La filosofia de Gang

Dimecres. Migdia. Soc amb en Gang al seu restaurant quan rep una trucada d'un popular portal de recomanacions per a viatgers. No s¨¦ qu¨¨ li proposen, per¨° la seva resposta explica moltes coses sobre aquest personatge: ¡°Miri, jo no busco el turista. No estic c¨°mode treballant per a turistes que no saben on van. M'agrada comunicar-me amb qui ve i no s¨¦ angl¨¨s. Aix¨° ¨¦s un restaurant cultural. Vull que la gent, quan vingui, es recordi de mi¡±. Despr¨¦s de penjar far¨¤ una ironia de les que li agrada fer. ¡°Soc com la Sagrada Fam¨ªlia: no podem moure'ns de Barcelona, ens venen a veure i paguen al comptat¡±.

En Gang va n¨¦ixer a Manx¨²ria fa 54 anys. Harbin n'¨¦s la capital, un paisatge de terra negra, molt rica, ¡°amb mongetes, patates¡­ tot molt gros¡±. La ciutat ¨¦s a la conca del riu Drac Negre i d'aqu¨ª va agafar el nom per al seu restaurant barcelon¨ª del carrer Oblit traient-li el ¡°negre¡±, R¨ªo Drag¨®n. El primer emigrant de la fam¨ªlia va ser el seu avi que, passant per Hong-Kong i Taiwan, va acabar obrint un restaurant a Alemanya. Quan va morir Mao i la rep¨²blica xinesa va comen?ar a obrir les portes, ell i la seva fam¨ªlia van venir a Espanya. En Gang tenia 17 anys. Van passar per Tarragona i l¡¯any 1983, els seus pares, la seva germana i ell, amb l'ajuda de l'avi, van obrir el restaurant. ¡°Llavors tots els restaurants xinesos eren iguals¡± i el seu prop¨°sit, a poc a poc, va ser fer-lo diferent. En Gang havia fet tot l'aprenentatge. Va ser rentaplats, cuiner d'arrossos, tercer cuiner¡­ I va buscar la inspiraci¨® on havia nascut. Aquests anys ha anat diverses vegades a Manx¨²ria, on t¨¦ fam¨ªlia i amics. D'all¨ª torna amb idees. Fa una cuidada cuina dom¨¨stica. El seu plat m¨¦s c¨¨lebre s¨®n les tallarines de Manx¨²ria, que es preparen ¨ªntegrament a casa, comen?ant per la pasta. L¡¯any 2000 va publicar un llibre il¡¤lustrat, Secretos de la cocina china, on parla d'estris, preparacions, receptes, ingredients¡­ ¡°Els clients em preguntaven com feia els plats i d'aqu¨ª va sorgir el llibre. La veritat ¨¦s que no el vaig escriure jo. Vaig donar un munt de notes a l'editora i ella va ser qui el va ordenar¡±. L'any passat, la gent del concurs Joc de cartes li va proposar participar en un episodi. La seva dona, aragonesa, i les seves filles l'hi van desaconsellar perqu¨¨ era una competici¨®. Per¨° a en Gang li va agradar el nom, joc de cartes, i va anar-hi. ¡°Vaig tenir mala sort i vaig guanyar. Ara s'acosta al restaurant gent que no sap res de casa meva, es presenten sense reservar. I em sap greu no poder atendre'ls¡±. En Gang defensa que per anar a menjar al seu local cal tenir temps, ¡°¨¦s com l'amor, pas a pas¡­¡±.

