Dones, entre l¡¯ideal i l¡¯indesitjable

En la nostra inf¨¤ncia creixem envoltades de rondalles i narracions, i en general ens agrada que ens expliquin contes. Moltes ens vam criar anhelant ser Ventafocs o Blancaneus, sense adonar-nos que, en realitat, ens estaven explicant el conte de la serventa. L¡¯hom¨°nima distopia feminista de Margaret Atwood ¨¦s un text de ci¨¨ncia-ficci¨®, i el que ¨¦s interessant d¡¯aquest g¨¨nere no realista ¨¦s que pot resultar subversiu perqu¨¨ proposa societats alternatives a la nostra, tot mostrant que un altre m¨®n ¨¦s possible o reflectint la veritable naturalesa del nostre. Quan a la nit ens explicaven hist¨°ries, sempre hi havia una amena?a que ens feia reprimir els nostres instints i assumir els codis de conducta normatius. Ens deien que vindria el llop, o l¡¯home del sac, i pass¨¤vem les nits aterrides pensant que podrien apar¨¨ixer en qualsevol moment. El conte de la serventa ¨¦s una faula dist¨°pica que retrata l¡¯opressi¨® de la dona en la societat patriarcal a partir de la fabulaci¨® d¡¯una dictadura en la qual s¡¯han suprimit els drets de les dones. Una hist¨°ria en la qual es pot espantar les nenes tot dient-los: ¡°Porta¡¯t b¨¦ o vindr¨¤ la tia Lydia¡±, ¡°Porta¡¯t b¨¦ o et farem arribar a Gilead¡±, ja que el llop i l¡¯home del sac han quedat desfasats davant de la viol¨¨ncia i la crueltat del sistema socioecon¨°mic que planteja Atwood.

Quan pensem en la utopia ens ve al cap la idea d¡¯un m¨®n millor. Durant el Renaixement els aven?os t¨¨cnics en navegaci¨® van permetre descobrir un nou m¨®n, i Am¨¨rica va despertar la imaginaci¨® d¡¯aquells que van veure l¡¯oportunitat de crear mons possibles en els quals comen?ar de zero. Utopia (1516), de Thomas More, instaura un g¨¨nere ¡ªl¡¯ut¨°pic assag¨ªstic i literari¡ª, a trav¨¦s del qual els pensadors projecten societats desitjables on es posen en pr¨¤ctica sistemes alternatius de govern, i en els quals habitualment apareix el desenvolupament cient¨ªfic com un dels pilars dels projectes de renovaci¨® social. Altres utopies cl¨¤ssiques serien La ciutat del Sol (1623), de Tommaso Campanella, o La Nova Atl¨¤ntida (1672), de Francis Bacon. Sempre ens han explicat els mateixos contes ut¨°pics, amb narradors similars i amb un imaginari sociopol¨ªtic semblant. Per¨°, no hi ha hagut altres relats? La resposta ¨¦s s¨ª: els contes de les ut¨°piques. Sense anar m¨¦s lluny, la cient¨ªfica brit¨¤nica Margaret Cavendish publicava la seva utopia, The Description of a New World, Called The Blazing-World (1666), en la mateixa ¨¨poca que ho feien Campanella i Francis Bacon, protagonitzada per una dona que arribava a un lloc m¨¦s enll¨¤ del pol Nord on diferents ¨¦ssers de naturalesa meravellosa habitaven en una harmoniosa civilitzaci¨® poblada per animals antropom¨°rfics que es mostraven cr¨ªtics davant l¡¯androcentrisme i l¡¯antropocentrisme.

Per¨° la primera hist¨°ria a la qual ens haur¨ªem de remuntar va sorgir de la ploma d¡¯una intel¡¤lectual que va viure a cavall entre els segles XIV i XV: Christine de Pisan. Envoltada de llibres i guanyant-se la vida com a escriptora, mantenia la seva fam¨ªlia i pensava en un m¨®n en el qual no hagu¨¦s hagut de ser testimoni de la ¡°querelli des femmes¡± (debat acad¨¨mic en defensa de les capacitats intel¡¤lectuals de les dones). Des de la seva habitaci¨® va decidir reclamar un pa¨ªs propi, i va escriure La ciutat de les dames (1405), on va imaginar un m¨®n governat i habitat per dones que reclamaven el seu dret a la igualtat, tot establint una genealogia de dones il¡¤lustres i pensadores que poguessin servir de model per a les futures generacions.

