El sobiranisme torna a ordir un relat jur¨ªdic propi

La just¨ªcia ha estat el principal dic de contenci¨® de l¡¯independentisme. Els jutges han prohibit les dues consultes organitzades pel Govern catal¨¤ en quasi tres anys (el 9-N i l¡¯1-O) i han perseguit els seus promotors per la via penal. Conscient que el m¨®n judicial ¨¦s la seva baula m¨¦s feble, el sobiranisme ha tractat d¡¯ordir la seva pr¨°pia estructura jur¨ªdica. A l¡¯atzar del proc¨¦s, li han sorgit mitja dotzena d¡¯entitats de segon rang que, amb diferents objectius i perfils (n¡¯hi ha d¡¯advocats, d¡¯acad¨¨mics i de magistrats) intenten construir un relat alternatiu a favor del dret a decidir i promouen accions contra l¡¯empresonament dels l¨ªders pol¨ªtics catalans.

Catalunya no ¨¦s terra de jutges. A l¡¯¨²ltima promoci¨®, dels 66 opositors nom¨¦s cinc (el 7%) s¨®n catalans. Tampoc ¨¦s terra de fiscals, procuradors o notaris. I tot i que es fa dif¨ªcil de trobar-ne les causes, Sergi Bl¨¢zquez en t¨¦ clar el diagn¨°stic: ¡°Sempre hem tingut dificultats perqu¨¨ tot est¨¤ controlat des de Madrid, s¨®n fam¨ªlies hist¨°riques. I quan apareixen jutges que obren la boca, com Santi Vidal o els 33 del dret a decidir, els anihilen¡±, opina el portaveu de Drets, una entitat que va n¨¦ixer poc abans de la consulta del 9 de novembre del 2014 per interposar den¨²ncies per ¡°catalanof¨°bia¡± i que ha acabat defensant independentistes per incitaci¨® a l¡¯odi, com el c¨°mic Toni Alb¨¤.

El febrer del 2014, 33 jutges i magistrats catalans van afirmar en un manifest que ¡°Catalunya ¨¦s una naci¨®¡± i que l¡¯anomenat ¡°dret a decidir¡± cap a la Constituci¨® si aquesta s¡¯interpreta ¡°des d¡¯una perspectiva din¨¤mica i viva¡±. La Policia els va investigar. Un d¡¯aquests jutges era Santiago Vidal, figura clau en els intents per dissenyar una judicatura pr¨°pia en una hipot¨¨tica Catalunya independent.

Vidal exercia llavors com a magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona, per b¨¦ que les seves il¡¤lusions estaven posades en la independ¨¨ncia. En les seves estones lliures, va redactar un esborrany de Constituci¨® catalana, la qual cosa li va costar tres anys de suspensi¨®. En aquell moment, els partits se¡¯l van rifar perqu¨¨ els jutges independentistes escassegen. El Govern d¡¯Artur Mas el va fitxar com a assessor de Just¨ªcia, c¨¤rrec que Vidal va aprofitar per entrevistar advocats sensibles a la causa i prometre¡¯ls un futur com a jutges. L¡¯esc¨¤ndol el va obligar a sortir: va apar¨¨ixer a ERC, i va ser triat senador. Per¨° tamb¨¦ va haver de dimitir despr¨¦s que EL PA?S revel¨¦s el contingut d¡¯unes converses en qu¨¨ va confessar suposades il¡¤legalitats del Govern catal¨¤ a compte del proc¨¦s. Va afirmar, per exemple, que havia estudiat la ideologia de la plantilla dels jutges a Catalunya ¡ªm¨¦s de 800¡ª i que sabia quins serien fidels (uns 300) a la Rep¨²blica. ¡°Sabem perfectament quins es quedaran i quins se n¡¯aniran¡±.

L'entitat ?gora Judicial, formada per jutges, rebutja que la pres¨® preventiva es basi en que els investigats puguin tenir o no una determinada ideologia

El calador de jutges afins el va buscar Vidal entre els magistrats interins i substituts, aquells que no disposen de pla?a pr¨°pia i estan en una situaci¨® m¨¦s prec¨¤ria. Els reuneix l¡¯Associaci¨® de la Judicatura Eventual Catalana (AJUDICAT), una entitat ¡°d¡¯¨¤mbit estrictament catal¨¤¡± afavorida per Vidal. En l¡¯acte de presentaci¨®, els va animar a ¡°posar el seu granet de sorra perqu¨¨ aix¨° acabi de la millor manera¡± ¡ªera una al¡¤lusi¨® a la consulta del 9-N¡ª i els va comminar a ¡°lluitar no nom¨¦s pels drets professionals, sin¨® perqu¨¨ aquest pa¨ªs tiri endavant¡±. ¡°Donem suport obertament a la constituci¨® d¡¯un poder judicial catal¨¤ i una judicatura catalana¡±, va agregar el president d¡¯AJUDICAT, Fruit¨®s Richarte.

