Male?da bici, estimada Volta

No m¡¯han entusiasmat mai les bicicletes, ni de petit ni de gran, encara menys a Barcelona que a Perafita. I avui m¨¦s que mai em sento un vianant indefens que fuig de l¡¯atropellament dels qui pedalegen, patinen o corren per la ciutat, com si no es pogu¨¦s anar a peu per la vida, igual d¡¯exposat tamb¨¦ al poble, ara pres pels excursionistes que van amunt i avall, la majoria muntats, dif¨ªcilment reconeixibles a la seva pr¨°pia casa, fins i tot en comarques tan familiars com el Llu?an¨¨s.

Ni tan sols la recordo amablement com aquella joguina de la infantesa que em va ajudar a passar a l¡¯adolesc¨¨ncia, perqu¨¨ si vaig aprendre a anar amb bicicleta va ser perqu¨¨ volia comprar-me una moto que ja tenia localitzada a la botiga Port¨²s de Vic. Queia i m¡¯aixecava, pujava i baixava pel carrer, sagnaven tant els colzes com els genolls per al final serrar les dents per no arribar l¡¯¨²ltim en cadascuna de les curses que f¨¨iem amb els amics a la recta de la carretera BP-4653 que portava a Prats. Tot i que vaig passar bones estones, em vaig divertir poc, potser perqu¨¨ sempre vaig voler domar abans un cavall sense amo que la bicicleta comprada amb els diners que guanyava amb la venda de cargols recollits de nit als marges dels camps de Cal Cutret. La q¨¹esti¨® ¨¦s que jo no volia millorar la meva destresa, sin¨® que una vegada havia apr¨¨s a pujar a una bicicleta ja estava preparat per anar a la recerca de la meva Mick Andrews, millor que una Sherpa o una Cota, i ja no diguem que una Lobito o una Cobra.

Volia una moto de trial per competir amb aquell fatxenda que els caps de setmana treia a passejar les noies del poble que escapaven de la suor com de la pesta per lliurar-se a la frag¨¤ncia de col¨°nia que arribava de Barcelona. No vaig deixar mai de desprendre flaire de quadra, de bar, de camp de futbol mentre vaig anar amb bicicleta, precisament perqu¨¨ era meva i no prestada, com en temps del mestre Ramis i del Joaquim de Cal Xeres.

La bici em va enxampar a mig cam¨ª cap enlloc, perqu¨¨ a casa no hi va haver m¨¦s moto que la del meu pare i nom¨¦s la treia per anar cap al mercat de Vic. Jo volia una Mick Andrews per presumir, per conquistar, per triomfar, per ser mereixedor d¡¯aquella noia que es va rendir amb el temps, desenganyada tamb¨¦ amb les motos, igualment barallada amb la bicicleta i conductora d¡¯un cotxe abans que jo, entregat com em vaig quedar al final a les curses, cap com el Tour.

Em vaig enganxar a les transmissions televisives de la ronda francesa i a l¡¯¨¨pica de Luis Oca?a per acabar sent un avesat lector de les cr¨°niques liter¨¤ries de Luis G¨®mez i Carlos Arribas, dels textos enciclop¨¨dics de Xavier Garc¨ªa Luque, dels desplegaments informatius de Sergi L¨®pez Egea, dels comentaris de Carlos de Andr¨¦s i Arcadi Alib¨¦s, dels apunts i els consells de Robert ?lvarez, de llibres com Planes d¡¯Esport, de Josep M. Planes, especialment dels cap¨ªtols de la Volta a Catalunya del 1935 i el 1936.

Ning¨² millor que Planes per retratar el pa¨ªs a partir del recorregut que segueix l¡¯escamot encap?alat per Mariano Ca?ardo, figura de l¡¯¨¨poca amb Josep Samitier i Josep Giron¨¨s, el crac de Gr¨¤cia, anys de poliesportiu, de l¡¯Olimp¨ªada Popular, d¡¯Esport i Ciutadania, lema de Josep Sunyol. ¡°Vic ens ha rebut amb un aire de gran senyora que no est¨¤ per roman?os i hem hagut d¡¯anar a tancar els ¨¤necs a Manlleu¡±, escriu Planes.

