Barcelona, atrapada en el proc¨¦s

Parlant al seu despatx, aquest dimecres, Ada Colau pensa en el seu principal remordiment aquests tres anys: ¡°M'hauria agradat fer m¨¦s acords pol¨ªtics, que no ens hagu¨¦s afectat tant el context pol¨ªtic catal¨¤. No m'acostumo, no em resigno, al fet que la lluita de partits sigui m¨¦s important que la ciutat. Que en privat et diguin una cosa, que estan d'acord amb tu, per¨° despr¨¦s n'escenifiquin una altra¡±. Se la veu cremada pel proc¨¦s, volent parlar de coses de la ciutat, per¨° l'assumpte es cola pertot arreu. Ella mateixa el va ficar a l'Ajuntament en cedir vuit locals per a l'1-O?i despr¨¦s trencar amb el PSC al novembre, pel seu suport al 155. Una part de la ciutat l'acusa de seguir sent activista malgrat el seu rang institucional, li retreu que desautoritz¨¦s la seva pr¨°pia policia contra els manters, que tingui al balc¨® el lla? groc pels independentistes empresonats i que plant¨¦s el Rei al Mobile World Congress. El proc¨¦s tamb¨¦ ha significat dues eleccions en tres anys que aturen la gesti¨®. La Generalitat t¨¦ la majoria en quatre consorcis clau ¨CSalut, Educaci¨®, Habitatge, Serveis Socials¨C. I ara, el 155. ¡°Aix¨ª i tot, estem aconseguint els objectius principals, el canvi d'agenda pol¨ªtica. No ¨¦s tan r¨¤pid com ens pens¨¤vem, i a la gent li costa entendre que les coses triguin¡±, assegura.

Enumera assoliments: multiplicar per quatre el pressupost de l'habitatge, duplicar la despesa social, ser ¡°referent a Europa¡± contra la pobresa energ¨¨tica i en transpar¨¨ncia, deu escoles infantils, dentista per als m¨¦s pobres, l'operador energ¨¨tic p¨²blic m¨¦s gran d'Espanya¡­ ¡°El m¨¦s dif¨ªcil va ser al principi, era com si hagu¨¦s arribat el caos. Van posar el crit al cel per regular el turisme, deien que paralitzar¨ªem l'economia. Ja ning¨² q¨¹estiona aix¨°¡±. Explica que en la pugna amb els poders tradicionals hi ha hagut de tot: "Alguns bancs han ent¨¨s que calia canviar coses, la Sareb i la Caixa ens han cedit pisos buits. Altres interessos s¨ª que xoquen: es va privatitzar l'aigua de forma poc transparent i hem recollit signatures per remunicipalitzar-ne la gesti¨®, i la companyia d'aig¨¹es, Agbar, ha interposat un recurs".

El xoc amb la ciutat i les seves in¨¨rcies al final ha estat m¨¦s fort que a Madrid, encara que Carmena va ser m¨¦s mal rebuda. La patronal catalana, Foment de Treball, fa un balan? de retret: ¡°Aquests anys hi ha hagut un exc¨¦s de m¨¤rqueting per no mostrar un govern municipal a favor de l'activitat econ¨°mica ni del di¨¤leg amb les empreses, i aix¨° no pot ser aix¨ª. M¨¦s enll¨¤ de les q¨¹estions partidistes, leg¨ªtimes, ha de ser b¨¤sic i essencial per mantenir el bon nom de Barcelona¡±.

Despr¨¦s d'un primer any en solitari, el 2016 l'alian?a amb el PSC durant 18 mesos va facilitar l'aterratge. En un moviment h¨¤bil, Coalu va fitxar Jordi Mart¨ª, veter¨¤ socialista, com a gerent. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va veure els frecs des de dins: ¡°No pots posar el comptador a zero, dir que abans tot s'ha fet malament. Van parar pol¨ªtiques estrat¨¨giques a mitj¨¤ termini, per repensar-ho tot. Tenien errors de prejudici, amb grans empreses, grans esdeveniments. Q¨¹estionaven els interlocutors, tots eren sospitosos. Han rectificat, per¨° els passa factura. No hi ha hagut transformacions rellevants per falta de di¨¤leg¡±. Ell no hi veu canvis. Desigualtat? "El pla de barris s'ha executat nom¨¦s al 3%¡±. Apunta que el PSC va fer 4.000 habitatges socials en un mandat. Colau preveu acabar-ne 900.

Per al portaveu del PDeCAT, Jaume Ciurana, ¡°les seves grans promeses s¨®n quatre fracassos: habitatge, participaci¨®, pol¨ªtiques socials i turisme¡±. ¡°Qu¨¨ no tenen tants instruments? Potser tenen ra¨®, per¨° llavors tamb¨¦ en tenia Trias, l'anterior alcalde, no era nom¨¦s voluntat pol¨ªtica. Un ha d'arribar a les institucions sabent que la vida ¨¦s complexa. El pitjor ¨¦s que aquesta aturada es notar¨¤ en els propers anys¡±, adverteix.

