Tarda amb l¡¯explorador

Mai he volgut ser exploradora, per¨° escoltant Eudald Carbonell (Girona, 1953) m¡¯adono que ¨¦s una professi¨® de savis. El seu barret marr¨® apareix a la petita pantalla de l¡¯int¨¨rfon de l¡¯escola. Arriba puntual a la cita. Mentre puja les escales el busco r¨¤pidament a Twitter, vull saber l¡¯¨²ltim que ha publicat. El seu darrer missatge ¨¦s del novembre del 2015 per anunciar la suspensi¨® temporal de la seva pres¨¨ncia a la xarxa. Volia pensar. M¡¯explica que ara prefereix Instagram, que ens movem cap a una intel¡¤lig¨¨ncia ic¨°nica, que funcionarem molt m¨¦s per la vista, ¡°una forma de pensar¡±. Insisteix molt en aquesta idea: ¡°Pensar abans de prendre decisions¡±.

Avui, el dia de la mort de Stephen Hawking, Carbonell ha de fer una xerrada a estudiants d¡¯ESO, adolescents d¡¯entre 12 i 16 anys, de l¡¯escola barcelonina L¡¯Horitz¨®, que fa 50 anys. Carbonell en fa 40 que va comen?ar a explorar a Atapuerca. Abans, molt abans, amb nom¨¦s quatre anys i mig, va muntar la seva primera col¡¤lecci¨® de f¨°ssils. Ho explica als nanos, molt atents. ¡°El mat¨ª ¨¦s el millor moment per pensar, perqu¨¨ despr¨¦s fas moltes coses¡±, els explica. ¡°Si no pensem, no som persones. El m¨¦s important a la vida ¨¦s el coneixement, i que sigui de tots i per a tots. La vida t¨¦ un recorregut i durant aquest temps el que has d¡¯aprendre ¨¦s a ser tu¡±.

Carbonell deixa que els adolescents s¡¯expressin. Els pregunta qui vol ser explorador. Nom¨¦s quatre aixequen t¨ªmidament la m¨¤. ¡°Jo soc explorador per vocaci¨®. Els f¨°ssils ens serveixen per saber qu¨¨ ha de passar, ho fem per saber com han de ser els humans en el futur. Si torn¨¦s a viure, faria una altra cosa perqu¨¨ no m¡¯agrada repetir¡±. I qu¨¨ seria Carbonell? Genetista. Cares de sorpresa a la sala. Ning¨² s¡¯atreveix a preguntar qu¨¨ ¨¦s un genetista.

La segona q¨¹esti¨® no ¨¦s menys directa: Es cobra b¨¦ fent el seu ofici? L¡¯arque¨°leg i catedr¨¤tic de Prehist¨°ria deixa clar que els diners s¨®n importants, per¨° no ho s¨®n tot: ¡°La feina ens permet tenir diners per viure. Si no podem viure, tampoc podem pensar. Una vocaci¨® no ha de tenir en compte nom¨¦s els diners¡±. Una altra pregunta molt actual: en la seva professi¨® hi ha m¨¦s homes o dones? ¡°El 88, quan vaig anar de Madrid a Tarragona a treballar, a la meva classe el 80% eren homes. Ara, a l¡¯equip d¡¯Atapuerca, hi ha m¨¦s dones que homes¡±. I com ¨¦s el dia a dia en un jaciment? ¡°Normalment, ens llevem a les set al jaciment, esmorzem i ens posem a treballar en una de les quadr¨ªcules. Cap a les quatre parem, dinem i anem al laboratori per netejar tot el que hem excavat, fem inventari i estudiem el material obtingut. Per¨° tamb¨¦ vivim en condicions dif¨ªcils, a llocs d¡¯?frica on no hi ha una estructura organitzada¡±.

Parlem de la c¨¤rrega de treball. Qu¨¨ ¨¦s el que el fa seguir? ¡°L¡¯expectativa de descobrir alguna cosa. Descobrir ¨¦s el m¨¦s bonic que li pot passar a una persona; recordo quan vam descobrir l¡¯antecessor i vam posar el nom a una esp¨¨cie; no ¨¦s nom¨¦s la sensaci¨® que cient¨ªficament est¨¤s fent alguna cosa b¨¦, sin¨® que personalment et fa sentir molt hum¨¤. El dia a dia, que ¨¦s el m¨¦s important en la vida de tots, acostuma a ser bastant avorrit. Poden passar tres mesos, tres anys, per¨° el quart trobes alguna cosa o fas una bona publicaci¨® i autom¨¤ticament fas que aquell dia a dia resulti interessant¡±. I aix¨ª ha estat la seva vida. Carbonell explica que ha trobat molts esquelets en el seu cam¨ª, molt¨ªssims, per¨° el m¨¦s important no ¨¦s el nombre sin¨® l¡¯¨¨poca. ¡°Totes les esp¨¨cies que van viure al m¨®n les hem trobat a Atapuerca¡±.

Per¨° el que m¨¦s sorpr¨¨n l¡¯auditori ¨¦s la seva determinaci¨® quan afirma que no hi ha res important descobert. ¡°Queda molt per explorar. No s¡¯ha descobert pr¨¤cticament res. Fixeu-vos en les pir¨¤mides, ara sabem que la m¨¦s gran del m¨®n ¨¦s a Sud-am¨¨rica¡±.

Carbonell viu a Burgos i t¨¦ un fill de set anys. ¡°Soc un pare-avi¡±, diu fent broma. Ha viatjat per desenes de pa?sos. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura. Acaba de publicar amb National Geographic Atapuerca: 40 a?os de historia. Explica apassionat com anem cap a un ¨¦sser hum¨¤ amb el cervell m¨¦s petit, que el cap es reduir¨¤, per¨° l¡¯al?ada es mantindr¨¤ i les extremitats inferiors patiran petits canvis.

Si ara, al cap de 60 minuts, hagu¨¦s preguntat qui vol ser explorador, s¡¯haurien aixecat moltes m¨¦s mans. ¡°Descobrir qu¨¨ volem ser ¨¦s una feina molt important¡±, els diu. Acaba la sessi¨® i tots corren a fer-se fotos amb Carbonell, inclosos els professors. Per¨° uns quants alumnes, els que tinc m¨¦s a prop, em pregunten qui soc i qu¨¨ faig escrivint amb una lletra ¡°enorme que no s¡¯ent¨¦n res¡±. Els explico que soc periodista i embogeixen. Ni pregunten qu¨¨ es guanya. Ells tenen els seus plans: l¡¯Heura vol ser metge; la Rita, ballarina; l¡¯Anna, cient¨ªfica, i l¡¯Enric, tecn¨°leg. Tots em prometen entre somriures que es compraran el diari per llegir el que explico de l¡¯explorador.