Mor Paco Camarasa: gran divulgador del g¨¨nere negre, llibreter etern

Avui el g¨¨nere negre i criminal plora una mort que ning¨² investigar¨¤, una p¨¨rdua que no per previsible ¨¦s menys dolorosa. El culpable est¨¤ identificat: c¨¤ncer, mieloma m¨²ltiple amb cadenes de lambda lleugeres, un ver¨ª destructor que circulava per la sang de Paco Camarasa (Val¨¨ncia, 1950) des de fa mesos. Camarasa va ser el visionari, o el boig, que va muntar el 2002, amb la seva inseparable Montse Clav¨¦, Negra y Criminal, una llibreria especialitzada que durant 13 anys va ser el far del g¨¨nere policial des del mariner barri de la Barceloneta. Era i va ser durant molts anys l'¨²nica d'aquest tipus a Espanya. Camarasa va ser el comissari de BCNegra durant 12 edicions i nom¨¦s la malaltia el va apartar de la seva criatura. Per¨° Camarasa, Paco, va ser abans que res el gran divulgador de la novel¡¤la negra a Espanya.

M¨¢s informaci¨®n

El comissari Camarasa es jubila

Camarasa: ¡°En aquest pa¨ªs hi ha un problema de conviv¨¨ncia perqu¨¨ Agatha Christie va guanyar Simenon¡±

Carlos Zan¨®n ser¨¤ el nou comissari de BCNegra

Al capdavant de BCNegra va saber treure partit de la llavor plantada per la Semana Negra de Gij¨®n i aprofitar la for?a de Barcelona per donar-li una projecci¨® internacional. Des d'aquell modest local del carrer de la Sal, des d'aquella llibreria militant de la bona literatura, va ser capa? d'atreure les grans figures internacionals del g¨¨nere, conspirar amb les editorials i donar-li pres¨¨ncia a un tipus de llibres i a uns autors fins llavors marginals i desprestigiats a Espanya.

Sense la novel¡¤la negra no s'ent¨¦n Paco Camarasa i viceversa. Quan la malaltia va atacar, aquest lector impenitent comentava que estava aprofitant la di¨¤lisi per rellegir McBain. Gr¨¤cies a ell, milers de lectors van con¨¨ixer al veritable George Simenon, es van enamorar de la duresa de Jean Claude Izzo o van saber que hi havia molta novel¡¤la negra m¨¦s enll¨¤ de les piles de llibres ¡°trepidants¡± que comen?aven a poblar les grans superf¨ªcies.

¡°Ni un comissari ni un llibreter es jubilen mai¡±, comentava en una entrevista a aquest diari, des de la cuina que tenia a la part posterior de la llibreria, refugi d'amics i escriptors, festiu punt neur¨¤lgic des del qual es reivindicava cada dissabte, despr¨¦s de la presentaci¨® de rigor i els musclos i el vi, un g¨¨nere que sortia a poc a poc de l'ostracisme. Per aquella Negra y Criminal van passar els millors escriptors vius del g¨¨nere gaireb¨¦ sense excepci¨®. Camarasa va recollir totes aquestes viv¨¨ncies en un llibre heterodox i ¨²nic, un diccionari gens a l'¨²s, Sangre en los estantes (Destino), que es va convertir aviat en una obra indispensable.

No obstant aix¨°, va ser precisament l'¨¨xit del g¨¨nere, la seva pres¨¨ncia en les grans superf¨ªcies i en les llistes de vendes i premis, all¨° que va condemnar el seu projecte. El tancament de la llibreria va ser un glop amarg. ¡°Infidelitat no¡±, comentava a aquest diari, ¡°el problema ¨¦s la falta de lleialtat, que ¨¦s una altra cosa. La infidelitat pot ser passatgera. No ens han posat les banyes, simplement els ciutadans han passat a ser consumidors i la ciutat ha deixat de ser-ho per passar a ser centre comercial. I nosaltres com a centre comercial no tenim res a fer¡±.

Alma prescriptora

Entrar en aquella llibreria era passar a un altre univers, gaudir d'un museu del g¨¨nere, preparar-se per compartir lectures, caf¨¨s, vins i converses amb l'en¨¨rgic Paco i la seva veu esquin?ada que marcava un discurs que no va perdre for?a ni quan ja li costava posar-se dempeus. Igual explicava a un nouvingut que la novel¡¤la negra no era la novel¡¤la enigma, que no hi havia color, que cada cosa havia d'estar al seu lloc, que es capficava en una discussi¨® sobre l'¨²ltim valor del noir americ¨¤ abans de passar darrere de la caixa per canviar el disc de jazz. Savi, apassionat i bon home, en l'ordre que es vulgui.

Cr¨ªtic amb all¨° que no li agradava, tamb¨¦ recorria als llibres i als seus autors preferits per fer algun rep¨¤s. ¡°De la ciutat de Carvalho no queda res. Han guanyat les hordes de guiris i el turisme de masses¡±, assegurava sobre la seva ciutat d'adopci¨® aquest valenci¨¤ que a cavall d'un g¨¨nere va ajudar a canviar la fa? cultural de Barcelona.

Quan el passat mes de novembre se li va concedir la Medalla d¡¯Or de Barcelona, l'escriptor Andreu Mart¨ªn va recordar les etapes d'agitprop de Paco El Ciego, com se¡¯l coneixia entre els cercles d'opositors al franquisme, la seva condemna a pres¨®, la seva oblidada etapa de comentarista esportiu, la seva inabastable funci¨® divulgadora que el va portar a tenir sota la seva tutela fins a vuit clubs de lectura, un d'ells nom¨¦s amb mossos d¡¯esquadra. Segur que all¨¤ on estigui ja n¡¯est¨¤ muntant un altre i explicant a qui vulgui escoltar-lo que una cosa ¨¦s el que feia Agatha Christie i una altra el que feia Dashiell Hammett, o per qu¨¨ Petros Markaris ¨¦s l'autor que millor abra?a o qui llegir en la vida eterna.