Els espais simb¨°lics i pol¨ªtics exclusivament femenins es coneixen com ginotopies, i amb La ciutat de les dames s¡¯inaugurava una tradici¨® liter¨¤ria que agafaria una gran rellev¨¤ncia durant el sufragisme de la primera onada de feminismes al segle XIX. Un exemple d¡¯aquest corrent ¨¦s la novel¡¤la Mizora: a prophecy (1880), de Mary E. Bradley Lane, en la qual, despr¨¦s de la desaparici¨® dels homes, la reproducci¨® de l¡¯esp¨¨cie per partenog¨¨nesi (creaci¨® d¡¯embrions a partir de la divisi¨® de les c¨¨l¡¤lules sexuals femenines sense necessitat dels g¨¤metes masculins) permet a les dones perpetuar-se en una societat tecnol¨°gicament molt avan?ada.

Tamb¨¦ va tenir un gran impacte la novel¡¤la New Amazonia: a Foretaste of the Future (1889), d¡¯Elizabeth Burgoyne, en la qual es planteja una rep¨²blica socialista de dones vegetarianes amb dret de vot, situada a Irlanda l¡¯any 2472, on la societat es caracteritza per gaudir d¡¯educaci¨®, transport i sanitat p¨²blics. La periodista i corresponsal de guerra Florence Dixie va projectar les seves aspiracions sufragistes en el relat Gloriana, or the revolution of 1900 (1890), tot especulant sobre les possibilitats de la participaci¨® pol¨ªtica de les dones en el futur. Aquesta utopia feminista ens explica la hist¨°ria de Gloria de Lara, nena que somia amb una societat diferent i que, quan arriba a l¡¯edat adulta, es disfressa d¡¯home fins a ser escollida primera ministra de la Gran Bretanya i instaura la igualtat de sexes. S¨ª, els contes no sempre han estat protagonitzats per princeses i criades.

Una de les ginotopies de m¨¦s rellev¨¤ncia al llarg del pensament ut¨°pic feminista ha estat Terra d¡¯elles (1915), de Charlotte Perkins Gillman. L¡¯escriptora, activista, feminista i neboda de Harriet Beecher (autora de La cabanya de l¡¯oncle Tom, 1852), presenta un m¨®n habitat nom¨¦s per dones que es reprodueixen per partenog¨¨nesi ¡ªal costat de la clonaci¨®, el m¨¨tode habitual de procreaci¨® en les ginotopies¡ª i en el qual han instaurat un sistema d¡¯educaci¨®, agricultura i maternitat compartida en un entorn comunitari basat en la sororitat. Els narradors masculins que arriben a aquest pa¨ªs contrasten els seus costums i rols de g¨¨nere amb els d¡¯aquestes dones, i reflexionen sobre com es construeixen socialment el g¨¨nere i la sexualitat.

A m¨¦s dels mons ficcionals en qu¨¨ les dones apareixen sotmeses totalment als homes, com passa en el relat d¡¯Atwood, hi ha distopies feministes en qu¨¨ s¡¯inverteixen els papers i les dones dominen els homes. Seria el cas de Sultana¡¯s dream (1905), de la feminista musulmana Rokeya Sakhawat Hussain. A la terra de Ladyland (com a transsumpte de Bangladesh), retratada per aquesta escriptora, els homes no tenen dret a l¡¯educaci¨® ni poden ser independents econ¨°micament. En aquesta mateixa l¨ªnia van les s¨¤tires Les filles d¡¯Egalia (1977), de la noruega Gerd Brantenberg ¡ªen la qual els homes estan destinats a exercir el paper d¡¯esposos i dedicar-se a la crian?a¡ª, o El pa¨ªs de les dones (2010), de la nicarag¨¹enca Gioconda Belli.

El conte de la serventa d¡¯Atwood ¨¦s una distopia feminista publicada en el context de la segona onada de feminismes. Despr¨¦s de la consolidaci¨® (en alguns pa?sos) del sufragi femen¨ª, les noves lluites es van centrar en q¨¹estions relacionades amb els drets laborals, la sexualitat i la reproducci¨®. Les narratives ut¨°piques i dist¨°piques comparteixen una mateixa visi¨® cr¨ªtica del m¨®n contemporani, per¨° la difer¨¨ncia entre les dues modalitats rau en el fet que els textos dist¨°pics no deixen lloc per a l¡¯esperan?a, la fe en la ci¨¨ncia, la tecnologia, el progr¨¦s o la societat: ens mostren mons no desitjables.

