La tuberculosi s¡¯estabilitza a Barcelona despr¨¦s d¡¯anys de caiguda

La tuberculosi es resisteix a desapar¨¨ixer a Barcelona, tot i que mant¨¦ la seva tend¨¨ncia a la baixa. La malaltia infecciosa fa alguns anys que est¨¤ estancada amb una taxa per sota dels 17 casos per 100.000 habitants a la capital catalana. El 2017 es va tancar amb 267 diagn¨°stics, m¨¦s que el 2016 (260), per¨° menys que el 2015 (280), un ball de xifres no significatiu a efectes epidemiol¨°gics. Els experts atribueixen aquest setge a la tuberculosi al Programa de prevenci¨® i control de la tuberculosi que va desplegar Barcelona ara fa 30 anys, per¨° assenyalen que l¡¯estabilitzaci¨® dels ¨²ltims anys es deu a la complexitat social dels casos. El control i la vigil¨¤ncia intensiva han redu?t les taxes de tuberculosis un 75% des dels anys noranta.

La tuberculosi ¨¦s la malaltia infecciosa que ha causat m¨¦s morts al m¨®n, per damunt fins i tot de la sida. Tot i que segueix sent un marcador de desigualtats socials ¡ªes coneix com una malaltia ¡°de pobres¡± perqu¨¨ afecta especialment col¡¤lectius vulnerables en risc de pobresa¡ª, els pa?sos m¨¦s desenvolupats tampoc se¡¯n lliuren. A Barcelona, els immigrants en exclusi¨® social i les persones sense llar continuen sent les principals v¨ªctimes de la malaltia. ¡°El nombre de casos segueix sent molt important, per¨° en els ¨²ltims anys estava disminuint i ara s¡¯ha estabilitzat. El perfil m¨¦s afectat no ha variat: gent m¨¦s vulnerable des del punt de vista social, amb indig¨¨ncia, addicci¨® a drogues, alcoholisme¡­¡±, assenyala el doctor Joan Pau Millet, director m¨¨dic de Serveis Cl¨ªnics, un centre de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica especialitzat en el tractament de la tuberculosi en persones en risc d¡¯exclusi¨®.

L¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB) va desplegar fa tres d¨¨cades un model d¡¯abordatge que ha aconseguit reduir-ne la incid¨¨ncia, per¨° encara ¨¦s lluny de les xifres que marca l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) per entrar en fase de preeliminaci¨® ¡ªmenys de 10 casos per 100.000 habitants¡ª. Queden comptes pendents: atenci¨® intensiva als grups de risc, programes de cribratge i diagn¨°stic preco?.

Els experts admeten que aquesta ¡°estabilitzaci¨®¡± en els casos, que ha redu?t el nivell de desacceleraci¨® dels ¨²ltims anys, es deu a la seva complexitat. ¡°El programa de control de la tuberculosi est¨¤ funcionant molt b¨¦ i per aix¨° el nombre de casos est¨¤ disminuint, per¨° aquesta disminuci¨® s¡¯ha estabilitzat perqu¨¨ hi ha una gran necessitat i perqu¨¨ tenim persones que venen de pa?sos amb una alta c¨¤rrega de tuberculosi i poden desenvolupar-la aqu¨ª¡±, apunta Millet. Jes¨²s Ospina, metge de la unitat de Tuberculosi de l¡¯ASPB, hi coincideix: ¡°Hi ha m¨¦s complexitat social per la situaci¨® en la qual viuen, la seva hist¨°ria personal. Hi ha molt d¡¯estigma, tenen por i aix¨° dificulta, per exemple, l¡¯estudi dels contactes [una de les estrat¨¨gies de l¡¯ASPB per detectar infeccions preco?ment a l¡¯entorn d¡¯un pacient]¡±.

Els epidemi¨°legs tamb¨¦ posen l¡¯accent en la reducci¨® del retard diagn¨°stic que, a Catalunya, estava al voltant dels 52 dies el 2016 ¡ªa la ciutat de Barcelona aquest retard era menor¡ª. ¡°Aquesta desacceleraci¨® podria ser a causa de la crisi i la precarietat, per¨° les estructures de control estan funcionant. Tamb¨¦ pot estar relacionat amb el canvi de flux migratori. Cal mantenir la gu¨¤rdia respecte a la sospita de casos. Cal agafar el bistur¨ª i afinar quin perfil est¨¤ patint m¨¦s la malaltia per bolcar-hi els recursos econ¨°mics i sanitaris¡±, afegeix Millet.

Agents comunitaris

Un paper fonamental per pal¡¤liar el retard en el diagn¨°stic i atendre els casos vulnerables ¨¦s el dels agents comunitaris de salut, una eina m¨¦s del programa de control de la tuberculosi de l¡¯ASPB. Sayid Abdelkarim, natural del Sudan, fa una d¨¨cada que ¨¦s entre els agents comunitaris de l¡¯ASPB, una figura que transcendeix les funcions d¡¯un simple traductor.

¡°Fem acompanyament i seguiment, els expliquem qu¨¨ ¨¦s la tuberculosi, que t¨¦ cura¡­¡±, matisa ell mateix. ¡°?s una figura fonamental per pal¡¤liar no nom¨¦s els problemes de comunicaci¨®, sin¨® per aproximar el pacient a la malaltia i al sistema i per trencar barreres¡±, afegeix Millet.