Llengua d¡¯Espanya

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul¡¤lat la disposici¨® de la Llei Org¨¤nica per a la Millora de la Llei Educativa (LOMCE, o llei Wert) que obligava la Generalitat a fer-se c¨¤rrec de les despeses d'escolaritzar en centres privats els alumnes les fam¨ªlies dels quals optessin per l'ensenyament en castell¨¤. Estima l¡¯Alt Tribunal que el Govern es va arrogar aquesta compet¨¨ncia de manera indeguda.

La sent¨¨ncia ¨¦s important perqu¨¨ la seva literalitat tanca el pas legal a la pretensi¨® d'establir de facto una doble xarxa escolar a Catalunya. ?s, tamb¨¦, oportuna, en coincidir amb el debat llan?at pel Govern, de forma maldestra i confusa, sobre si havia d¡¯intervenir, via les compet¨¨ncies adquirides en el marc de l'article 155, en la modificaci¨® del pes relatiu de castell¨¤ i catal¨¤ en el sistema educatiu.

La sent¨¨ncia ¨¦s el millor av¨ªs per al Govern que en aquesta mat¨¨ria, extraordin¨¤riament sensible, no hi ha lloc per als nyaps i les precipitacions, sobretot si venen dictades per la inquietud que ha generat l'auge de Ciutadans en les enquestes i el conseg¨¹ent desig dels populars de no deixar-se arrabassar el paper de millor ariet contra el secessionisme.

Ni el catal¨¤ ni els catalans han de ser v¨ªctimes d'aquests forcejaments que confronten lleng¨¹es i identitat. Ni dels que busquen al?ar-se en el nacionalisme espanyol per aconseguir r¨¨dits electorals ni dels que en els ¨²ltims temps han intentat posar la llengua catalana al servei d'un projecte pol¨ªtic tan divisiu i excloent com l'independentisme.

Les lleng¨¹es cooficials s¨®n de tot Espanya i correspon al Govern protegir-les i difondre-les?

El debat ha de partir de l'extrem contrari: de la necessitat de posar el catal¨¤ a resguard dels uns i els altres i reivindicar-lo com una llengua de tots, dins i fora de Catalunya. ?s el m¨¦s l¨°gic i assenyat. La jurisprud¨¨ncia del TC reafirma l'article 3 de la Constituci¨® segons el qual el catal¨¤ (i les altres lleng¨¹es cooficials) mereix especial protecci¨® i promoci¨® i forma part del patrimoni com¨². El catal¨¤ ¨¦s tamb¨¦ llengua de tot Espanya i per aix¨° correspon als poders p¨²blics, comen?ant pel Govern de la naci¨®, protegir-lo i difondre¡¯l.

La seva expansi¨® en 40 anys ha estat molt reeixida. L¡¯ent¨¦n el 95% i l¡¯usa m¨¦s del 80% de la poblaci¨®, la qual cosa ha evitat el perill, real al comen?ament de la Transici¨®, d¡¯esdevenir residual. El seu ¨¨xit ¨¦s el de la democr¨¤cia espanyola i del sistema d'autogovern del qual ens dotem el 1978, que estableix i celebra la pluralitat com un patrimoni de tots. La seva vitalitat est¨¤ doncs en el suport que tots li han atorgat. Per tant, al contrari del que sostenen els independentistes, no ¨¦s una llengua ¨°rfena ni sense Estat. La seva puixan?a procedeix de l'obstinaci¨® dels seus usuaris i del reconeixement i impuls de l¡¯Estat. En tot cas, caldria projectar m¨¦s la seva visibilitat i coneixement ¡ªaix¨ª com de les altres lleng¨¹es de l¡¯Estat¡ª en el sistema educatiu i les institucions, de tal manera que es normalitz¨¦s el seu coneixement i ¨²s tamb¨¦ fora de Catalunya.

L'escola catalana ha contribu?t a aquesta embranzida de l'idioma. El model de l¨ªnia escolar ¨²nica ofereix resultats pedag¨°gics molt raonables: la capacitaci¨® en les dues lleng¨¹es oficials al final del cicle escolar. I socials, en evitar una segregaci¨® que discriminaria per a l'ocupaci¨® entre catalans d'origen biling¨¹e contra catalans d'adscripci¨® recent, monoling¨¹es en castell¨¤. Aquests ¨¨xits recollits en quatre d¨¨cades no han d'induir complaences paralitzants. S¨®n millorables: el model ha d'aspirar a superar la mitjana, a millorar en continguts entre unes zones i unes altres. Per¨° ha de fer-se amb criteris t¨¨cnics, no pol¨ªtics.

Castell¨¤ i catal¨¤ han conviscut amb naturalitat fins ara enriquint a la societat

El TC ha validat que el catal¨¤ sigui el ¡°centre de gravetat¡± del sistema escolar, i el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya que el seu ¨²s vehicular ha de convertir-lo en el ¡°normalment¡± emprat. Per¨° tamb¨¦ ha confirmat el car¨¤cter vehicular complementari del castell¨¤ i ha objectat la pretensi¨® de la Generalitat que aquest objectiu s'aconsegueixi reduint-lo a una ¨²nica assignatura. La doctrina constitucional est¨¤, per tant, assentada, i obliga a una conviv¨¨ncia de les dues lleng¨¹es en el sistema educatiu que la Generalitat no pot, com ha fet fins ara, ignorar.

El pes relatiu de tots dos ha de decidir-se ¡ªcom ja fan molts centres escolars¡ª aplicant amb intel¡¤lig¨¨ncia les orientacions de les sent¨¨ncies judicials, que estableixen una proporci¨® indicativa d'entorn del 25% per al castell¨¤. I amb flexibilitat: consells escolars i comunitat educativa haurien de modular-lo segons les necessitats concretes de cada poblaci¨® i cada barri. En zones de preponder¨¤ncia ling¨¹¨ªstica castellana, que s¡¯afirmi m¨¦s el catal¨¤. En les de prevalen?a catalana, que es doti als escolars de millor instrumental castell¨¤. Sense sectarismes i sense partidismes.

El biling¨¹isme de la societat catalana ¨¦s una riquesa, i ha de ser motiu d'orgull per a tots, dins i fora de Catalunya, no de fractura. Castell¨¤ i catal¨¤ han conviscut amb naturalitat fins ara enriquint la societat. Han de seguir-ho fent.