De primaveres i creus

Aquesta Setmana Santa ens ha mostrat diversos esdeveniments dignes d¡¯esment. D¡¯una banda, sembla que ha anat fent fortuna l¡¯expressi¨® ¡°primavera catalana¡±, cosa que ha suscitat un l¨°gic inter¨¨s, almenys a qui subscriu aquestes l¨ªnies. Descartat que la consigna es pugui vincular d¡¯una manera o altra al Festival Primavera Sound o al vers de la can?¨® de Cara al sol que diu ¡°volver¨¢ a re¨ªr la primavera que por tierra y mar se espera...¡±, queden poques opcions. Una, la primera cronol¨°gicament parlant, est¨¤ commemorant aquests dies els 50 anys. Aqu¨ª nom¨¦s la recorden alguns estudiosos o nost¨¤lgics, i all¨¤ els supervivents dels qui la van viure al pa¨ªs que llavors es deia Txecoslov¨¤quia. Mereix un recordatori, ja que va ser un dels intents (fallits) m¨¦s clars de reformar des de dins un sistema pol¨ªtic de tipus sovi¨¨tic.

Abans, la ¡°reforma des de dins¡± intentada a Hongria l¡¯octubre del 1956 havia acabat amb la dura repressi¨® d¡¯aquest intent a c¨¤rrec dels tancs sovi¨¨tics. Despr¨¦s del 1968, podem comptabilitzar la temptativa polonesa del 1981, sota l¡¯impuls i el lideratge del sindicat paral¡¤lel a (l¡¯oficial i obligatori) Solidaritat, fundat per gent de la talla de Walesa, Kuron, Michnik i d¡¯altres. La primavera de Praga, iniciada el gener d¡¯aquell any de gl¨°ria que va ser el 1968, es va endinsar sota la direcci¨® de Dubcek en una experi¨¨ncia que molt aviat es va anomenar ¡°el socialisme de rostre hum¨¤¡±, i l¡¯abril d¡¯aquell any el Partit Comunista txecoslovac hi va donar suport per unanimitat del seu comit¨¨ central. A Breznev i la cohort de dinosaures que governaven al Kremlin l¡¯experiment no els va agradar gens ni mica, i la nit del 20 al 21 d'agost van entrar al pa¨ªs uns quants milers de tancs i tropes de la URSS i el Pacte de Vars¨°via. Fi de l¡¯experiment primaveral.

Una altra refer¨¨ncia, molt m¨¦s recent, podria ser la de les anomenades ¡°primaveres ¨¤rabs¡±, que es van iniciar el gener del 2011 en una cadena sense precedents de revoltes socials que va travessar el m¨®n ¨¤rab de punta a punta, amb poques excepcions. All¨° va suscitar grans esperances i for?a interrogants, per¨° les esperances ja s¡¯han apagat i els interrogants han tingut respostes contundents. Nom¨¦s a Tun¨ªsia, a dia d¡¯avui, sobreviu (i amb sobresalts) l¡¯expectativa de consolidar una transici¨® democr¨¤tica real. A la resta de pa?sos ¨¤rabs, els desastres estan a la vista. Reformes molt limitades des del poder, com al Marroc o Jord¨¤nia, o guerres civils, caos i destrucci¨®, com a L¨ªbia, el Iemen o S¨ªria, passant per una etapa de repressi¨® de les revoltes i un retorn a la casella zero de la dictadura militar, com a Egipte.

I aqu¨ª se'ns acaben les refer¨¨ncies primaverals. Les refer¨¨ncies a la ¡°primavera catalana¡± s¨®n d¡¯una total irresponsabilitat, i una vergonya, acompanyades de consignes tipus: ¡°S¡¯ha acabat la revoluci¨® dels somriures¡±, i diversos etc¨¨teres. Per aix¨° va ser encara m¨¦s xocant all¨° del dia 1 d¡¯abril, quan diverses platges catalanes es van llevar amb una mir¨ªada de creus grogues, cadascuna amb els esl¨°gans habituals. Fins i tot vam poder sentir (a la del Port de la Selva) algun comentari del tipus ¡°sembla el desembarcament de Normandia¡±, o ¡°com a performance no est¨¤ malament¡±. ?s igual, a les 13.00, la forta tramuntanada i l¡¯hora de dinar van donar per acabat l¡¯esdeveniment.

Per¨° la cosa no es va acabar aqu¨ª, van portar l¡¯assumpte a Argelers, al costat franc¨¨s de la frontera. Sinistra picada d¡¯ullet m¨²ltiple a ¡°aix¨° no ha canviat des del 1939¡±, ¡°els presos d¡¯Argelers eren catalans (nom¨¦s?)¡± i ¡°la nostra lluita actual continua la d¡¯ells, els exiliats d¡¯ara enllacen amb els de llavors¡±.

Ja est¨¤ b¨¦. Els qui vam tenir familiars (de primer grau) a Argelers, Saint Cyprien o Agde, que de vegades van trigar dos anys a sortir del camp per escapar-se dels nazis amb el que duien a sobre ¡ªliteralment, una camisa i uns pantalons donatiu de l¡¯ONG nord-americana Qu¨¤quers¡ª sentim aquesta farsa com una ofensa personal i col¡¤lectiva. Per¨° aix¨° no ¨¦s gaire diferent d¡¯all¨° de l'exposici¨® a la pres¨® Model, on pel que sembla no va haver-hi presos anarquistes, socialistes ni, sobretot, comunistes. Som davant d¡¯una altra versi¨® del Final de la Hist¨°ria, els frames o ¡°marcs mentals¡± i altres ¡°relats¡± ens l¡¯estan reescrivint. No sembla que aquests noies i nois que, com a m¨¤xima hero?citat, la setmana passada van aixecar barreres a l¡¯AP-7 s¡¯aturin en detalls tan insignificants. Arribats a la vora del precipici, alguns creuen que ha arribat el moment de fer un pas ferm endavant.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UB).