L'habitatge ¨¦s amb el que m¨¦s ataquen Colau. Era una de les seves prioritats, per aix¨° va fitxar Javier Bur¨®n, expert del Govern basc, que s'explica: ¡°Estem fent m¨¦s habitatges que mai i amb un punt de partida diferent. Espanya ¨¦s una raresa a Europa, on el mercat p¨²blic de lloguer ¨¦s molt fort, fins a un ter? a Viena o Amsterdam, i aqu¨ª, l'1%. Espanya ha fet un salt en 30 anys en sanitat i educaci¨®, per¨° l'habitatge s'ha deixat al mercat. En altres pa?sos s'hi inverteix l'1,5% del PIB. Aqu¨ª, el 0,056%. A Europa tamb¨¦ hi ha bancs p¨²blics, i aqu¨ª no se'n pot ni parlar. En aquest context, amb pocs instruments, tenim quatre anys i estem experimentant amb tot: construir, comprar, rehabilitar, recuperar habitatge buit, ajudes. Farem 4.400 habitatges fins al 2021. I el 2019, una gran operaci¨® metropolitana de 4.500 m¨¦s¡±.

Part de la nova agenda est¨¤ en mans de Janet Sanz, regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que esgrimeix dades: "Hem guanyat al tr¨¤nsit 48.000 metres quadrats d'espai p¨²blic. En turisme, si no ¨¦s per l'aturada que vam donar als hotels nom¨¦s arribar, no s¨¦ com estar¨ªem avui. Hem frenat Airbnb amb multes de 600.000 euros, no es donen m¨¦s llic¨¨ncies. Hi ha el doble de quil¨°metres de carril bici, de 100 a 200¡±. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) ¨¦s esc¨¨ptica: ¡°?bviament hi ha hagut un canvi, per¨° s'han quedat curts. S¨®n menys progressistes, menys atrevits. No frenen l'impacte del turisme, segueix cremant ciutat¡±. Colau ¨¦s conscient de la impaci¨¨ncia de molts dels que tenien grans expectatives: "Ho assumeixo. Entenc que amb mi siguin m¨¦s exigents. Cal respondre amb honestedat i explicar, i que jutgi la ciutadania".

Respecte a un dels grans temors, la solv¨¨ncia, el gerent d'Hisenda, Jordi Ayala, un altre fitxatge, presumeix de bons n¨²meros: ¡°Hem demostrat no nom¨¦s que sabem gestionar els diners, sin¨® fer-ho millor. Tenim estabilitat pressupost¨¤ria. Un 96% d'execuci¨® de pressupost. De cada tres euros, un va a despesa social¡±. Han doblat el personal d'inspecci¨® tribut¨¤ria per a grans empreses i repartit les inversions. A la llista de les deu primeres, la m¨¦s important ¨¦s de 12 milions. "Hem aplicat un canvi de paradigma en contractaci¨®, amb criteris socials i perqu¨¨ entrin m¨¦s petites empreses". Assegura que a la PIMEC (patronal de petites i mitjanes empreses) estan encantats amb ells. I tenen totes les factures penjades en un web.

¡°Espero que la gent vegi el canvi de prioritats¡±, diu Colau, encara que no hi hagi un llegat a l'estil cl¨¤ssic: ¡°El nostre model no ¨¦s l'obra fara¨°nica, sin¨® intervencions en molts barris, demandes hist¨°riques desateses¡±. Cita l'extensi¨® del metro a la Marina o la recuperaci¨® de la pres¨® Model, encara que els paga la Generalitat. El mercat de Sant Antoni, gran obra que s'inaugurar¨¤ ara, ¨¦s un projecte de fa deu anys. La veritat ¨¦s que hi havia un emblema, el tramvia de la Diagonal, per¨° est¨¤ bloquejat per l'oposici¨®... pel proc¨¦s.

El vicepresident de la Federaci¨® d'Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, ho veu amb filosofia. ¡°Fa anys que treballo en aix¨° i s¨¦ que qualsevol reivindicaci¨® s¨®n deu anys, m¨ªnim. Van prometre massa. El tema de l'habitatge, per exemple, ¨¦s un tsunami, han fet el que han pogut. Han fet un esfor? de canvi, encara que limitat, i feia falta. L'¨²ltima legislatura de CiU va ser brutal. Van privatitzar-ho tot, van abandonar els barris, van aturar la inversi¨®. El seu principal llegat va ser canviar les rajoles del passeig de Gr¨¤cia¡±.

La gran pregunta ¨¦s quants barcelonins votaran pensant nom¨¦s en la gesti¨® d'Ada Colau o en el seu paper en el proc¨¦s. A les auton¨°miques al Raval o Nou Barris, ¨¤rees populars, va guanyar Ciutadans. Ella ho sap: ¡°Dep¨¨n de quan arribin les municipals, si est¨¤ passant alguna cosa que ho inflama tot o hi ha tranquil¡¤litat¡±.