I el tercer dia...

El calendari, capritx¨®s, ha fet coincidir el Diumenge de Gl¨°ria amb els sis mesos del Diumenge de la Ira. Aquell 1 d¡¯octubre que l¡¯independentisme pretenia festiu i les forces de l¡¯ordre van convertir en una data per a la vergonya, el dolor i la r¨¤bia. Una jornada en l¡¯almanac de l¡¯oprobi, pel qual ning¨² ha demanat disculpes i del qual ning¨² va assumir responsabilitats. Com si les forces de seguretat no haguessin rebut ordres i la seva actitud repressiva hagu¨¦s estat el resultat de la reacci¨® espont¨¤nia d¡¯un grup d¡¯agents descontrolats que responien als seus propis instints de revenja. Comandos aut¨°noms fruit de la improvisaci¨®, la descoordinaci¨® i la falta de criteri. Sembla que aix¨ª va ser segons alguns policies implicats, per¨°, en no admetre¡¯s oficialment, no ha constat mai. Al contrari. Es va descriure un relat allunyat de la realitat atribuint a les xarxes socials manipulaci¨®, divulgaci¨® i intoxicaci¨®. Per¨° la veritat sempre aflora.

Un ex-alt c¨¤rrec del Ministeri de l¡¯Interior avala que una decisi¨® de c¨¤rrega contra una multitud l¡¯ordena el ministre personalment. I malgrat les explicacions gens convincents que el senyor Zoido ha donat al Congr¨¦s i el Senat, malgrat les seves justificacions medi¨¤tiques a una estupefacta opini¨® p¨²blica, la imatge que va fer la volta al m¨®n el segueix perseguint i s¡¯escampa sobre tot el Govern, tacat amb la sang vessada, dolgut pels cops descarregats i ruboritzat per la contund¨¨ncia aplicada. No conec ning¨² que no segueixi avergonyit mig any despr¨¦s, independentment de la seva posici¨® pol¨ªtica. Ning¨² amb qui he parlat des de llavors en llocs diversos i allunyats ha evitat preguntar-me amb reprovaci¨® per aquelles imatges que les cadenes internacionals de not¨ªcies segueixen projectant per il¡¤lustrar el viu conflicte catal¨¤, per a desesperaci¨® de cancelleries i neguit d¡¯ambaixadors.

Tant de bo els aires de Pasqua ressuscitin en el Govern espanyol l¡¯aut¨¨ntic esperit del Jesucrist al qual la ministra Cospedal ha retut tribut a les casernes hissant la bandera a mitja asta durant la Setmana Santa. Seria l¨°gic en els qui li professen leg¨ªtima veneraci¨® que no adaptessin a les seves conveni¨¨ncies les lli?ons del Redemptor. Seria coherent que, seguint el cam¨ª del Calvari, redimissin les seves pr¨°pies culpes m¨¦s enll¨¤ del que les enquestes els adverteixen. Perqu¨¨ si segons l¡¯Evangeli ¨¦s la veritat la que ens fa lliures, segons el codi democr¨¤tic ¨¦s la llibertat la que ens fa iguals.

Als carrers de Derry, Irlanda del Nord, els murals pintats en honor de les v¨ªctimes del Bloody Sunday es mantenen intactes. Un altre diumenge ¨Cel 30 de gener del 1972¨C va convertir el barri republic¨¤ en l¡¯escenari d¡¯una jornada sagnant. C¨¤rregues policials que van comen?ar amb aigua, van acabar amb foc real. 13 morts. Cap armat. El rostre somrient dels sis menors caiguts esbossa una ingenu?tat congelada per la pintura grisenca quatre llargues d¨¨cades m¨¦s tard. Cares innocents davant de corpulents policies amena?adors amb armes i m¨¤scares antig¨¤s. Altres adults corren descamisats posant-se un mocador a la boca per evitar l¡¯ofec irritant. Retinguem les imatges per recordar-les a aquells que fa mesos que adverteixen del risc de la ¡°ulsteritzaci¨®¡± de Catalunya. Aquell no pot ser el cam¨ª, encara que alguns ho intentin. Tinguem present la trag¨¨dia d¡¯aquell pa¨ªs dividit per les seves discrep¨¤ncies i els seus anhels, les seves esperances i els seus desitjos antag¨°nics per bandejar qualsevol vel¡¤le?tat violenta, provocativa, reaccion¨¤ria, insensata. Que no sigui la Fiscalia nom¨¦s qui els ho recordi als autoproclamats CDR. Que els seus amics els ho expliquin si la hist¨°ria els agafa lluny i la sensatesa els ha abandonat. No ¨¦s aix¨ª com es defensa una rep¨²blica que no es va proclamar, ni es construeix un Estat que no es va dibuixar, ni s¡¯argumenta un dret que no es va estructurar.

Aquell 1 d¡¯octubre de trista mem¨°ria l¡¯independentisme va perdre la pen¨²ltima oportunitat de reconduir el seu full de ruta. Ho tenia tot a favor: la contundent derrota moral del Govern de Rajoy, la imatge internacional del seu desvari, la reacci¨® exemplar de la ciutadania de Catalunya, l¡¯excusa l¨°gica, leg¨ªtima i legal de no donar per bo un escrutini inviable, amb centenars de col¡¤legis electorals tancats o vulnerats, un cens inassumible per universal, un resultat impossible encara que significatiu per solidari m¨¦s que per oficial, un relat efica? que no hauria pogut millorat ni el guionista m¨¦s imaginatiu, i un aire de grandesa democr¨¤tica desaprofitada a causa d¡¯una temeritat mal calculada. Per¨° serveix de ben poc lamentar-se d¡¯all¨° que podria haver estat i que no va ser, la met¨¤fora del Diumenge de Resurrecci¨® apareix per superar el dolor del G¨°lgota i recuperar la fe i l¡¯esperan?a en un pa¨ªs possible i viable, s¨°lid i potent, capa? de liderar unes institucions que treballin amb normalitat, allunyar riscos majors i reconsiderar si no ¨¦s moment de reconduir-ho. Artur Mas i Pere Aragon¨¦s hi semblen disposats. Deu ser per l¡¯obligada contrici¨® del primer i el misticisme empresonat de Junqueras, l¨ªder del segon. Deu ser per aix¨°.