Tot va comen?ar amb un ratol¨ª

Despr¨¦s de la crisi econ¨°mica del 1929 i la depressi¨® de la d¨¨cada dels trenta, la societat americana no tenia gaires coses on agafar-se per superar aquesta situaci¨® tan adversa. Una d'elles va ser una hist¨°ria protagonitzada per tres simples porquets; uns animals, als quals no se'ls associa virtuts m¨¦s enll¨¤ de la carn, que van ser capa?os de sortir indemnes dels atacs d'un malvat llop que s'entossudia a carregar-se'ls, a ells i a les seves cases, per¨° que acabava amb la cua entre les cames i socarrimat. La melodia que tots tres cantaven de manera acompassada, en la qual destacava una tornada ¨C¡°Qui t¨¦ por del llop ferotge?¡±¨C, va acabar convertida en himne d'aquesta par¨¤bola: si uns simples porquets podien derrotar un llop ferotge, tots podrien superar la crisi. Des de llavors, cada personatge, cada hist¨°ria, cada pel¡¤l¨ªcula que ha sortit de la ment i de les mans de Walt Disney (Chicago, 1901-Burbank 1966) i del seu equip de dibuixants han representat una qualitat humana, una hist¨°ria de superaci¨® que ha impregnat generacions i generacions de persones de tot el m¨®n, i les ha convertit en obres universals de l'art de l'animaci¨®.

?s el que explica l'exposici¨® Disney. L'art d'explicar hist¨°ries, que ha obert les portes (a CaixaForum Barcelona fins al 24 de juny) amb la intenci¨® de mostrar l'origen i el proc¨¦s creador d'una vintena de t¨ªtols que recorren els ¨²ltims 80 anys, des d'Els tres porquets?(1933) fins a Frozen (2013), passant per El sastre valent (1938), Fantasia (1940), La bella dorment (1959), La sirenita (1989) i H¨¨rcules (1997).

L'exposici¨®, comissariada per Kristen McCormick, de la Walt Disney Animation Research Library, que ha organitzat la mostra en col¡¤laboraci¨® amb l'Obra Social de La Caixa, presenta 215 peces, en qu¨¨ apareixen moltes de les icones de la casa, com el Mickey Mouse i la seva n¨°via, la Minnie, i l'?nec Donald, i es destaquen els or¨ªgens literaris d'aquestes hist¨°ries, reinterpretades i modernitzades, i fins i tot edulcorades la majoria de les vegades pels professionals que han treballat als estudis i que han perm¨¨s que milions de persones coneguin aquests mites i llegendes de fa segles. Tot va acompanyat d'una escenografia immersiva en la qual els visitants es poden sentir dins d'una fr¨¤gil cabanya, passejar per un bosc encantat o viure, com un senyor medieval, en un castell; escenaris de moltes d'aquestes pel¡¤l¨ªcules.

La mostra s'ha dividit en diversos ¨¤mbits: mites, entre els quals hi ha?El rei Mides?(1935), Fantasia (1940) i H¨¨rcules (1997); rondalles, en les quals els animals protagonitzen les hist¨°ries gaireb¨¦ sempre amb un to moralitzador, com les popular¨ªssimes de La llebre i la tortuga (1935), El sastre valent (1938), El millor de Donald (1938). Tot seguit venen els t¨ªtols inspirats en llegendes, com El flautista d'Hamel¨ªn (1933), Merl¨ª l'encantador (1963) i Robin Hood (1973); un espai dedicat als Tall Tales, els contes nord-americans, amb produccions m¨¦s desconegudes per als espectadors espanyols, com La leyenda de Juanito Manzanas, un relat que va fer que els Estats Units acabessin ple de pomeres. En l'¨²ltim ¨¤mbit, l'espectador entra en una mena de castell estilitzat, en el qual es poden veure alguns dels contes de fades protagonitzats per pr¨ªnceps, sirenes, trols i bruixes malvades, els top de la casa. Aqu¨ª tenim els dibuixos de Blancaneu i els set nans (1937), La bella dorment (1959), La sirenita (1989) i Frozen (2013).

Els dibuixos, presentats com a obres d'art, fins i tot en marcs daurats i barrocs, formen part, segons explica la comiss¨¤ria, de l'enorme fons de 100 milions de dibuixos conservats per la biblioteca de la companyia. A trav¨¦s d'esbossos com els de Blancaneu ¨¦s possible veure els esbossos descartats i els intents de crear un personatge. El 1937 es va proposar que la protagonista d'aquesta hist¨°ria tingu¨¦s els cabells rossos, la mirada seductora d'una Betty Boop, o els cabells llargs. ¡°Es tractava de crear el personatge adequat¡±, comenta McCormick davant de quatre dibuixos. Tamb¨¦ Mickey Mouse, el personatge pel qual Walt Disney sentia una gran estima perqu¨¨ ¡°tot va comen?ar amb un ratol¨ª¡±, segons va assegurar, es mostra en un ¡°full de personatge¡± amb diverses posicions perqu¨¨ l'equip gr¨¤fic el dibuix¨¦s de manera uniforme. ¡°L'exposici¨® mostra la tasca comunit¨¤ria i de conjunt de tot un equip¡±. Tamb¨¦ apareix Ariel, la Sirenita, amb una cabellera p¨¨l-roja que es va acabar descartant o una malvada madrastra de Blancaneu, que tenia un sanguinari color vermell interior al vestit, que finalment es va canviar pel morat.

Del poder de les obres de Disney en ret compte una carta que tamb¨¦ s'exposa, que li va enviar Eleanor Roosvelt, la dona del president dels Estats Units, al creador demanant-li que port¨¦s a la gran pantalla, pel seu car¨¤cter edificant, el conte de Stamble Peter, ¡°per¨° el personatge no li va agradar al creador i el projecte no va tirar endavant¡±, conclou la comiss¨¤ria.

La mostra es podr¨¤ veure m¨¦s tard als CaixaForum de Madrid, Saragossa i Palma.