En Gang, a m¨¦s del que s'ha dit, fa m¨¤gia. Taula per taula, al costat del client construeix petits prodigis amb cartes, gomes el¨¤stiques¡­ No ¨¦s el primer propietari d'un restaurant que ¨¦s mag. Vam tenir, per exemple, el recordat Joan Llobet, del Chicoa. En Gang va comen?ar amb la m¨¤gia, precisament perqu¨¨ li agrada comunicar-se amb la gent que visita casa seva i quan van obrir el restaurant el seu espanyol era molt zigzaguejant... i va pensar que fer uns jocs de m¨¤gia, molt de prop, era una bona manera d'aconseguir-ho. Va comen?ar amb el que ell en diu "jocs" amb llumins, capsetes. Despr¨¦s va aprendre trucs. Per¨° per a en Gang saber quatre trucs no ¨¦s fer m¨¤gia. Cal arribar a una mena d'encanteri. Un dels primers mags que li va ensenyar coses a la mateixa taula del restaurant va ser el M¨¤gic Andreu. I en Gang va comen?ar a prendre-s¡¯ho de deb¨°, molt de deb¨°. Va estudiar cartom¨¤gia amb Pablo Dom¨¨nech i els seus alumnes, va ingressar a la Societat Espanyola d'Il¡¤lusionisme (SEI)¡­ i ara pot mostrar una dedicat¨°ria de Tamariz: ¡°Al xin¨¨s alegre i totalment m¨¤gic¡±. ¡°Per a mi ¨¦s com un diploma¡±. El menjador ¨¦s ple de fotos de famosos i de molts mags, que el visiten, intercanvien coneixement. ¡°Per menjar¡­pots anar a qualsevol lloc. La gent sap que quan surti d'aqu¨ª tindr¨¤ una cosa per explicar¡±. I ell tamb¨¦ apr¨¨n dels seus clients. En Gang pensava que l'allioli era una creaci¨® xinesa i li van explicar que el van portar els romans d¡¯Egipte. Tamb¨¦ li van explicar que l'expressi¨® ¡°treballa com un xin¨¨s¡± ve de quan es va construir el tren Barcelona-Matar¨®. ¡°Ho van fer els xinesos¡±, i per la mateixa ra¨® hi ha una platja a Matar¨® que es diu Pequ¨ªn.

La gent sap que quan surti d¡¯aqu¨ª tindr¨¤ una cosa per explicar

¡°El mag ¨¦s com un cuiner, sempre hi ha alg¨² m¨¦s bo. Cal millorar¡±. I en Gang practica de nit, quan tanca el restaurant. Llavors comen?a un temps d¡¯esbarjo que dedica a la cal¡¤ligrafia xinesa sobre paper d'arr¨°s, a l'assaig de rutines m¨¤giques, algunes de la seva pr¨°pia invenci¨®, i a fumar un puro hav¨¤. Perqu¨¨ en Gang vol agafar-se la vida amb tranquil¡¤litat. L¡¯any 2004 va decidir reduir l'horari del restaurant. No serveix, per exemple, els migdies laborables, per tenir m¨¦s temps per a ell, la seva fam¨ªlia, les seves tres filles, el seu piano¡­ El local obre els dissabtes, diumenges i festius per dinar i de dimecres a dissabte per sopar. I necessita temps perqu¨¨ nom¨¦s a dormir destina 10 hores, incloent-hi una migdiada a les set del vespre. No t¨¦ internet ni m¨°bil, conrea el sentit de l'humor, practica el taitx¨ª Chen, un art marcial d'inspiraci¨® taoista i precursor d'altres disciplines m¨¦s recents. La bicicleta tamb¨¦ ¨¦s un element important en la seva vida. El 60% del g¨¨nere que entra al restaurant el porta en la seva bici. ¡°?s sa i no contamina. Vull viure a la societat sense molestar ni tacar¡±.

Amable, partidari del somriure, cuiner, mag¡­ en Gang t¨¦ tota una filosofia de la vida: ¡±Soc feli?. No pateixo. No dec diners a ning¨². Puc mantenir una fam¨ªlia estupenda. La vida ¨¦s molt llarga. Cal viure-la xino-xano¡±. I somnia que quan mori, als 120 anys, canviar¨¤ de cos i obrir¨¤ un altre restaurant i que quan tingui 300 anys anir¨¤ a fer m¨¤gia a la Lluna. ¡°I si no ¨¦s aix¨ª¡­ doncs qu¨¨ hi farem¡±.