als tribunals el que perd a les urnes¡±. Si el PP, escrivia, subverteix per la porta del darrere (el 155) el sistema educatiu, imposant una segregaci¨® estudiantil, els danys per a la conviv¨¨ncia ¡°serien incalculables¡±. Al mateix diari, Emma Riverola (20) defensava que no hi ha cap problema real i demanava incorporar el catal¨¤, el gallec i l¡¯¨¨uscar als curr¨ªculums escolars de totes les comunitats d¡¯Espanya, els mesos justos per saber que existeixen i que s¡¯utilitzen perqu¨¨ s¡¯estimen no per fer empipar. I dirigint-se als pol¨ªtics, acabava: ¡°Atreveixin-se a acariciar totes les lleng¨¹es. I deixin de tocar el que no sona¡±. Per a Marina Subirats (Ara, 18) la discriminaci¨® escolar a Catalunya no ¨¦s ling¨¹¨ªstica, rau en el seu cost econ¨°mic (privada i concertada amb preus camuflats).

El Mundo portava el dia 20 a portada que el PP proposa que hi hagi una escola en espanyol a cada municipi. El dia abans, el mateix diari publicava un seguit d¡¯articles sobre el tema. F. Jim¨¦nez Losantos criticava Iceta per defensar la ¡°doma¡± dels nens castellanoparlants, ¡°que comen?a a la inf¨¤ncia ofegant-los en el tebi l¨ªquid amni¨°tic de l¡¯odi a Espanya i prohibint la seva llengua materna si no ¨¦s la catalana¡±. Rafa Latorre contemplava una Catalunya com una anomalia en el m¨®n modern on es defensa el dret de negar a altres els seus drets, ¡°l¡¯¨²nica manera possible de construir aquest malson que resumeixen amb el sinistre adagi d¡¯un sol poble¡±

Marta Rojals a Vilaweb va fer tres apunts: ¡°que la immersi¨® que tant estimem uns i tant odien uns altres ni tan sols es compleix en molts centres on seria m¨¦s necess¨¤ria; que, sense referents de qualitat fora de l¡¯escola, la immersi¨® per si mateixa no pot salvar la llengua; i que, amb cada dia m¨¦s parlants de l¡¯equivalent a l¡¯spanglish del catal¨¤, el subproducte que surt de passar el castell¨¤ pel Google Translator, trinxant l¡¯estructura pr¨°pia de la llengua, que ¨¦s la seua ¨¤nima, ¨¦s tot el contrari de dir que ¡®el catal¨¤ est¨¤ millor que mai¡¯. Per¨° dels problemes reals de la llengua ja n¡¯haurem de parlar un altre dia, que amb l¡¯atac a la immersi¨® avui ens n¡¯han distret¡±. Joan Ignasi Elena (Naci¨® digital) assegurava que ¡°No se¡¯n sortiran¡±. ¡°No canviaran el model d'escola, perqu¨¨ aquest no neix d'una decisi¨® pol¨ªtica del catalanisme com pretenen fer creure, sin¨® de l'¨ªntima convicci¨® d'una immens¨ªssima part de la comunitat educativa i de la societat¡±. El mateix Oriol Junqueras intervenia amb una piulada: ¡°L'Escola Catalana ¨¦s un patrimoni que hem constru?t entre tots. I entre tots l'hem de preservar. Ajudem els docents en la seva tasca d'educar les futures generacions¡±.