¡°Si la lluita ¨¦s nom¨¦s de les dones, no ens en sortirem¡±

En ple 2018, la pres¨¨ncia de dones en alts c¨¤rrecs ¨¦s molt escassa. Molt. Entre els directius de les empreses de l¡¯Ibex-35 s¨®n nom¨¦s el 12,1%. I quan arriben a aquestes posicions, segons la Comissi¨® Europea, guanyen un 16% menys que els homes. Les institucions econ¨°miques catalanes tamb¨¦ tenen rostre mascul¨ª. De moment. Un grup de directives, des de l¡¯associaci¨® 50a50, s¡¯ha proposat capgirar-ho. Anna Gener (Barcelona, 1974), presidenta i consellera delegada de la consultora immobili¨¤ria Savills Aguirre Newman a Barcelona, n¡¯¨¦s la vicepresidenta.

Pregunta. Quin prop¨°sit tenen?

Resposta. L¡¯associaci¨® neix de la constataci¨® que les institucions econ¨°miques i empresarials catalanes, i en general el sector privat, estan dirigides, majorit¨¤riament, d¡¯una manera aclaparadora per homes. Volem equilibrar aquesta situaci¨® i aconseguir un model de lideratge compartit. Ara, amb els percentatges de dones tan baixos, sembla que encara siguem als anys seixanta.

P. I a la pr¨¤ctica, aquest equilibri com s¡¯aconsegueix?

¡°Ning¨² ens ha dit que buidava l¡¯oficina de Barcelona per traslladar l¡¯activitat a Madrid. No hem vist deslocalitzacions¡±

R. Les fundadores ens vam con¨¨ixer a l¡¯Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comer?. A partir d¡¯aqu¨ª vam bastir una associaci¨® de dones que formem part de l¡¯¨¤mbit empresarial i econ¨°mic, que compartim la inquietud de la falta de dones en els ¨¤mbits de decisi¨®. Des de l¡¯associaci¨® tenim m¨¦s llibertat per dir, per exemple, que la mateixa Cambra de Comer? ¨¦s un dels casos m¨¦s flagrants: de les 68 cadires del ple, nom¨¦s cinc estan ocupades per dones. Aix¨ª que des de l¡¯associaci¨® estem intentant presentar candidatures per al m¨¤xim de sectors possibles. Anem per lliure: ni formem part de la candidatura continuista que pugui haver-hi ni de la que ja ha anunciat Ramon Maci¨¤. L¡¯objectiu ¨¦s aconseguir m¨¦s equilibri. Del m¨®n econ¨°mic barcelon¨ª n¡¯espero modernitat. Si en tantes q¨¹estions hem estat capdavanters en el decurs de la Hist¨°ria, com podem estar tan endarrerits en una de tan b¨¤sica? Tenir una dona alcaldessa hi ajuda. Volem referents de dones amb poder perqu¨¨ les noves generacions constaten que els ¨¤mbits de decisi¨® tamb¨¦ s¨®n per a nosaltres. Ada Colau, i en general totes les institucions, ens van fer costat i ens va encoratjar. Som molt conscients que aix¨° ¨¦s una guerra a llarg termini i no hem de defallir.

P. La mobilitzaci¨® del 8 de mar? va ser un ¨¨xit, per¨° t¨¦ la sensaci¨® que no ha anat m¨¦s enll¨¤?

R. Va significar un canvi. Molta gent va prendre consci¨¨ncia que, malgrat que sobre el paper hi ha igualtat, en molts ¨¤mbits no l¡¯hem assolit. Les mobilitzacions s¨®n benvingudes, per¨° cal aquesta actitud els 365 dies de l¡¯any. No tinc ni una paraula negativa contra qui es va mobilitzar, per¨° tothom ha de trobar les seves f¨®rmules. I un error del feminisme de vegades ¨¦s jutjar a qui ho fa de manera diferent. La lluita no ha acabat, i hem de seguir, perqu¨¨ el que no ¨¦s discutible ¨¦s que no estem equiparades en drets als homes.

P. I qu¨¨ n¡¯espereu, dels homes?

R. Si ho enfoquem com una lluita nom¨¦s de les dones, no ens en sortirem. Es tracta de millorar la societat, i cal que els homes no nom¨¦s ens facin costat, sin¨® que hi siguin. Estem parlant de diversitat. Est¨¤ demostrat que els equips directius amb diversitat de g¨¨nere, d¡¯estrat cultural i econ¨°mic o d¡¯ideologia pol¨ªtica estan m¨¦s ben preparats davant del canvi. Per¨° encara hi ha resist¨¨ncies per part de qui t¨¦ el poder.

P. Estem parlant, per tant, tamb¨¦ de renovaci¨® al capdavant de les institucions...

R. S¨ª, perqu¨¨ no hi ha relleu generacional i ja som en ple canvi tecnol¨°gic.

P. El primer pas passa per les eleccions a la Cambra de Comer?. I despr¨¦s?

R. Qui rep diners p¨²blics est¨¤ m¨¦s obligat a aquest equilibri. I aix¨° inclou la Cambra de Comer?, la Fira, el Port, Turisme de Barcelona... Per¨° insisteixo: no es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® d¡¯imatge o de responsabilitat corporativa. Es tracta de tenir un entorn modern i competitiu.

P. Precisament, vost¨¨ es mou en el sector immobiliari, que ¨¦s un dels que m¨¦s pateixen la falta de dones als llocs de decisi¨®...