Fa poc que es van acabar els actes de celebraci¨® de l¡¯Any Planes amb motiu del 80¨¨ aniversari de la mort del periodista de Manresa i el rep¨¤s de la seva obra va incentivar el meu inter¨¨s per la Volta. La meva sort va ser que en plena lectura em va trucar Rub¨¨n Peris, el director general de la prova, per anunciar-me que apostaria per Perafita com a meta volant de l¡¯etapa reina de la 98a edici¨®: Llanars-la Molina. Tal era el seu inter¨¨s, entusiasmat com est¨¤ amb el meu poble, que va conv¨¨ncer l¡¯Ajuntament i l¡¯alcalde, Ramon Casals.

Encara que no va sortir gratis ¨Cl¡¯esprint especial es paga a 2.000 euros¨C, em va semblar un regal si es t¨¦ en compte l¡¯impacte publicitari de la cursa m¨¦s hist¨°rica del calendari (1911) despr¨¦s del Tour i del Giro. La retransmissi¨® per Eurosport va garantir una difusi¨® r¨¨cord a 190 pa?sos i per un moment em vaig imaginar que sabrien de Perafita a Oceania, Am¨¨rica i ?frica. El meu entusiasme no va ser contagi¨®s, i la concurr¨¨ncia va ser relativa, no nom¨¦s perqu¨¨ de descreguts, esc¨¨ptics i cr¨ªtics n¡¯hi ha a cabassos als pobles, sin¨® perqu¨¨ a la mateixa hora que passava l¡¯escamot s¡¯oficiava el funeral per l¡¯Aur¨¨lia, la mare del meu amic Josep Currub¨ª, mentre uns turistes s¡¯atipaven de Coques Franquesa.

A banda i banda de la carretera van acudir desenes d¡¯aficionats, la majoria amb estelades, pancartes i lla?os grocs que reclamaven llibertat per als pol¨ªtics presos; molts hi van treure el nas per curiositat i tamb¨¦ n¡¯hi va haver que tenien inter¨¨s per veure els ciclistes i especialment per aplaudir, si era possible, Marc Soler. No seria f¨¤cil distingir l¡¯¨²ltim guanyador de la Par¨ªs-Ni?a perqu¨¨ l¡¯escamot venia llan?at a m¨¦s de 49,4 quil¨°metres i el pendent de la cal?ada de la meva estimada BP-4653 convidava a c¨®rrer encara m¨¦s per a desesperaci¨® de l¡¯alcalde, que patia per si hi havia un accident, un incident, la male?da fatalitat que es presenta quan es prenen decisions valentes i no sempre ben enteses a localitats com Perafita.

L¡¯emoci¨® va desbancar el risc en un mat¨ª de primavera matinera que no volia deixar de ser hivern, de molt moviment de jutges i organitzadors, de cotxes i motos que anaven i venien, de llargs silencis interromputs per meg¨¤fons i sirenes que bramaven amb un vent que gla?ava, una tensa i llarga espera trencada de cop, en un tres i no res, pel pas de les bicicletes brillants i el so de l¡¯aire travessant els radis tibants de les rodes, xiulant, totes de cop, com si nom¨¦s n¡¯hi hagu¨¦s una, la d¡¯Alejandro Valverde. El millor ciclista del m¨®n havia guanyat l¡¯esprint de Perafita i bonificat tres segons per a gl¨°ria de l¡¯alcalde i del Rub¨¨n.

A mi em va picar l¡¯ullet, com nom¨¦s sap fer el meu amic Quim Albareda quan s¡¯entrena per les carreteres de la comarca per preparar la seva ruta d¡¯estiu pels Alps. M¡¯encanten tant els corredors professionals i els bons amateurs com em disgusten els que pedalegen sense saber anar amb bicicleta, tant se val si ¨¦s pel carrer, el carril bici o la muntanya, a Barcelona o a Perafita. Avui, a difer¨¨ncia de quan era petit, convertit ja en un voyeur fins i tot del ciclisme, hi ha una alternativa al meu propi poble per als qui no poden tenir una moto i no es conformen amb la bicicleta: es diu burricleta, una bicicleta el¨¨ctrica que gr¨¤cies a Joan Sales i Regina Casas funciona espl¨¨ndidament per al turisme rural del Llu?an¨¨s. Jo vaig a peu.