I per qu¨¨ es parla el catal¨¤?

La pregunta del titular seria absurda si no fos que, des d¡¯aquest rac¨® de m¨®n, hem contradit totes les din¨¤miques de substituci¨® ling¨¹¨ªstica conegudes, i a dia d¡¯avui el fet que es parli el catal¨¤ amb l¡¯extensi¨® amb qu¨¨ ho fem, i que tingui una posici¨® ¡°privilegiada¡± en comparaci¨® amb la resta de lleng¨¹es sense estat d¡¯Europa, ¨¦s considerat com una fenomenal anomalia. I poso ¡°privilegiada¡± aix¨ª, entre cometes, perqu¨¨ malgrat la formulaci¨® amable que atorga l¡¯ordenament jur¨ªdic espanyol a les altres lleng¨¹es, cal recordar que la salut del catal¨¤ no ha dep¨¨s mai dels vincles amb l¡¯Estat.

Tampoc s¡¯han de buscar els motius de la perviv¨¨ncia de la llengua en all¨° de la ¡°fidelitat ling¨¹¨ªstica¡±, per la qual s¡¯ha atribu?t als parlants de catal¨¤ un comportament resistencialista que, estranyament, no sembla tenir cap altra comunitat de parlants d¡¯Europa. Nom¨¦s els catalans som aix¨ª de linguoc¨¨ntrics? Ning¨² m¨¦s ha plantat cara com nosaltres a una llengua d¡¯abast mundial? Lluny de creure en explicacions sentimentals, farem b¨¦ de considerar els punts seg¨¹ents:

Primer, durant el segle XIX, Catalunya experimenta un creixement demogr¨¤fic extraordinari, que fa augmentar la poblaci¨® de 850.000 a 1.700.000 en nom¨¦s 60 anys. Aquest fenomen, combinat amb la revoluci¨® industrial, amb l¡¯epicentre a Barcelona, permet no tan sols mantenir l¡¯excedent de poblaci¨® en el propi domini ling¨¹¨ªstic (a difer¨¨ncia del que passa amb el gallec, o amb les lleng¨¹es regionals franceses, castigades per l¡¯emigraci¨® als centres industrials), sin¨® tamb¨¦ eixamplar-ne la base, a trav¨¦s de la incorporaci¨® de la immigraci¨® valenciana i de la primera immigraci¨® castellanoparlant, que acaba aprenent la llengua catalana per un proc¨¦s d¡¯immersi¨® comunit¨¤ria i de classe.

Segon, tamb¨¦ al segle XIX, Espanya ¨¦s un pa¨ªs profundament analfabet. A mitjan segle es calcula que l¡¯alfabetitzaci¨® ronda el 25%, un percentatge molt m¨¦s baix en el cas de les dones, que eren les qui transmetien la llengua: 11,5% el 1860, 19,9% el 1877, 26,6% el 1887 i 33,5% el 1900. I cal tenir present que, en un context sense mitjans de comunicaci¨® audiovisual (falta molt per a la r¨¤dio), nom¨¦s l¡¯escola era un possible focus de castellanitzaci¨®. No ¨¦s estrany, doncs, que es calculi que, a principi del segle XX, a Catalunya nom¨¦s fos castellanoparlant de llengua materna el 5% de la poblaci¨®.

Tercer, l¡¯extensi¨® social del catal¨¤ es conjuga, a la segona meitat del segle XIX, amb la recuperaci¨® de la producci¨® escrita en llengua catalana, un fenomen que s¡¯est¨¦n per tot Europa i que viuen tamb¨¦ lleng¨¹es properes com el gallec i l¡¯occit¨¤. A difer¨¨ncia d¡¯aquestes dues lleng¨¹es, per¨°, el catal¨¤ t¨¦ una base popular en creixement i una classe dirigent que converteix la llengua en un element associat a una identitat i a una determinada reivindicaci¨® pol¨ªtica. Hi ha, per dir-ho aix¨ª, una mena d¡¯alian?a espont¨¤nia entre classes que afavoreix el catal¨¤.

Quart, la demanda pol¨ªtica de l¡¯oficialitat topa sistem¨¤ticament amb la negativa de l¡¯Estat espanyol, que a la llarga s¡¯hi avindr¨¤ a contracor. Primer amb les negatives a les Bases de Manresa (1892) i a la primera petici¨® formal d¡¯oficialitat (1916), quan el Congr¨¦s dels Diputats va sotmetre a votaci¨® la petici¨® de la Lliga Regionalista. Finalment, l¡¯oficialitat del catal¨¤ arriba amb la Rep¨²blica per la via dels fets consumats, quan l¡¯Estatut de N¨²ria proclama l¡¯oficialitat ¨²nica per al catal¨¤ i la Constituci¨® republicana hi posa el peda? de la cooficialitat, en una formulaci¨® que, amb lleugers retocs, reprendr¨¤ la Constituci¨® de 1978.

I cinqu¨¨, l¡¯actual Constituci¨® espanyola no atorga a les lleng¨¹es cap reconeixement m¨¦s enll¨¤ d¡¯una proclamaci¨® benintencionada (article 3.3). Ben al contrari, es limita a admetre la cooficialitat mentre aix¨ª ho determinin els respectius Estatuts d¡¯autonomia (article 3.2), la qual cosa consagra la fragmentaci¨® de la llengua i fa que, paradoxalment, pugui ser igual de constitucional recon¨¨ixer el catal¨¤ (Catalunya) com no (Arag¨®). Amb la Constituci¨® a la m¨¤, res no impedeix que l¡¯estat pugui ser oficialment monoling¨¹e en castell¨¤, i ha estat l¡¯Estatut, amb les lleis de Normalitzaci¨® i de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica conseg¨¹ents, el que ha perm¨¨s afermar-se a la llengua catalana.