El brit¨¤nic John Stuart Mill va ser el primer que va utilitzar p¨²blicament la paraula distopia, el 12 de mar? de 1868, a la Cambra dels Comuns, encara que com a g¨¨nere literari es va popularitzar diversos anys m¨¦s tard. Les dues guerres mundials, el nazisme i el comunisme estalinista van propiciar l¡¯aparici¨® de les distopies cl¨¤ssiques Nosaltres (1921) de Ievgueni Zamiatin, Un m¨®n feli? (1932) d¡¯Aldous Huxley, 1984 (1949) de George Orwell, i Fahrenheit 451 (1953) de Ray Bradbury. Durant els anys setanta i vuitanta es publiquen algunes de les distopies feministes m¨¦s destacades, un g¨¨nere que podem definir com la representaci¨® fict¨ªcia d¡¯una societat alternativa de caracter¨ªstiques negatives que s¨®n causa de l¡¯alienaci¨® de les dones. La majoria d¡¯aquests textos posen en evid¨¨ncia els valors androc¨¨ntrics i l¡¯asimetria entre el poder dels sexes, reclamen drets reproductius i estan connectades amb el moviment de l¡¯alliberament de la dona. A la d¨¨cada dels setanta es van publicar els assajos Pol¨ªtica sexual (1970), de Kate Millett, i La dial¨¨ctica dels sexes (1970), de Shulamith Firestone, en els quals es defensa la idea que les dones han d¡¯alliberar-se de la tasca de la reproducci¨® perqu¨¨ homes i dones aconsegueixin la igualtat. En aquests anys es publiquen dues de les narracions m¨¦s rellevants en l¡¯imaginari ut¨°pic feminista: La m¨¤ esquerra de la foscor (1969) d¡¯Ursula K. Le Guin ¡ªprotagonitzada per persones que s¨®n homes i dones indistintament, avan?ant-se als plantejaments de la teoria queer¡ª i L¡¯home femella (1975), de Joanna Russ, on quatre veus femenines es mouen per diferents contextos espaciotemporals que permeten apreciar les difer¨¨ncies de g¨¨nere entre els pa?sos habitats nom¨¦s per dones i els pa?sos mixtos.

A la Catalunya postfranquista algunes escriptores tamb¨¦ es fan ress¨° de les inquietuds de la segona onada de feminismes. La ciutat dels joves (1971), d¡¯Aurora Bertrana, reflecteix una societat ut¨°pica catalana en la qual hi ha ¨²ters artificials i es pret¨¦n aconseguir la creaci¨® d¡¯un sexe ¨²nic perqu¨¨ tant els homes com les dones puguin engendrar fills i parir-los (deixant que cada parella esculli qui desenvolupar¨¤ aquest paper). Mem¨°ries d¡¯un futur b¨¤rbar (1975), de Montserrat Juli¨®, ¨¦s una novel¡¤la apocal¨ªptica en la qual tots els mam¨ªfers de la Terra s¡¯han tornat est¨¨rils a causa d¡¯un comportament an¨°mal en els g¨¤metes masculins (tal com passa a L¡¯¨²ltim home a la terra, de 1826, de Mary Shelley): despr¨¦s de les guerres i els desastres en els quals han participat els homes, el protagonista (un ginec¨°leg) narra l¡¯extinci¨® de l¡¯esp¨¨cie humana a trav¨¦s de les seves mem¨°ries. Aquest m¨®n acaba sent governat per una intel¡¤lig¨¨ncia artificial que proposa una societat en la qual hi ha el divorci, l¡¯avortament, la seguretat social i l¡¯educaci¨® gratu?ta, encara que, lamentablement, ja no quedar¨¤ cap ¨¦sser viu per gaudir d¡¯aquest nou m¨®n. En el context sociopol¨ªtic espanyol dels anys setanta aquestes dues narracions es mostren cr¨ªtiques davant de les mesures franquistes en relaci¨® amb les pol¨ªtiques de g¨¨nere, sexualitat i educaci¨®. En el context del final de la Transici¨® es publica Embri¨® hum¨¤ ultracongelat n¨²m. F-77 (1984), de Rosa Fabregat, com a primera part del d¨ªptic La dama del gla??(1997), en qu¨¨ es plantegen q¨¹estions bio¨¨tiques relacionades amb el naixement de la primera nena proveta en un estat molt diferent a l¡¯Espanya actual i en una Barcelona on les dones poden ser capellans.

Quan els moments hist¨°rics actuals semblen distopies, la ci¨¨ncia-ficci¨® es converteix en literatura realista, i les not¨ªcies d¡¯actualitat semblen pr¨°pies de la ficci¨® especulativa. La majoria dels relats ut¨°pics escrits per dones mostren societats avan?ades tecnol¨°gicament i preocupades pel medi ambient, es viu en pau i existeixen models alternatius de fam¨ªlia. Les nenes a les quals els expliquem el conte de les ut¨°piques creixeran en un m¨®n molt diferent de Gilead: d¡¯aix¨° en podem estar segures (en tots els sentits del terme).

Teresa L¨®pez-Pellisa ¨¦s professora de Literatura Comparada a la Universitat de les Illes Balears.