R. S¨ª, ¨¦s un sector predominantment d¡¯homes. Per¨° no ¨¦s l¡¯¨²nic. En ¨¤mbits com l¡¯art, el teatre, o fins i tot l¡¯acad¨¨mic o el de la investigaci¨®, que haurien de ser m¨¦s meritocr¨¤tics, hi manen majorit¨¤riament homes.

P. Cal canviar, per exemple, els horaris de feina?

R. Cal for?ar nous models. El sector privat ha de generar entorns m¨¦s amables perqu¨¨ les dones puguin emprendre una carrera jer¨¤rquica. Tamb¨¦ haur¨ªem d¡¯avan?ar cap a un horari m¨¦s europeu, o al treball per objectius, fins i tot per competitivitat.

P. Les administracions haurien de ser m¨¦s implacables amb les mesures d¡¯igualtat?

R. Soc partid¨¤ria que temporalment hi hagi una s¨¨rie de mesures que facilitin l¡¯arribada de les dones als ¨¤mbits de decisi¨®. Jo no em crec el discurs de molts empresaris de ¡°no trobem dones¡±.

P. Com ha quedat la marca Barcelona despr¨¦s de la crisi pol¨ªtica de l¡¯any passat?

R. Va ser un desllorigador perqu¨¨ tots ens adon¨¦ssim que tenim un actiu molt important, per¨° que pot devaluar-se, la qual cosa tindria repercussions en l¡¯economia i en el benestar de la nostra societat. Per¨° a Barcelona, i no parlo d¡¯aquest Ajuntament en concret sin¨® des de fa anys, li ha faltat lideratge, un discurs propi i un model de ciutat. De fons, falta lideratge, i no nom¨¦s pol¨ªtic. Hem anat vivint de r¨¨dits passats i amb els ulls excessivament pendents de Madrid, comparant-nos sempre amb Madrid. I aix¨° ha estat un error grav¨ªssim, perqu¨¨ podem ser dues ciutats complement¨¤ries. D¡¯una banda, haur¨ªem de definir en quins aspectes som forts, i, de l¡¯altra, la nostra refer¨¨ncia no ha de ser Madrid, sin¨® el m¨®n, una lliga de ciutats que ja avui estan molt interconnectades.

P. El lideratge el pot exercir l¡¯alcaldessa Colau?

R. No s¨¦ si ¨¦s l¡¯alcaldessa Colau qui l¡¯ha d¡¯exercir, per¨° qui governi ha de tenir un model de ciutat clar i governar amb la complicitat del sector privat. Cal buscar la interlocuci¨® que ens va portar als ¨¨xits dels Jocs Ol¨ªmpics o el 22@

P. El Davos digital podria ser un nou projecte il¡¤lusionador per a la ciutat?

R. Em fa enrere el nom de Davos, perqu¨¨ es vincula amb les elits i l¡¯allunya de l¡¯impacte que pot tenir sobre la societat. Barcelona t¨¦ un ecosistema digital molt potent i el lideratge es veu clarament en l¡¯¨¤mbit de les smart cities. La tecnologia ens pot fer brillar perqu¨¨ tenim l¡¯ecosistema i el car¨¤cter emprenedor. Per aix¨° ¨¦s molt important que retinguem com sigui el Mobile World Congress.

P. Barcelona pot donar per superats els efectes de la crisi sociopol¨ªtica i econ¨°mica dels ¨²ltims mesos?

R. La ciutat ha demostrat que, malgrat patir una situaci¨® de tensi¨® molt alta i que se n¡¯han projectat imatges preocupants, ens en podem sortir. Des de les empreses hem fet un sobreesfor? per generar confian?a, perqu¨¨ les inversions no marxin, perqu¨¨ se segueixin celebrant congressos...

P. Per¨° m¨¦s de 3.200 empreses han mogut la seu social o fiscal.

R. El que puc dir ¨¦s que totes les consultores immobili¨¤ries ens hem creuat informaci¨® i, fins ara, ning¨² no ens ha dit que buidava l¡¯oficina de Barcelona per traslladar tota l¡¯activitat a Madrid. Ni els meus competidors ni jo hem vist deslocalitzacions de cap empresa. Pel que fa a la inversi¨®, hi ha perfils que han seguit invertint i d¡¯altres que han volgut esperar que hi hagu¨¦s tranquil¡¤litat.

P. Barcelona segueix patint el problema de l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge i, en concret, de la pujada del preu dels lloguers. Com es pot resoldre?

R. ?s una q¨¹esti¨® que s¡¯ha de resoldre per mitj¨¤ de diversos factors. Hi ha ciutadans que, per les seves circumst¨¤ncies, mai no podran tenir acc¨¦s a un habitatge. En aquests casos, cal que el sector p¨²blic els protegeixi. Pel que fa al mercat lliure, avui estan creixent molt els preus del lloguer. La causa ¨¦s que la demanda ha pujat: la gent ja no vol hipotecar-se, i els bancs tamb¨¦ s¨®n m¨¦s restrictius a l¡¯hora de donar hipoteques. Aquesta gent marxa al mercat de lloguer. Per¨° l¡¯oferta d¡¯habitatges no ha crescut, hi ha la mateixa de sempre. Si la demanda creix d¡¯aquesta manera i l¡¯oferta no ho fa, els preus augmenten. El mercat ha detectat aquesta demanda i ja s¡¯han posat en marxa promocions per al lloguer. I la soluci¨® vindr¨¤ per aqu¨ª: incrementant el parc de lloguer i professionalitzant la gesti¨® del parc immobiliari. Hi ha d¡¯haver empreses patrimonialistes que professionalitzin aquest parc, perqu¨¨ fins ara hi predominaven estalviadors que decidien llogar per¨° que, quan hi havia un problema, retiraven el pis del mercat.