M¨¦s responsabilitat que entusiasme

El 6 d¡¯abril de 1983 ha quedat per a la hist¨°ria com el dia en qu¨¨, per unanimitat (o gaireb¨¦), el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica. Gran moment per a la hist¨°ria per a una sessi¨® parlament¨¤ria mancada de tota transcend¨¨ncia, un tr¨¤mit parlamentari m¨¦s ple de retrets i lamentacions que no pas de visques i felicitacions. La cr¨°nica de la sessi¨® publicada l¡¯endem¨¤ al diari Avui, i titulada ¡°La llei del catal¨¤ fou aprovada ahir amb unanimitat i recels¡±, no parla precisament d¡¯un moment espl¨¨ndid: ¡°L¡¯actitud dels diputats ¡ªni un sol aplaudiment en aprovar-se la llei, cap intervenci¨® solemne dels presidents del Parlament o la Generalitat, cr¨ªtiques de socialistes i comunistes a la pol¨ªtica governamental¡ª, en canvi, indic¨¤ que l¡¯assoliment d¡¯una llei unit¨¤ria com aquesta no ha significat cap canvi en la situaci¨® pol¨ªtica catalana general¡±.

La lectura del diari de sessions del Parlament d¡¯aquell dia revela una tramitaci¨® tediosa, previsible, amb pocs moments per al llu?ment parlamentari, amb la pr¨¤ctica aprovaci¨® dels dict¨¤mens del Consell Consultiu i de les esmenes transaccionals pr¨¨viament acordades entre els grups, amb un notable exercici de cames en tant que no hi havia encara dispositius electr¨°nics a l¡¯hemicicle i cada esmena, cada article, s¡¯havia d¡¯aprovar posant-se dret; d¡¯aqu¨ª que el president de la cambra, Heribert Barrera, acab¨¦s popularitzant l¡¯adverbi dempeus, de tants cops com el deia en cada sessi¨® parlament¨¤ria. Va tenir tan poc glamur l¡¯aprovaci¨® del text que el mateix Barrera ignorava que s¡¯havia de votar tot en conjunt (ell es pensava que ja n¡¯hi havia hagut prou amb el vot de cada article) i va ser el diputat pel PSUC Rafael Rib¨® qui, apel¡¤lant al Reglament de la cambra i a l¡¯Estatut, va for?ar la votaci¨® final, amb els resultats coneguts i citats aquests dies: 105 vots a favor i una abstenci¨®.

?s cert, doncs, que la llei es va aprovar per unanimitat (almenys sense cap vot en contra), com tamb¨¦ ho ¨¦s que faltaven diputats, un total de 29. On eren? Sempre s¡¯ha dit que, en aquella tramitaci¨®, els primers que van actuar amb responsabilitat van ser els contraris a la llei (abans com ara ja n¡¯hi havia), els quals, per no pertorbar l¡¯objectiu pol¨ªtic de la unanimitat, haurien preferit fer campana abans que votar en contra del text i boicotejar un titular que 35 anys despr¨¦s encara ¨¦s recordat. El diari Avui ja deia que ¡°el grup de Centristes [la UCD] fou ahir m¨¦s redu?t que mai¡±, i de fet l¡¯¨²nica abstenci¨® prov¨¦ d¡¯un centrista, Joan Besa, el qual no hi va votar a favor perqu¨¨ ignorava que s¡¯havia de fer una votaci¨® en conjunt, i ell no estava d¡¯acord amb l¡¯Exposici¨® de Motius de la llei (i que parlaven dels greuges hist¨°rics que pesaven sobre la llengua).

El que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® de la sessi¨® ¨¦s veure com, en busca de l¡¯acord i la unanimitat, tant comunistes (PSUC) com socialistes (PSC) van fer ren¨²ncies a postulats b¨¤sics sobre el catal¨¤ que, anys a venir, serien capitalitzats per la piconadora pujolista. Els primers, amb la proposta de creaci¨® d¡¯un organisme espec¨ªfic per a la normalitzaci¨® del catal¨¤, la negaci¨® del qual per part dels convergents feia despertar els recels sobre la voluntat del Govern d¡¯estendre la llengua (¡°Quina llei tan bona si tingu¨¦s un bon Govern¡±, va dir el diputat Xavier Folch). I els segons, amb la iniciativa de Marta Mata de no segregar els alumnes catalans per raons de llengua a les aules, una possibilitat que des de les files pujolistes no veien del tot malament i nom¨¦s apostaven per la no-segregaci¨® de centres. Dues idees que a la llarga acabarien en mans convergents, amb la creaci¨® del Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica (1988) i el decret de la immersi¨® a les escoles (1992).

Per¨° ¨¦s clar, els acords duren el que duren. Quinze anys despr¨¦s, el 1998, tant el PP com ERC ja van votar en contra de la Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, i avui dia, si s¡¯hagu¨¦s de fer una legislaci¨® nova, seria del tot impensable que la gent de Ciutadans s¡¯absent¨¦s de la cambra. No en faltaria cap ni un.