L¡¯esquerra absent

La majoria d'enquestes publicades al llarg de les ¨²ltimes setmanes indiquen que la pol¨ªtica espanyola s'endinsa en una nova etapa marcada per la pugna entre Ciutadans i el PP. Segons el bar¨°metre del CIS del gener, Ciutadans est¨¤ comen?ant a trencar la tradicional hegemonia del PP en l'espai de la dreta. Es tracta d'una novetat molt rellevant, ja que fins a dates recents la compet¨¨ncia entre aquests dos partits es concentrava essencialment en l'espai de centre.

Si el PP ha aconseguit mantenir-se com el partit m¨¦s votat al llarg d'aquests ¨²ltims anys ha estat precisament per la seva capacitat de mantenir unes excepcionals taxes de lleialtat entre l'electorat de dreta. Fa pocs mesos aquest partit obtenia una mica m¨¦s del 80% dels vots d'aquest espai ideol¨°gic, una xifra que es redu?a a tot just el 8% en el cas de Ciutadans. No obstant aix¨°, els ¨²ltims bar¨°metres del CIS indiquen que la dreta est¨¤ deixant de ser un vedat privat del PP. Al llarg dels ¨²ltims mesos la capacitat d'atracci¨® del partit d'Albert Rivera en aquest espai s'ha multiplicat per tres.

Aix¨ª doncs, el grau de competici¨® en l'espai de la dreta es troba en els nivells m¨¦s actius des del col¡¤lapse d'UCD a inicis dels anys vuitanta. No obstant aix¨°, el protagonisme de l'esquerra en la pol¨ªtica espanyola sembla que se situa en m¨ªnims hist¨°rics. Des de la irrupci¨® de la crisi catalana el setembre de l'any passat, el PSOE ha decidit posar-se de perfil, fer pinya amb el Govern de Rajoy i intentar fer el menor soroll possible. Aquesta estrat¨¨gia t¨¦ la seva l¨°gica. Els socialistes s¨®n plenament conscients que entrar activament en el debat identitari implica importants costos electorals, almenys a curt termini. El PSOE va aprendre aquesta dolorosa lli?¨® despr¨¦s de la confrontaci¨® que va mantenir amb el PP durant el proc¨¦s de reforma de l'Estatut impulsat pel president Rodr¨ªguez Zapatero.

Quan el nacionalisme i el model territorial agafen protagonisme en l'agenda pol¨ªtica, l'esquerra sol patir un desgast electoral. Les q¨¹estions relacionades amb la descentralitzaci¨® auton¨°mica generen un gran consens entre l'electorat de dreta, per¨° divideixen enormement l'esquerra. Si excloem Catalunya i el Pa¨ªs Basc, els espanyols d'esquerra estan dividits en proporcions molt similars entre els qui prefereixen m¨¦s poders per a les autonomies i els qui prefereixen el contrari. En canvi, entre la dreta impera el consens: la prefer¨¨ncia per potenciar les autonomies ¨¦s pr¨¤cticament inexistent entre aquest ¨²ltim electorat. ?s per aquest motiu que quan el camp de batalla es dirimeix entorn de la necessitat d'emprendre processos de descentralitzaci¨®, els partits d'esquerra acaben provocant l'enuig d'una part del seu electorat.

Podem va aprendre aquesta lli?¨® m¨¦s tard. Inicialment, aquesta formaci¨® va aconseguir canviar les prefer¨¨ncies d'una porci¨® important dels seus votants i apropar-les a posicions m¨¦s favorables a enfortir l'autogovern de Catalunya. Segons les dades del GESOP de l'any passat, una gran majoria dels seus votants (al voltant de tres quartes parts) simpatitzava amb la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® com a f¨®rmula per resoldre el conflicte catal¨¤. Es tracta d'unes xifres molt elevades, que demostren l'excepcional capacitat que ha tingut Podem de liderar l'opini¨® p¨²blica en els ¨²ltims temps.

No obstant aix¨°, aquesta habilitat de Podem de conv¨¨ncer els seus votants sembla que s'ha esva?t del tot despr¨¦s que es desferm¨¦s la crisi catalana el setembre passat. Des de llavors, els votants d'Units Podem s'han mogut cap a posicions m¨¦s favorables a un proc¨¦s de recentralitzaci¨®. A m¨¦s, les enquestes segueixen mostrant un desgast en la intenci¨® de vot a Units Podem. Davant d'aquesta conjuntura tan adversa, Podem sembla decidit a agafar un perfil m¨¦s baix en aquesta q¨¹esti¨®.

No hi ha dubte que un c¨¤lcul en termes exclusivament de rendiment electoral a curt termini aconsella als partits d'esquerra defugir dels temes relacionats amb el nacionalisme i el model territorial. No obstant aix¨°, tanta passivitat pot acabar resultant contraproduent a mitj¨¤ i llarg termini, ja que permet que el PP i Ciutadans s'apropi?n d'una q¨¹esti¨® tan important com ¨¦s l'organitzaci¨® territorial de l'Estat.

En definitiva, tot i que el nostre pa¨ªs pateix la pitjor crisi pol¨ªtica de les ¨²ltimes d¨¨cades, l'esquerra ha renunciat a exercir un paper actiu des de l'oposici¨®, deixant via lliure al Govern de Rajoy. Aquest ¨¦s l'escenari pol¨ªtic despr¨¦s de l'erupci¨® de la crisi catalana: una esquerra absent i un centre-dreta competint a l'al?a en el terreny identitari.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Carlos III de Madrid.