Els centres comercials es reinventen per fer front al comer? electr¨°nic

Les fotos estan donant la volta al m¨®n. Els centres comercials dels Estats Units, durant anys un s¨ªmbol de la cultura del consumisme, estan sent abandonats, a la merc¨¨ de les inclem¨¨ncies del temps. La causa ¨¦s l'auge del comer? electr¨°nic, que en aquest pa¨ªs ja representa el 15% de les vendes minoristes. A Catalunya, no obstant aix¨° la situaci¨® dista de ser la mateixa: encara que han disminu?t les vendes en grans superf¨ªcies un 4,7% interanual al gener, la inversi¨® immobili¨¤ria en els centres comercials s'ha reactivat despr¨¦s de la crisi, i les empreses redoblen els esfor?os en innovaci¨® per fer front al comer? en l¨ªnia.

Durant la Setmana del Comer? que s'ha celebrat aquests dies a Barcelona, en la qual s'ha discutit sobre el futur d'aquestes instal¡¤lacions, els representants del sector descarten que a curt i mig termini s'abandonin els centres comercials: el comer? electr¨°nic nom¨¦s representa a Espanya el 4% de les vendes, encara que creix a bon ritme cada any, i la implantaci¨® al territori dels centres no ¨¦s tan invasiva com als Estats Units. Aix¨° fa que, de moment, els clients continu?n omplint els centres encara que les vendes de les botigues s'alenteixin, m¨¦s atrets per l'oferta d'oci i restauraci¨® que pels productes de moda que poden adquirir m¨¦s f¨¤cilment per Internet.

A Catalunya hi ha 48 centres comercials per a una poblaci¨® de m¨¦s de set milions de persones. ?s, segons la Generalitat, una proporci¨® adequada i ajustada al territori, i que respon a la demanda dels clients potencials. A la Comunitat de Madrid, per exemple, hi ha gaireb¨¦ el doble de centres comercials per a una poblaci¨® menor que la catalana, de 6,4 milions de persones. ¡°El nostre territori ha abusat molt poc dels centres comercials, i per aix¨° podem dir que no sembla que hi hagi una situaci¨® d'aband¨® d'aquestes instal¡¤lacions a curt termini¡±, afirma Montserrat Vilalta, directora general de Comer? de la Generalitat.

Aquest ajust de l'oferta a la demanda en el nombre de centres comercials assegura un cert recorregut per al sector malgrat que en altres pa?sos, com els Estats Units i M¨¨xic, moltes instal¡¤lacions ja estan en situaci¨® d'aband¨®. No obstant aix¨°, la tend¨¨ncia a Catalunya ja apunta a un declivi dels centres comercials si no es reinventen: les botigues no veuen rendibilitat en un centre comercial i aposten pel comer? electr¨°nic i per mantenir poques botigues per¨° m¨¦s grans i amb m¨¦s activitats. En aquestes flagship stores, que han colonitzat els grans locals del centre de Barcelona, el prioritari no ¨¦s tenir tota la col¡¤lecci¨® de productes sin¨® incloure noves tecnologies, servei de bar i activitats per crear ¡°una experi¨¨ncia de compra¡±, com l¡¯anomena Gonzalo Senra, director de l¡¯?rea de Retail de la consultora immobili¨¤ria CBRE a Espanya.

Aquesta empresa gestiona prop de 40 centres comercials a Espanya i Portugal, entre ells Diagonal Mar, Triangle, Heron City i Barnasud a Barcelona, i Parc Central a Tarragona. ¡°La situaci¨® no ser¨¤ mai la dels Estats Units, per¨° a Espanya tamb¨¦ est¨¤ passant alguna cosa semblant, encara que la quota de mercat del comer? electr¨°nic ¨¦s encara relativament baixa¡±, explica Senra, qui assegura que les vendes, especialment en el segment de la moda, estan creixent a Espanya menys del que haurien de fer-ho en relaci¨® a com creix el PIB. ¡°Les botigues de moda estan apostant pel comer? electr¨°nic i pel clic and collect, que encara ens va b¨¦ als centres comercials perqu¨¨ necessiten un lloc per deixar el producte¡±, afegeix l'expert en Retail. La soluci¨®, segons ell, ¨¦s invertir per reinventar el concepte tradicional de centre comercial tancat a les ciutats i dedicat al consumisme: canviar la balan?a i fer que pesi m¨¦s l'oci i la gastronomia que no les compres.

Les empreses que gestionen aquestes instal¡¤lacions ho saben i ja han comen?at a invertir-hi. De fet, el sector dels centres comercials pot estar perdent vendes, per¨° creix en inversi¨®. El 2017, la inversi¨® en compravenda d'aquestes instal¡¤lacions a Espanya va arribar als 2.700 milions d'euros, i es van inaugurar cinc centres nous. Diagonal Mar t¨¦ en marxa una remodelaci¨® que costar¨¤ 32 milions d'euros i que se centrar¨¤ a repensar els espais perqu¨¨, entre altres coses, entri m¨¦s llum natural i cre? una sensaci¨® d'ambient agradable. El centre comercial de la pla?a de les Gl¨°ries, propietat de l'empresa Unibail-Rodamco i pioner en el seu moment, tamb¨¦ ha passat per un llarg proc¨¦s de transformaci¨®, en aquest cas radical. De ser un espai tancat de portes endins, s'ha convertit en un lloc integrat en la trama urbana com ¨¦s el centre comercial Illa Diagonal, amb dos carrers que creuen el centre i amb menys botigues per¨° m¨¦s grans. L'operaci¨® ha costat 140 milions d'euros.

¡°?s cert que les grans superf¨ªcies han parat per reflexionar, i que hi ha una certa racionalitzaci¨® de les vendes. Aix¨° tamb¨¦ s'explica per un canvi d'h¨¤bits: la gent t¨¦ m¨¦s en compte la sostenibilitat, i en lloc de despla?ar-se al centre comercial prefereix el comer? de proximitat¡±, resumeix la directora general de Comer? de la Generalitat. Aix¨ª, mentre els centres que es troben a les ciutats tenen marge per reinventar-se, el problema el tenen les grans superf¨ªcies que estan als afores. ¡°La batalla per la superviv¨¨ncia ser¨¤ complicada si no s¨®n centres grans amb tanta oferta com per conv¨¨ncer els clients: cal apostar per l'oci, pels espais per a la inf¨¤ncia, per la gastronomia¡­¡±, recomana Senra.