L¡¯¨²ltima professora de fenici
Maria Josep Estanyol, de 67 anys, en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fen¨ªcia a la Universitat de Barcelona. ?s l'¨²ltima docent d'aquesta especialitat que hi ha en actiu a Espanya
"Si no hi ha ning¨² m¨¦s que vulgui agafar la torxa, evidentment s'acabaran les classes de fenici", assumeix Maria Josep Estanyol amb un mig somriure, entre ir¨°nica i esc¨¨ptica. Aquesta barcelonina de 67 anys en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fen¨ªcia a la Universitat de Barcelona (UB).
Estanyol no t¨¦ ganes de deixar-ho, tot i que sent certa frustraci¨® perqu¨¨ cap col¡¤lega arque¨°leg va voler seguir-la en el cam¨ª de la doc¨¨ncia. "Jo ja vaig intentar amb alguns companys que treballessin amb el fenici,?per¨° no ho he aconseguit". Ella ho atribueix al fet que, com a part de les lleng¨¹es sem¨ªtiques, el fenici es queda enrere respecte a l'hebreu o l'arameu.
Estanyol ¨¦s la primera i ¨²nica autora d¡¯un manual de fenici al catal¨¤ i al castell¨¤
Malgrat tot, aquest curs ha estat de r¨¨cord en la seva classe. S'hi van matricular set alumnes. "Normalment en tinc menys, no s¨¦ qu¨¨ ha passat aquest any per¨° normalment en tinc tres, dos, un. Molt pocs", explica Estanyol. La majoria d'estudiants procedeixen de la branca de lleng¨¹es sem¨ªtiques. Fa anys que ja no venen de la carrera d'arqueologia. Els interessats en aquesta assignatura la fan", reconeix, "per si algun dia durant una excavaci¨® es poden trobar amb una inscripci¨® de fenici en alguna pedra".
Estanyol va comen?ar a interessar-se per la cultura cartaginesa quan feia tercer de carrera. "Fa molt¨ªssims anys", comenta. "Em va agradar i vaig comen?ar a traduir moltes inscripcions. A partir d'aqu¨ª vaig fer una cosa que no existia: un diccionari de fenici". ?s l'¨²nica autora d'un manual de fenici al catal¨¤ i al castell¨¤. La seva tasca com a divulgadora arriba fins al seu cercle m¨¦s ¨ªntim. "He aconseguit contagiar l'amor pel fenici al meu entorn familiar, per¨° ning¨² ha arribat a estudiar-lo", admet.
Per a N¨²ria Dom¨ªnguez Costa, una dels seves alumnes el darrer curs, va ser la passi¨® d'Estanyol el que li va fer transmetre a casa seva cada lli?¨® de fenici. "Solia arribar a casa i volia transmetre el que havia apr¨¨s. Fins i tot vam fer un taller d'escriptura en el qual vaig traduir el nom del meu marit i els meus fills al fenici", assenyala Dom¨ªnguez.
"La Maria Josep ens va fer sentir com Sherlock Holmes quan ens enfront¨¤vem a una traducci¨® de fenici. Era com un trencaclosques que volies resoldre", recorda Aleix Permanyer, un altre dels seus quatre alumnes el 2016 i provinent de la branca de Filologia Sem¨ªtica.
La casa i el despatx d'Estanyol s¨®n reductes de la hist¨°ria cartaginesa. Conserva, en una vitrina atape?da de llibres, gravats de cer¨¤mica en lletres fen¨ªcies; volums sobre la hist¨°ria de la civilitzaci¨® cartaginesa i alguns dels seus objectes m¨¦s simb¨°lics: ¨¤mfores, collarets, m¨¤scares i motius funeraris, les troballes m¨¦s habituals en les excavacions. Ella mateixa duu un collaret amb una m¨¤scara fen¨ªcia. Explica que era tradicional en aquella civilitzaci¨® portar collarets, principalment amb motius religiosos o socials.
Estanyol assumeix que imparteix classes d'una llengua morta. O gaireb¨¦. "Tinc la sospita que hi ha restes de la llengua fen¨ªcia en la llengua berber, en l'amazic", caracter¨ªstica del nord del Marroc. No obstant aix¨°, algunes ciutats espanyoles conserven un nom que deriva del fenici, com Cadis, M¨¤laga, Eivissa o Ma¨®, a Menorca. "La Dama d'Elx", continua, "porta joies fen¨ªcies, i el tresor d'El Carambolo [trobat prop de Sevilla] tamb¨¦ ¨¦s cartagin¨¨s".
La feina d'aquesta professora gaireb¨¦ sempre ha estat a l'ombra. Reconeix que la UB la va cridar fa poc per fer-li un reportatge. "Despr¨¦s de 43 anys fent classe, s'havien oblidat que tenien una experta en fenici!", expressa. Un treball que est¨¦n m¨¦s enll¨¤ de la universitat. De tant en tant fa classes particulars a un alumne per les quals no cobra.
De moment, seguir¨¤ amb les classes, tot i que no sap fins quan i segueix passant-s'ho b¨¦ a l'aula. Aquesta energia acaba arribant als seus alumnes. "Molts", rememora, "comencen amb por perqu¨¨ no saben el que es trobaran, sobretot quan veuen l'alfabet, per¨° alguns m'han arribat a dir al final del curs que s'han divertit. Per a mi, aix¨° ¨¦s el m¨¦s important".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.