Una part dels jutges que van signar el manifest dels 33 ara estan integrats a ?gora Judicial, una associaci¨® nascuda el gener passat. Una vintena de magistrats havien abandonat Juezas y Jueces para la Democracia en entendre que havia mantingut un posicionament tebi sobre la repressi¨® policial del refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre; l¡¯escissi¨® va ser un s¨ªmptoma de la creixent tensi¨® provocada pel proc¨¦s. El seu portaveu, Francesc Xavier Gonz¨¢lez de Rivera, subratlla que l¡¯entitat ¡°no es pot pronunciar sobre el dret a decidir¡±, per¨° s¨ª que ho pot fer sobre ¡°decisions judicials¡±. Com l¡¯empresonament dels pol¨ªtics catalans. ?gora Judicial ¡ªa la qual pertanyen, entre d¡¯altres, Maria Josep Feliu, que va ser secret¨¤ria de relacions amb l¡¯Administraci¨® de la Generalitat tamb¨¦ sota el Govern Mas¡ª sost¨¦ que la pres¨® preventiva ¡°no es pot basar en el simple fet que els investigats tinguin o no una determinada ideologia o la intenci¨® de desenvolupar una activitat pol¨ªtica¡±, en al¡¤lusi¨® a les interlocut¨°ries del jutge Pablo Llarena que mantenen a la pres¨® Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis.

En la mateixa ona que ?gora se situa el Col¡¤lectiu Praga, que no est¨¤ format per jutges sin¨® per juristes: professors i catedr¨¤tics, alguns de Dret Constitucional. L¡¯objectiu declarat de la plataforma ¨¦s donar ¡°arguments jur¨ªdics fonamentats¡± sobre el ¡°dret a decidir de la naci¨® catalana¡±. Per exercir-lo, sostenen que no cal cap reforma legal. L¡¯entitat va animar els ciutadans, pocs dies abans de l¡¯1-O, a mantenir-se ¡°ferms¡±, i va assegurar que el resultat de la consulta seria ¡°leg¨ªtim¡± amb una alta participaci¨®. Despr¨¦s del refer¨¨ndum, ha criticat les ¡°violacions de drets humans¡± en un manifest de 650 juristes que ha portat a la ONU i al Consell d¡¯Europa. El col¡¤lectiu tamb¨¦ ha demanat l¡¯¡°alliberament immediat¡± dels ¡°presos pol¨ªtics¡±. La seva coordinadora ¨¦s Merc¨¨ Barcel¨®, catedr¨¤tica de Constitucional a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona: ¡°Tenim gent de dretes i d¡¯esquerres, independentistes i no independentistes, per¨° creiem en els drets de la ciutadania. La unitat d¡¯Espanya no pot servir per vulnerar aquests drets¡±, opina Barcel¨®, que afegeix que el poder judicial ¡°¨¦s l¡¯¨²nic que no s¡¯ha descentralitzat¡± i que ¡°l¡¯Estat queda molt lluny a Catalunya¡±.

Els advocats s¨®n la cara m¨¦s visible d¡¯aquest magma jur¨ªdic proper al sobiranisme. ¡°Ells s¨®n m¨¦s te¨°rics, per¨° nosaltres som m¨¦s del camp de batalla¡±, rebla Bl¨¢zquez. Drets no ¨¦s l¡¯¨²nic actor. De fet, hi ha una estreta col¡¤laboraci¨® entre algunes d¡¯aquestes entitats. Com Advocat¡¯s, una coordinadora que ha promogut diverses accions al carrer: tres dies abans de l¡¯1-O, van exigir ¡°respecte a l¡¯autodeterminaci¨®¡± de Catalunya davant de la seu del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya; al novembre, van tornar a sortir amb les togues per demanar l¡¯alliberament dels pol¨ªtics empresonats. Els col¡¤legis professionals amb m¨¦s pres¨¨ncia s¨®n els de Girona, Vic, Matar¨®, Reus, Manresa o Figueres. Entre altres coses, han defensat que Carles Puigdemont podia ser investit president a dist¨¤ncia. Molts d¡¯aquests lletrats van formar part, durant la jornada del refer¨¨ndum, d¡¯un ¡°equip jur¨ªdic¡± coordinat per Drets per assessorar ciutadans i empreses i recordar-los que votar ¡°no ¨¦s cap delicte¡±. ¡°Prev¨¨iem que l¡¯1-O hi hauria una actuaci¨® de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil i que hi hauria detencions¡±, recorda Bl¨¢zquez.

La necessitat d¡¯acaronar l¡¯¨¤mbit judicial va portar l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de les Diades multitudin¨¤ries dels ¨²ltims anys, a comptar amb una sectorial pr¨°pia d¡¯aquest ¨¤mbit: Juristes per la Independ¨¨ncia (JurCAT), que integra ¡°advocats, llicenciats que treballen a l¡¯Administraci¨®, professors d¡¯universitat, procuradors i algun notari¡±, explica Josep Faiges, fins fa poc coordinador de la sectorial, que constata la necessitat, per a l¡¯independentisme, de ¡°ser forts des del punt de vista del dret¡±.

L¡¯obsessi¨® independentista per disposar d¡¯un corpus te¨°ric i, sobretot, d¡¯una armadura judicial pr¨°pia va tenir el seu trasllat a l¡¯¨¤mbit institucional ja en plena posta en marxa de les lleis de desconnexi¨® l¡¯any passat. L¡¯exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi i Sunyer va coordinar un esborrany que preveia un sistema d¡¯elecci¨® de la c¨²pula judicial que, a la pr¨¤ctica, permetia que el Govern control¨¦s el poder judicial. El president, segons aquest esquema, no nom¨¦s nomenaria el fiscal general de Catalunya sin¨® tamb¨¦ el president del Suprem catal¨¤. A m¨¦s, inclo?a la previsi¨® que els jutges que ja treballen aqu¨ª haguessin de tornar a presentar-se a concurs per les seves places, la qual cosa va indignar les seves associacions.