La tercera Catalunya

Abans del Proc¨¦s, hi havia una ¨²nica Catalunya. En q¨¹esti¨® d'infraestructures, el consens catal¨¤ era tan ampli que abastava tothom. Tamb¨¦ ho era en fiscalitat, abans que el Proc¨¦s descobr¨ªs la f¨®rmula divisiva per excel¡¤l¨¨ncia: amb l'esl¨°gan 'Espanya ens roba' es va trencar un consens que en algun moment havia arribat fins al PP catal¨¤. Pel que fa a la llengua, va ser precisament la fugida cap endavant de la segona legislaci¨® ling¨¹¨ªstica pujolista, de clara vocaci¨® monoling¨¹ista, la que va trencar el consens i va obrir l'espai on ha crescut Ciutadans. Per no esmentar les institucions, la Generalitat, acceptada per tothom i identificada amb tothom fins a la fugida cap endavant del sobiranisme.

La idea de Catalunya era la del catalanisme, una ideologia adaptable i tan ecum¨¨nica que no deixava ning¨² fora. Fins que va comen?ar l'erupci¨® independentista, el m¨¦s dif¨ªcil era quedar fora del consens catalanista. I era l¨°gic, perqu¨¨ com a ideologia centen¨¤ria que ha travessat tots els accidents de la hist¨°ria tenia una capacitat camale¨°nica d'adoptar els colors i les formes del seu entorn. Era possibilista i pragm¨¤tica, oberta i amable, sensata i racional, sense perdre el toc de sentimentalitat i emoci¨® capa? de mobilitzar tothom, especialment els nouvinguts.

Qui millor representa aquest catalanisme contemporani idealitzat ¨¦s Josep Tarradellas i qui millor l¡¯aprofita pol¨ªticament, i tamb¨¦ el perverteix, ¨¦s Jordi Pujol, un president polaritzador que realitza la proesa pol¨ªtica de fer dues coses contradict¨°ries alhora: unir com Tarradellas i comen?ar a separar com despr¨¦s sabran fer amb tota desimboltura Artur Mas i Carles Puigdemont.

Un dels debats actuals tracta sobre el pes del pujolisme en la configuraci¨® del Proc¨¦s. Si el Proc¨¦s li deu tot a Pujol, anem ben servits perqu¨¨ el catalanisme sencer i les seves institucions corren perill d'impugnaci¨®. Si Pujol ¨¦s nom¨¦s una de les moltes formes del catalanisme, pervertida per la corrupci¨® i enverinada per un projecte secret secessionista, llavors la ideologia transversal centen¨¤ria est¨¤ salvada. La realitat ¨¦s que si Tarradellas va unir, Pujol va aprofitar la unitat i va permetre que, a poc a poc, en els seus 23 anys de presid¨¨ncia, s'an¨¦s esquerdant. Sobretot amb el relleu generacional i els pactes olig¨¤rquics amb el PP.

El fet ¨¦s que els consensos es van anar estrenyent fins fer-se malb¨¦ i les dissensions escadusseres, que eren sobre les ess¨¨ncies, es van convertir en centrals i determinants. On hi havia una Catalunya ara ja n¡¯hi ha dues. Dos pobles, cadascun amb la seva llengua, si fem cas dels essencialistes de cada b¨¤ndol. I dos pobles exclusivistes en el seu prop¨°sit de segrestar la representaci¨® del conjunt. La Catalunya independentista es creu la continuaci¨® i maduraci¨® de la Catalunya hist¨°rica i la Catalunya antisobiranista es considera expressi¨® de l'¨²nica Catalunya possible.

Si se les deixa soltes aquestes dues Catalunyes no s¡¯entendran mai. Les diverg¨¨ncies aniran en augment i no trobaran cap punt en com¨². Els seus emblemes m¨¦s conspicus ho diuen tot sobre l'accelerat allunyament en qu¨¨ es troben. S¨®n la Rep¨²blica inexistent i la Tab¨¤rnia inventada, actors d'un teatre amb tanta impostaci¨® tr¨¤gica com ironia malhumorada, en qu¨¨ ning¨² creu en l'autenticitat del plor ni en la frescor del riure i tot ¨¦s aspre i divisiu, fruits postmoderns i digitals d¡¯un guerracivilisme que ja s'ha instal¡¤lat en moltes mentalitats.

No s'entendran, per¨° tampoc aconseguiran res que no sigui enfonsar-se juntes en una decad¨¨ncia buscada i obtinguda. Aix¨° si tenen ¨¨xit en el seu afany su?cida, ¨¦s a dir, si ning¨² interromp aquesta bronca cavalcada cap al no res: si les dues Catalunyes segueixen rebent dels ciutadans els vots per continuar paralitzats i dividits, en lloc dels vots per tornar a governar i a governar-se.

Hi ha qui diu que Catalunya no est¨¤ dividida i qui assenyala que si ho est¨¤ no ¨¦s en dos segments sin¨® en tres, i ¨¦s el tercer el m¨¦s detestat perqu¨¨ ¨¦s el que vol m¨¦s autogovern sense trencar l'Estat espanyol. Probablement s¨®n certes les dues coses. La divisi¨® encara est¨¤ en marxa i no ¨¦s definitiva: pot empitjorar, per tant. I encara que siguin ben visibles els dos segments que ja s'estan configurant, tamb¨¦ es fa molt desitjable l'aparici¨® del tercer, el de la tercera Catalunya que propugna Josep Maria Vall¨¨s.

La debilitat i fins i tot la dubtosa exist¨¨ncia d'aquesta tercera Catalunya ¨¦s del tot l¨°gica. En realitat, tot el Proc¨¦s ha consistit a destruir qualsevol idea que pogu¨¦s interposar-se entre les dues Catalunyes que anaven creixent vocacionalment enfrontades en la seva m¨²tua exclusi¨®. Si vols m¨¦s autogovern, ser¨¤ fora d'Espanya. Si vols continuar a Espanya, ser¨¤ amb menys o fins i tot sense autogovern. Aquest ¨¦s el doble i pervers missatge que ens arriba des de totes dues Catalunyes polaritzades.

Cap d'aquestes dues Catalunyes serveix als interessos dels catalans. Cap de les dues Catalunyes servir¨¤ per donar-nos estabilitat pol¨ªtica, prosperitat econ¨°mica i garantir-nos la pau i l'harmonia dins de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. Les dues Catalunyes enfrontades s'exclouen i alhora es necessiten m¨²tuament, perqu¨¨ viuen de la negaci¨® i del rebuig, mentre que la tercera Catalunya t¨¦ tota la capacitat per incloure-les totes dues, com ja va passar fa 40 anys amb Tarradellas, i tota la for?a, a m¨¦s, per aspirar a la m¨¤xima capacitat d'autogovern, dins naturalment de la Constituci¨® espanyola, ¨¦s a dir, per obtenir la s¨ªntesi pol¨ªtica de les aspiracions m¨¦s leg¨ªtimes de tots els catalans.

Encara no ha pres cos aquesta nova Catalunya capa? de tallar d'una vegada amb la malaltissa deriva actual, divisiva i nihilista, de les dues Catalunyes cap a la irrellev¨¤ncia. Per¨° l'hora ja ha arribat. De moment podem anomenar-la com a tercera Catalunya, per¨° tot seguit haurem de dir que en realitat ¨¦s la primera i l'¨²nica perqu¨¨ ¨¦s la Catalunya aut¨¨ntica i real, assentada en una hist¨°ria sense tergiversacions ni mites, per¨° tamb¨¦ en la voluntat pol¨ªtica d'autogovern persistentment defensada al llarg dels segles.