La tria d¡¯un poeta inclassificable

L<CS8.7>a producci¨® po¨¨tica de Feliu Formosa (Sabadell, 1934) va comen?ar relativament tard, als 38 anys, amb Albes breus a les mans ¡ªabans hi havia hagut les versions d¡¯A la paret escrit en guix. Poesia alemanya de combat (amb Artur Quintana, 1966)¡ª i culmina el 2004 amb Darrere el vidre (Poesia 1972-2002), que recull un total d¡¯onze llibres. Despr¨¦s d¡¯aquest collected poems, apareix ara un selected poems elaborat pel mateix autor. En aquests casos, a difer¨¨ncia de les antologies fetes per altri, que responen al gust de l¡¯ant¨°leg o al seu inter¨¨s per demostrar una tesi, el resultat t¨¦ un valor afegit perqu¨¨, sense tractar-se de cap llibre nou, la tria pot donar pistes sobre els aspectes que el poeta considera m¨¦s importants de la seva obra o que creu que estan m¨¦s destinats a perdurar. De la tria ha estat sorprenentment excl¨°s el llibre Immediacions (2000) ¡ªun conjunt de 250 poemes cada un d¡¯un sol vers, alexandr¨ª o decas¨ªl¡¤lab; de fet, un intent de fer haikus amb m¨¨trica tradicional¡ª i s¡¯hi ha afegit el breu Centre de brevetat (2006), posterior a Darrere el vidre. Aproximadament una tercera part de la poesia publicada per Formosa ha estat recollida a Papallona de l¡¯ombra.

Dedicat professionalment a la traducci¨® i al teatre, com a poeta ha seguit una traject¨°ria peculiar i paradoxal. Pel que fa a la recepci¨® obtinguda, Enric S¨°ria ha dit que se l¡¯ha vist sempre com ¡°un perif¨¨ric de luxe, sense negar-li el valor per¨° sense atendre¡¯l gaire¡±. No ¨¦s un dest¨ª tan dolent; al capdavall, poder escriure mogut nom¨¦s per impulsos ¨ªntims o nascuts de la pr¨°pia obra, sense fer cas del que els altres esperen que facis, ¨¦s gaireb¨¦ un ideal. Per¨° ni de bon tros ¨¦s un escriptor a?llat ni immune a les influ¨¨ncies; ¨¦s nom¨¦s que no deixa que l¡¯apartin d¡¯una missi¨® que, com en tota la poesia des de fa un segle i mig, ¨¦s solit¨¤ria. En els seus inicis, Agust¨ª Bartra el va encoratjar, per¨° no n¡¯adopta la dimensi¨® ¨¨pica ni el to altisonant. Malgrat el seu comprom¨ªs militant, prescindeix de l¡¯anomenat art social i aviat passa ¡ªles paraules s¨®n seves¡ª ¡°d¡¯una etapa estrictament cr¨ªtica i pretesament pol¨ªtica, a una etapa declaradament est¨¨tica que em permet¨¦s recuperar-ho tot, ¨¦s a dir saber qui era jo¡±. Aix¨ª, cada llibre esdev¨¦ un experiment; i dins de cada llibre, sovint tamb¨¦ cada poema, encara que comparteixi caracter¨ªstiques amb els que l¡¯envolten, ¨¦s un m¨®n ¨²nic. Les modalitats formals que utilitza s¨®n molt variades, i el resultat en cada cas queda perfectament travat i arrodonit, de tal manera que ¨¦s de suposar que al darrere hi ha hagut molts esborranys. Ha practicat els poemes en vers blanc, formalment impecables, com a Can?oner, un dels grans llibres d¡¯amor de la literatura catalana; els poemes en prosa, com a Raval ¡ªque enllacen amb la prosa dels seus dietaris, no prou valorats i encara en part in¨¨dits; la combinaci¨® de vers i prosa, com a Per Puck, un dels seus llibres m¨¦s complexos, on explora la densitat filos¨°fica que pot contenir una obra teatral a partir de passatges concrets.

L¡¯observaci¨® de la realitat i una cont¨ªnua capacitat d¡¯interrogaci¨® s¨®n constants. Sovintegen refer¨¨ncies al teatre, a la pintura i a la m¨²sica, a m¨¦s de les liter¨¤ries, sense que per aix¨° el llenguatge deixi de ser sempre planer, gaireb¨¦ col¡¤loquial ¡ªavui dia, que en els recitals de poesia s¡¯hi poden sentir tantes coses inintel¡¤ligibles, qualsevol dels seus poemes ¨¦s perfectament apte per a la recitaci¨® en escenaris. En definitiva, Formosa ¨¦s un dels grans poetes de la nostra ¨¨poca, i el fet que sigui inclassificable no ¨¦s tant dem¨¨rit del lector com una prova de la seva grandesa. Aquesta autoantologia hauria de servir per redescobrir-lo sencer.