Mor Jorge Wagensberg, el cient¨ªfic que va popularitzar la ci¨¨ncia

Potser el secret de Jorge Wagensberg, un poeta ficat en el cap d¡¯un cient¨ªfic i el cos d¡¯un il¡¤lustrat bon vivant, estava en aquest record d¡¯infantesa de la f¨¤brica del seu pare: d¡¯una banda, entraven materials de tot tipus (tires de cuir, claus¡­) i, per l¡¯altra, sortien miraculosament reconvertits en maletes. El seu progenitor, polon¨¨s que va aterrar a Barcelona fugint de la galopant xenof¨°bia dels anys 30, es va inventar tot el proc¨¦s, m¨¤quines incloses. Aqu¨ª va haver de n¨¦ixer el Wagensberg cient¨ªfic que va trobar com ning¨² la pedra filosofal de la fusi¨® d¡¯art i ci¨¨ncia a Espanya, curi¨®s empedre?t, creador d¡¯un dels museus m¨¦s innovadors d¡¯Europa, Cosmocaixa, i professor de Teoria dels Processos Irreversibles. Ahir, despr¨¦s d¡¯una malaltia que es va precipitar en els ¨²ltims deu dies, com si es tract¨¦s d¡¯un dels seus benvolguts processos de termodin¨¤mica no reversibles, va morir als 69 anys a la Barcelona on havia nascut el 1948.

Format intel¡¤lectualment lluny de la religi¨® (¡°a l¡¯escola no hauria d¡¯inocular-se dogmes i creences¡±, mantenia), Wagensberg va estudiar f¨ªsica a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1976. Es definia com un ¡°dispers gen¨¨tic¡±, alguna cosa que no nom¨¦s es va traduir en els seus gustos intel¡¤lectuals sin¨® que va estendre a la pr¨¤ctica material, la qual cosa el va fer compaginar antag¨°niques activitats com el llan?ament de martell i tocar el viol¨ª. La multidisciplinarietat i inventiva del seu pare i el m¨ªtic llibre La expedici¨®n de la Kon-Tiki, de l¡¯antrop¨°leg Thor Heyerdhal (¡°encara que les seves troballes van resultar ser falses, el seu llibre em va inspirar la passi¨® per la ci¨¨ncia i per viatjar¡±, confessava) van marcar els seus passos. Com ho va fer tamb¨¦ la seva primera troballa: una pedra ambre amb centenars de formigues corrent atrapades en el seu interior que va trobar a la Rep¨²blica Dominicana. Si escau, el seg¨¹ent pas era inevitable: preguntar-se de qu¨¨ fugien, i despr¨¦s, muntar unes jornades amb tota classe de savis, des d¡¯entom¨°legs a matem¨¤tics¡­

El resultat d¡¯aquelles xerrades encara pot resseguir-se a Cosmocaixa, el museu que va encarnar la seva gran virtut: l¡¯alta divulgaci¨® cient¨ªfica pel cam¨ª intel¡¤lectual m¨¦s senzill i curt. El 1991, la Fundaci¨® La Caixa li va donar la direcci¨® del seu Museu de la Ci¨¨ncia, al qual li va donar la volta com si fos un mitj¨®: ¡°Volia que fora una universitat per a ciutadans, premis Nobel i nens alhora¡±, el va definir no fa molts anys. I aix¨ª va ser com va culminar la seva feina el 2004: Cosmocaixa, amb seus a Barcelona i Madrid, seria guardonat el 2006, un any despr¨¦s que marx¨¦s Wagensberg, pel Consell d¡¯Europa com el millor museu del continent. El 2007, la Generalitat li atorgava la seva m¨¤xima distinci¨®, la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca divulgativa.

Res de la ci¨¨ncia li era ali¨¨: des de la temible termodin¨¤mica a la filosofia de la ci¨¨ncia, passant per la microbiologia o la paleontologia. I aix¨°, ¨¦s clar, es va traduir en una trentena de llibres i m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯articles a les principals revistes. I en aquest cap que va mantenir sempre uns r¨ªnxols rebels com els seus pensaments, es va fer un buit la divulgaci¨® i la poesia. Aix¨ª, el 1983 va acceptar la invitaci¨® dels editors de Tusquets per dirigir la col¡¤lecci¨® de llibres Metatemas (el seu lema era ¡°llibres per pensar la ci¨¨ncia¡±), un dels esfor?os m¨¦s sistem¨¤tics i exhaustius que s¡¯han dut a terme en l¡¯edici¨® espanyola. Ell mateix hi va publicar aqu¨ª diversos t¨ªtols, reveladors de la concepci¨® que tenia del seu ofici: el pensador intr¨²s o el publicat aquest mateix any nom¨¦s es pot tenir fe en el dubte.

Per b¨¦ que va ser director cient¨ªfic de la fundaci¨® La Caixa fins al 2014, Wagensberg treballava des de llavors en la direcci¨® museol¨°gica del futur Museu de l¡¯Hermitage, que la gran pinacoteca russa estudia obrir a Barcelona. ¡°Buscar¨¦ un di¨¤leg permanent entre ci¨¨ncia i art, destacant tant el que les uneix com el que les distingeix, utilitzant una museografia cient¨ªfica moderna, usant una singular combinaci¨® de peces, fen¨°mens i met¨¤fores museogr¨¤fiques¡±, va assegurar fa poc m¨¦s d¡¯un any. I entre els exemples que va posar va citar la conquesta de la perspectiva en la pintura ¡°des d¡¯Altamira fins a Dal¨ª, una aventura de 20.000 anys d¡¯antiguitat¡±.

La capacitat de s¨ªntesi entre ci¨¨ncia i poesia la va portar a practicar un dels seus esports intel¡¤lectuals preferits, l¡¯aforisme, que practicava en aquest mateix diari i que va reunir fa cinc anys a M¨¢s ¨¢rboles que ramas: 1.116 aforismes per navegar per la realitat. Un d¡¯ells resava: ¡°La mort ¨¦s la m¨¦s sorprenent de les not¨ªcies previsibles¡±.

?