Un president d¡¯ERC?

La legislatura catalana ja est¨¤ sent rara d¡¯entrada, per¨° el ple d'avui estava destinat a ser la mare de totes les rareses: segona sessi¨® d'investidura d'un candidat al qual el Suprem Jutge del Tribunal Suprem acaba de ficar a la pres¨®. Sense presidenciable, i amb l'emoci¨® a flor de pell per tot el que va passar divendres, no estava clar de qu¨¨ podia servir la sessi¨®. Per¨° el president del Parlament va improvisar un ple-sinopsi, perqu¨¨ cada grup s'esplai¨¦s. Sense r¨¨pliques ni contrar¨¨pliques i, el que ¨¦s m¨¦s complicat, gaireb¨¦ sense opcions al fet que Carlos Carrizosa pogu¨¦s ficar-hi cullerada (dic ¡°gaireb¨¦¡±, perqu¨¨ en realitat s¨ª que va aixecar la m¨¤ per fer una queixa o alguna cosa a l'inici de la sessi¨®. A Carrizosa li queda nom¨¦s un repte: interrompre la sessi¨® abans que el president comenci a parlar. Pot aconseguir-ho).

Amb aquest format, aquest contingut, i aquest context, tot apuntava a atrinxerament. I, en efecte, In¨¦s Arrimadas va sortir amb el fuet contra el proc¨¦s i la crisi de la conviv¨¨ncia, amb algun toc d'emotivitat (i la sensaci¨® que li sobraven cinc minuts, que va omplir com va poder, o sigui, repetint). Sergi Sabri¨¤, d¡¯ERC, va acumular greuges contra l¡¯Estat i ¨¨pica. I bastant toc d'emotivitat. Com que els quatre diputats del PP no havien pensat a anar-hi, quan Sabri¨¤ volia mirar als ulls de l'enemic nom¨¦s li quedava la bancada de Ciutadans, encara que aquest partit, de moment, no controli cap aparell de l¡¯Estat. Els altres grups independentistes van insistir en el mateix, cadascun amb el seu estil: to literari de Quim Torra (JuntsxCat) i puny al?at de Nat¨¤lia S¨¢nchez (CUP). Va haver-hi aplaudiments per als familiars dels presos, presents a l'hemicicle, i crits per la llibertat dels detinguts (en nom¨¦s sis mesos, s'ha passat del ¡°Votarem!¡± a ¡°Llibertat presos pol¨ªtics¡±, una prova dolorosa dels passos enrere que s'han fet).

I llavors va sortir Iceta i va proposar dialogar entre discrepants. I per mostrar bona voluntat, va oferir als indepes una cr¨ªtica a la decisi¨® ¡°desproporcionada¡± de Llarena. I Xavier Dom¨¨nech (En Com¨²) va insistir a ampliar les majories, ¡°del PSC a la CUP, com a m¨ªnim¡±. A Dom¨¨nech el van aplaudir a ERC i a la CUP, i jo vaig aixecar una cella: quants mesos feia que uns aplaudiments no trencaven la din¨¤mica de blocs?

Mentre les xarxes criticaven el PSC per no haver aplaudit les fam¨ªlies dels presos, als passadissos, dirigents independentistes molt importants admetien que la proposta d¡¯Iceta havia estat ¡°valenta¡±. Hi ha un clam sord: o el di¨¤leg es fa carn i viu entre nosaltres, o l'apocalipsi arriba en un tres i no res. Unes noves eleccions s¨®n un salt al buit m¨¦s perill¨®s que el de Thelma i Louise. ERC es planteja la geometria variable, ¨¦s a dir, un acord de govern i pactes ocasionals amb altres grups, fins i tot, oh heretgia, amb el PSC. B¨¦, ho va escriure Joan Tard¨¤ i el van crucificar al Calvari: en angl¨¨s, Twitter. A la CUP tamb¨¦ han sonat b¨¦ les ofertes, encara que segons amb qui parles apunta m¨¦s cap als avantatges o cap a les dificultats. El que, si fa no fa, ¨¦s la CUP.

Pot haver-hi, doncs, un president abans del deadline? ?s possible, encara que, si en l'acord hi ha d'entrar els Comuns, no podr¨¤ ser de JuntsxCat. I als passadissos del Parlament, comen?a a sentir-se que la soluci¨® passa per un nom d¡¯ERC.