La llengua amagada

Diumenge em llevo i llegeixo que un alt dirigent d¡¯Esquerra Republicana, Pere Aragon¨¨s, reconeix que cal iniciar un di¨¤leg amb Mariano Rajoy. La not¨ªcia m¡¯alegra perqu¨¨, mancant un reconeixement expl¨ªcit del frac¨¤s de la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, almenys es reconeix impl¨ªcitament que va ser un error maj¨²scul per part de l¡¯independentisme, amb Carles Puigdemont al capdavant, respondre insistentment i infructuosament amb ¡°Refer¨¨ndum, s¨ª o s¨ª¡±. Aix¨ª els va anar. I aix¨ª ens va anar, tamb¨¦, als que no combreguem amb la independ¨¨ncia, als que advoc¨¤vem per un refer¨¨ndum acordat amb el Govern central i fins i tot a no pocs sobiranistes que mai van compartir la irresponsable unilateralitat. El 155 ens va caure a tots al damunt. I ho va fer amb la neguitejant sensaci¨® que la Generalitat ja no pinta res. I a red¨®s del mateix 155, agregat el perill d¡¯intervenci¨® de noves ¨¤rees de la nostra autonomia (els mitjans p¨²blics de comunicaci¨® i la Llei d¡¯Immersi¨® Ling¨¹¨ªstica), com es va posar de manifest les ¨²ltimes setmanes per part del Partit Popular i C?s. A aquella esperan?ada not¨ªcia, se li va sumar gaireb¨¦ immediatament una altra no menys rellevant: Artur Mas no veu clar que s¡¯insisteixi que Puigdemont continu? sent el candidat a la investidura per presidir el Govern de la Generalitat.

Per¨° avui no volia parlar d¡¯aquesta q¨¹esti¨®, que ja gaireb¨¦ es fa pesada per recurrent i, sobretot, per ¨°bvia. (Per exemple, era obvi que l¡¯estat espanyol reaccionaria com ho va fer, inclosa la seva f¨²ria venjativa i l¡¯absoluta manca d¡¯empatia pol¨ªtica). Volia parlar de la situaci¨® ling¨¹¨ªstica a Catalunya. Clar que no ho far¨¦ com un expert en la mat¨¨ria, encara que tinc les meves prefer¨¨ncies te¨°riques, que s¡¯inclinen pels articles d¡¯Albert Branchadell i Rudolf Ortega, entre d¡¯altres. No fa gaire, caminant pels carrers de Nou Barris, on viu la meva mare, em vaig creuar amb un grup d¡¯escolars d¡¯entre 6 i 9 anys aproximadament. Creuaven el carrer de l¡¯Artesania per endinsar-se al Parc de la Guineueta. Els acompanyaven dues mestres. La primera cosa que vaig observar va ser que els nens parlaven entre ells en castell¨¤, per¨° no les seves mestres, que s¡¯adre?aven a ells en catal¨¤. Vaig decidir instant¨¤niament iniciar un treball de camp. Vaig anar seguint el grup fins que els nens es van separar i les mestres es van asseure en un banc. M¡¯hi vaig apropar, demanant perd¨® per endavant, i com qui no vol la cosa i com si acab¨¦s d¡¯aterrar de Mart els vaig preguntar per qu¨¨ els nens parlaven entre ells en castell¨¤ si a l¡¯escola, p¨²blica vaig deduir, l¡¯ensenyament es feia en catal¨¤. Amb tota l¡¯amabilitat del m¨®n em van respondre que la causa ¨¦s que pr¨¤cticament tota la poblaci¨® d¡¯aquell barri era d¡¯origen immigrant i que la llengua que utilitzaven era la que escoltaven a casa seva. Molt generosament van entrar en altres consideracions, totes destinades al fet que em fes una idea del perqu¨¨ d¡¯aquest comportament ling¨¹¨ªstic. Llavors, aquests nens quan usen el catal¨¤?, vaig preguntar. A les classes, van respondre amb certa resignaci¨®, com si aquesta situaci¨® fos gaireb¨¦ impossible de canviar. Sense pensar-m¡¯hi gaire els vaig suggerir una idea que em ballava pel cap des de fa for?a temps. I si es destin¨¦s una hora al dia a la vostra escola a que aquests escolars parlessin entre ells en catal¨¤? Em van mirar, es van mirar i em van respondre que la idea no els semblava malament, que en fi¡­ Aquesta idea ins¨°lita, tal vegada, la vaig tenir quan intentava visualitzar un moment en la vida d¡¯aquests nens i nenes parlant entre ells en catal¨¤. Que se sentissin aut¨¨nticament biling¨¹es. ?s a dir, a m¨¦s de les seves lleng¨¹es maternes, que parlessin el catal¨¤, tenir aquesta oportunitat, potser una mica artificial, de sentir-se ells mateixos parlant una altra llengua a la qual habitualment senten parlar entre els seus familiars, al carrer, a la tele o al cinema. A Nou Barris la llengua que se sent massa majorit¨¤ria ¨¦s el castell¨¤. I ¨¦s aqu¨ª, durant les campanyes electorals, on venen pol¨ªtics del PP i de C?s a dir-li a la gent que han de rebutjar el monoling¨¹isme, que el nacionalisme catal¨¤ s¡¯imposa a les escoles.

Ja ho vaig escriure alguna vegada i ho torno a repetir. Un dia em vaig emportar una enorme sorpresa, ja fa unes d¨¨cades, quan vaig descobrir que alguns signants del lamentable ¡°Manifest dels 2.300¡±, portaven els seus fills a escoles d¡¯aut¨¨ntic llinatge catalanista.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.