Masclisme i feminisme a Mozart

El segle XVIII europeu va ser relativament an¨°mal pel que fa a la tradicional misog¨ªnia ¡ªde base antropol¨°gica, de fet, m¨¦s que ideol¨°gica¡ª que impera des de sempre a les societats d¡¯arreu del m¨®n, amb excepcions d¡¯unes quantes societats matriarcals, inclosa la catalana de pag¨¨s, en qu¨¨ les mestresses no s¡¯han queixat mai del seu domini absolut sobre l¡¯oikos, el casal. Compte amb les causes nom¨¦s metropolitanes!

En aquell segle es van crear, a moltes de les grans ciutats d¡¯Europa, societats de conversaci¨® presidides per dones, en especial a Londres i Par¨ªs, lloc en qu¨¨ els salons de les grans dames van ser freq¨¹entats pels millors homes i dones de lletres i de ci¨¨ncies, sempre sota la direcci¨® de l¡¯amfitriona. Hi ha molts llibres que en parlen, els de Benedetta Craveri per comen?ar. I hi ha novel¡¤listes, entre els segles XVIII i XX ¡ªProust, en aquest darrer cas¡ª en qu¨¨ les dones van tenir i han tingut un paper sempre predominant, dominant si cal: vegeu, tamb¨¦ com a exemple, Les relacions perilloses, de Choderlos de Laclos.

Les ¨°peres de Mozart Le nozze di Figaro i Cos¨¬ fan tutte ¡ªaquesta t¨¦ un t¨ªtol verament misogin: Totes s¨®n iguals¡ª no s¨®n solament dues de les m¨¦s grans ¨°peres de la hist¨°ria, sin¨® tamb¨¦ zenits del compositor nascut a Salzburg, i en qu¨¨ les ¨¤ries mis¨°gines van de costat amb les ¨¤ries que defensen les dones, o amb ¨¤ries en qu¨¨ es critica severament els homes i el seu comportament envers l¡¯altre g¨¨nere. El fet que en aquests dos llibrets de Lorenzo da Ponte desfilin manifestacions d¡¯un caire i de l¡¯altre converteix les respectives ¨°peres de Mozart en un exemple extraordinari de la sensible dial¨¨ctica entre feminisme i misog¨ªnia que es va produir en aquell segle esmentat: ara les dones hi s¨®n blasmades amb tota mena d¡¯improperis, ad¨¦s ho s¨®n els homes, ad¨¦s les dones s¨®n cantades en totes les seves virtuts.

Diu la minyona Despina, per exemple, al primer acte de Cos¨¬: ¡°?Dels homes, dels soldats, / espereu fidelitat? / Prou fal¨°rnies, no ¨¦s veritat: / s¨®n tots la mateixa cosa, / fets i pastats! / Les fulles m¨°bils, / vents inconstants, / s¨®n m¨¦s estables / que no els amants. / Fingides ll¨¤grimes, / mirades falses, / mots enganyosos, / amors fingits, / s¨®n, i ben d¡¯altres, / llurs qualitats¡±. Ella mateixa, a l¡¯acte segon, canta: ¡°Una noieta, a quinze anys, / n¡¯ha de saber un gavadal: / on t¨¦ el diable la cua, / qu¨¨ est¨¤ b¨¦ i on ¨¦s el mal. / Cal que s¨¤piga els enganys / que enamoren els amants, / fingir el plor, simular el riure, / empescar-se all¨° que cal¡±.

Per contra, Figaro, que t¨¦ dubtes sobre la fidelitat de la seva promesa, Susanna, es despatxa a l¡¯acte IV de les Noces amb aquesta ¨¤ria mis¨°gina sense remissi¨®: ¡°Obriu un poc els ulls / homes incauts i ximples, / mireu doncs aquestes dones, / i mireu ben b¨¦ com s¨®n. / Aquestes que en diem dees / amb els sentits emboirats, / venerades amb encens / per una d¨¨bil ra¨®, / s¨®n bruixes que encanten / per fer-nos patir, / sirenes que canten / per fer-se ofegar, / mussols que ens encanten / i ens plomen despr¨¦s, / cometes que brillen / per treure¡¯ns la llum; / s¨®n flors amb espines, / s¨®n guilles gracioses, / osses molt mansoies, / colomes malignes, / mestresses d¡¯enganys, / amigues d¡¯afanys, / sempre mentideres; / no senten l¡¯amor, / no tenen pietat. / ?La resta? No en parlo, / ja tothom ho sap¡±.

I, per tornar a Cos¨¬, Ferrando t¨¦ el mateix pensament: ¡°Prou m¡¯agrada el vostre g¨¨nere, / b¨¦ ho sabeu, ho sap tothom, / cada dia us ho demostro / i us don¡¯ proves d¡¯amistat; / per¨° en feu tantes i tan grosses, / que esborrona, en veritat! / Mil vegades amb l¡¯espasa / he salvat el vostre honor [...]/ per¨° en feu de tan i tan grosses!, / deu ser un vici esgotador. / Sou boniques, sou amables, / grans tresors us dona el cel; / i la gr¨¤cia us engalana / de la testa fins als peus... / Per¨° en feu de tan i tan grosses, / que si es queixen els amants / prou que saben el que es fan!¡±.

En canvi, a la mateixa obra, Don Alfonso, que ¨¦s qui ha ordit tota la hist¨°ria d¡¯engany entre els dos promesos i les noies llurs, reivindica les segones amb serenitat i amb sensatesa: ¡°Tothom blasma les dones; jo les excuso / si desitgen tot sovint canviar d¡¯amor. / Els uns ho anomenen vici, / d¡¯altres en diuen costum, / per¨° a mi tan sols em semblen / tombarelles de l¡¯ensum¡±.

La lli?¨® d¡¯aquestes ¨°peres mozartianes, o m¨¦s aviat del llibretista Da Ponte, ¨¦s que la millor manera d¡¯abordar la q¨¹esti¨® i les disputes de g¨¨nere passa per un tractament dial¨¨ctic del problema, amb ironia o distanciament per les dues bandes. Les dissensions entre els homes i les dones seran eternes, per molt que s¡¯aconsegueixi una total igualtat entre els dos g¨¨neres: els uns diran sempre penjaments de les altres; les altres els diran dels uns, dels v¨¤ndals i dels alans. Per¨° ser¨¤ bo que sempre parlin d¡¯aquestes difer¨¨ncies, uns i altres, sense perdre mai l¡¯humor, bonhomia i bondonia.