Retrocedir ¨¦s possible

Mirar-se el melic ¨¦s una de les millors maneres d¡¯enganyar-se a un mateix, i aix¨° ¨¦s el que els passa als qui creuen que la crisi catalana ¨¦s l¡¯eix entorn del que gira tot. No ¨¦s aix¨ª. El que est¨¤ en curs ¨¦s una reversi¨® d¡¯assoliments socials i pol¨ªtics que es creien consolidats, i dels quals el conflicte catal¨¤ i la intervenci¨® de la Generalitat pel Govern de Mariano Rajoy, fins i tot si es considera justificada, s¨®n nom¨¦s una part. En termes pol¨ªtics, Espanya viu en temps de restauraci¨®. Un rebrot de l¡¯autoritarisme social i pol¨ªtic del qual la dreta n¡¯¨¦s hereva directa, com aix¨ª ho reivindicava, fa unes setmanes, un notori exministre franquista: Fernando Su¨¢rez.

El malestar pels retrocessos va comen?ar a expressar-se el 2011 amb el moviment del 15-M i les onades de protesta del comen?ament de la crisi. Als joves indignats se¡¯ls va unir una part de la generaci¨® que en la d¨¨cada dels seixanta havia emergit com la gran impulsora de la lluita antifranquista, frustrada per la deriva pol¨ªtica que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va iniciar a meitat de la d¨¨cada dels noranta. La dels soixante-huitards ¨¦s una generaci¨® forjada en la ferma convicci¨®, al caire d¡¯una fe cega, que el futur nom¨¦s podia ser millor. I aix¨ª havia estat, sens dubte, en les primeres d¨¨cades de la democr¨¤cia, qualsevol que sigui el par¨¤metre que s¡¯utilitzi per comparar la societat de fa quaranta anys amb l¡¯actual: els drets civils i les llibertats, el nivell mitj¨¤ de l¡¯ensenyament, la renda per c¨¤pita, el PIB, l¡¯obertura econ¨°mica i cultural a l¡¯exterior, etc¨¨tera. Ara, no obstant aix¨°, la convicci¨® que el futur ser¨¤ millor s¡¯ha evaporat. Ha estat substitu?da per la incertesa i la por.

L¡¯estat d¡¯¨¤nim que predomina avui entre els joves ¨¦s el contrari del que imperava entre els protagonistes de la lluita antifranquista en el per¨ªode 1965-1977. Es va expandir llavors la creen?a que la Constituci¨® del 1978 i, a Catalunya, l¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 1979, eren el cap del pont a partir del qual es podrien ampliar els drets i les millores que quedaven pendents. Per aix¨° es podia seguir creient que el futur seria millor. All¨° que s¡¯havia conquistat es considerava irrevocable i era la base des de la qual seguir avan?ant.

L¡¯embranzida va durar fins al segon govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Llavors es va veure que aquella fe en un avan? constant era una visi¨® parcial, id¨ªl¡¤lica, del pacte de la Transici¨®. Es va comprovar que la Constituci¨® era una via per la qual es podia circular en dos sentits, cap a endavant, s¨ª, per¨° tamb¨¦ cap a enrere. No fins al punt de ressuscitar la dictadura, per descomptat, per¨° s¨ª per neutralitzar avan?os importants.

Ning¨² creia que seria possible l¡¯acomiadament lliure i, en la pr¨¤ctica aix¨° ¨¦s el que tenim. La reforma laboral, la llei mordassa, els successius enduriments del Codi Penal, i sense oblidar la subordinaci¨® de tota la pol¨ªtica econ¨°mica als interessos del sistema financer, han trencat la idea de progr¨¦s constant. Es pot retrocedir. I tant que es pot. Insultar el cap de l¡¯Estat o posar-se un nas de pallasso al costat d¡¯un policia pot suposar pena de pres¨®.

Tamb¨¦ es va creure que l¡¯autonomia de Catalunya era una conquesta irreversible. Per¨° l¡¯Estatut votat per la ciutadania en refer¨¨ndum va ser retallat perqu¨¨ el PP, el partit que havia perdut totes les eleccions a Catalunya, creia que s¡¯havia arribat massa lluny. Les protestes contra la retallada van derivar, al final, en moviment independentista i, tal com Felipe Gonz¨¢lez va presagiar fa uns mesos, els catalans han comprovat que abans poden perdre l¡¯autonomia que aconseguir la independ¨¨ncia. Aix¨ª doncs, ha passat que all¨° que es creia consolidat a trav¨¦s de la Constituci¨® i l¡¯Estatut no resistia un decret de Mariano Rajoy: se cessa el president de la Generalitat i el seu govern, es dissol el Parlament i ja est¨¤.

Encara s¡¯ha de veure com acabar¨¤ la qualificaci¨® jur¨ªdica de la interpretaci¨® que s¡¯ha fet de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Existeix un precedent, el de 1935, quan el Tribunal de Garanties de la Rep¨²blica va declarar inconstitucional la suspensi¨® de la Generalitat per part del Govern central, un any abans. Ja es veur¨¤. Per¨° es pot retrocedir. Clar que es pot. En el seu moment es va celebrar que la Transici¨® resolgu¨¦s tres greus contenciosos hist¨°rics: el problema militar, el domini de l¡¯Esgl¨¦sia i el conflicte catal¨¤. El tercer ha rebrotat, 40 anys despr¨¦s.