El mercuri del peix espasa enfronta Roma i Madrid

La pres¨¨ncia de mercuri en els grans depredadors del mar ¡ªsobretot a l¡¯emperador i el peix espasa, per¨° tamb¨¦ a taurons com la tintorera i el marraix¡ª ha obert una baralla comercial i de salut p¨²blica entre Espanya i It¨¤lia. El pa¨ªs transalp¨ª va retirar del mercat i va destruir l¡¯any passat 50 lots d¡¯origen espanyol ¡ªgaireb¨¦ un per setmana¡ª d¡¯aquestes esp¨¨cies en detectar-hi nivells de mercuri superiors al m¨¤xim legal fixat per la Uni¨® Europea (UE), d¡¯un mil¡¤ligram per quilo. Un informe del Govern espanyol, no obstant aix¨°, q¨¹estiona les an¨¤lisis fetes per les autoritats italianes i considera que estan causant p¨¨rdues milion¨¤ries injustificades als productors nacionals.

El litigi mant¨¦ en suspens un sector que mou m¨¦s de 500 milions d¡¯euros l¡¯any nom¨¦s amb aquestes esp¨¨cies, de les quals depenen un centenar de vaixells i m¨¦s de 2.000 llocs de treball. ¡°Estan destruint enviaments de diverses tones que valen desenes de milers d¡¯euros de forma incomprensible¡±, es queixa Emilio Mart¨ªnez, de l¡¯empresa gallega Espaderos del Atl¨¢ntico. ¡°Nosaltres sotmetem cada lot a estrictes an¨¤lisis que donen resultats molt per sota del l¨ªmit i que despr¨¦s a It¨¤lia els superen. Hi ha alguna cosa que no encaixa¡±, afegeix.

Segons dades del Ministeri d¡¯Agricultura i Pesca, la flota espanyola ¨¦s amb gran difer¨¨ncia la major productora mundial d¡¯emperador i peix espasa, noms que s¡¯utilitzen indistintament per a esp¨¨cies molt semblants. It¨¤lia, al seu torn, n¡¯¨¦s el principal consumidor i cada any importa d¡¯Espanya unes 15.000 tones, valorades en m¨¦s de 120 milions.

Les dades del sistema d¡¯alertes r¨¤pides en seguretat aliment¨¤ria de la Uni¨® Europea (RASFF, en les seves sigles en angl¨¨s) il¡¤lustren la magnitud del litigi. Si tot el comer? de peix entre els 28 estats membres va motivar l¡¯¨²ltima d¨¨cada 459 alertes per la pres¨¨ncia de mercuri, nom¨¦s les llan?ades a It¨¤lia per peix espasa i taur¨® espanyols representen dues terceres parts del total (295). L¡¯alerta ¨¦s la notificaci¨® m¨¦s greu sobre una incid¨¨ncia aliment¨¤ria que preveu la UE i exigeix la retirada i la destrucci¨® del producte en considerar-se que comporta un risc per a la poblaci¨®.

Les reiterades alertes italianes han catapultat Espanya l¡¯¨²ltima d¨¨cada fins als primers llocs de la injuriada llista dels 10 pa?sos del m¨®n les exportacions aliment¨¤ries dels quals generen m¨¦s avisos a la xarxa europea de seguretat aliment¨¤ria. Aquest fet va provocar que el Govern espanyol mogu¨¦s fitxa el 2015 a causa de ¡°les grans repercussions econ¨°miques i comercials¡± del cas, segons consta en un informe rem¨¨s a la Comissi¨® Europea.

L¡¯estudi, fet per l¡¯Ag¨¨ncia Espanyola de Consum, Seguretat Aliment¨¤ria i Nutrici¨® va analitzar amb detall 35 casos en els quals It¨¤lia havia notificat la pres¨¨ncia excessiva de mercuri. L¡¯objectiu era aclarir, entre altres q¨¹estions, fets aparentment inexplicables com els 24 lots que en origen havien donat resultats negatius i que en arribar a It¨¤lia van fer saltar les alarmes.

L¡¯ag¨¨ncia espanyola, que ha declinat oferir m¨¦s informaci¨® sobre la seva tasca, va posar el focus, segons totes les fonts consultades, en l¡¯origen de la controv¨¨rsia: la forma en la qual es prenen les mostres per realitzar les an¨¤lisis. ¡°El mercuri s¡¯acumula al llarg de la vida dels grans peixos en els teixits grassos¡±, explica Vict¨°ria Castell, cap de servei a l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Seguretat Aliment¨¤ria. Per aix¨°, Juana Parada, directora de l¡¯associaci¨® de productors Organitzaci¨®n de Palangreros Guardeses, lamenta que ¡°si d¡¯un lot nom¨¦s s¡¯analitzen els exemplars m¨¦s grans, i per tant, de m¨¦s edat, o la mostra s¡¯agafa de la part m¨¦s grassa del peix, els resultats de mercuri sortiran m¨¦s alts¡±. ¡°Aix¨° pot provocar la destrucci¨® de tot un lot per unes mostres mal preses¡±, afegeix.

Per evitar aquests problemes, la normativa europea detalla exhaustivament al reglament 333/2007 com han de prendre i analitzar les mostres, de manera que els resultats siguin el m¨¦s ponderats possible. I ¨¦s aqu¨ª on Espanya q¨¹estiona les an¨¤lisis italianes, fins al punt de sostenir a l¡¯informe que ¡°en el 95% de les notificacions investigades¡± no quedava acreditat que s¡¯haguessin complert ¡°els procediments de mostreig¡± establerts.

EL PA?S ha provat d¡¯obtenir, sense ¨¨xit, la versi¨® del Ministeri de Sanitat itali¨¤ sobre les conclusions de l¡¯informe espanyol. La resposta que van oferir a la Comissi¨® Europea el 2015 era negar que les seves an¨¤lisis incomplissin els ¡°requisits del reglament 333/2007¡±. En qualsevol cas, les gestions del Govern espanyol no semblen haver fet cap efecte. Des de l¡¯elaboraci¨® de l¡¯informe, les alertes s¡¯han seguit repetint fins a aconseguir l¡¯any passat, amb 50, el seu nivell m¨¦s alt en una d¨¨cada.

La primera flota del m¨®n en captures

Producci¨®. Espanya pesca gaireb¨¦ una quarta part de la producci¨® mundial de peix espasa, d¡¯unes 120.000 tones l¡¯any.

Consum. Els pa?sos del Mediterrani en s¨®n els principals consumidors. El mercat espanyol absorbeix unes 24.000 tones l¡¯any.

Exportacions. Malgrat les seves importants captures, Espanya importa fins a 13.000 tones anuals per cobrir el seu mercat intern i atendre els seus clients exteriors.